El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha acollit la I Jornada de Salut Mental en l’Àmbit Penitenciari, sota el lema “Construint ponts cap a una atenció integral”. Una de les conclusions més destacades d’aquest esdeveniment és la necessitat crucial de la col·laboració entre els sistemes de justícia, salut i la comunitat per tal d’assegurar una atenció reeixida a les persones amb trastorns mentals en l’entorn penitenciari. De fet, dades alarmants revelen que el 50% dels joves que ingressen en centres de justícia juvenil i el 80% de les dones empresonades requereixen atenció immediata de salut mental.
Durant els dos dies de la jornada, professionals de diverses disciplines han debatut sobre temes com la dignificació de l’estada a la presó, la reintegració a la comunitat, la prevenció del suïcidi, la perspectiva de gènere i la intervenció amb adolescents. Hi ha hagut un ampli consens sobre la importància d’un model centrat en la persona, que prengui en consideració la seva trajectòria vital i el seu context social.
A Catalunya, el 2024, es van registrar 2.202 adolescents amb conductes que van implicar la intervenció del sistema judicial. D’aquests, un 8% del total de joves que van entrar a Centres Educatius de Justícia Juvenil van requerir una intervenció intensiva en unitats terapèutiques, com la del Centre Educatiu Els Til·lers, gestionada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Malgrat que la Llei Orgànica 5/2000 (Llei Orgànica Reguladora de la Responsabilitat Penal del Menor –LORPM–) contempla mesures específiques per a menors amb trastorns mentals que cometen delictes, com el tractament ambulatori en medi obert i l’internament terapèutic, la manca de recursos especialitzats d’alta contenció clínica dificulta una atenció adequada dels adolescents amb problemes de salut mental en l’àmbit comunitari.
Tot i això, els sistemes judicial i de salut mental sovint operen amb lògiques dispars. Mentre un es centra en garantir el compliment de la norma i la responsabilitat penal, l’altre prioritza el diagnòstic clínic i el tractament del patiment psíquic. Els experts insten a una major coordinació per assegurar intervencions més equitatives i eficients. Un estudi recent del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada sobre reincidència del 2023 indica que 7 de cada 10 menors que han delinquit no reincideixen, subratllant el paper crucial de l’acompanyament i l’entorn social en la prevenció.
Les dones recluses sovint pateixen un quàdruple estigma: personal, social, penal i penitenciari. Aquesta situació ha invisibilitzat les seves necessitats particulars, especialment en salut mental i drogodependències, perpetuant un sistema que no aborda adequadament les desigualtats de gènere, socials i emocionals. Aquestes dificultats s’agreugen en casos de maternitat o discapacitat. Les investigadores Christina Quinlan, de la Universitat Tecnològica de Dublín, i Gemma Escuder, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, especialistes en gènere en l’àmbit penitenciari, defensen una reforma del sistema amb una visió feminista, informada pel trauma i sensible a la interseccionalitat.
Un model pioner amb reptes pendents
A Catalunya, l’any 2024, un 40% de les 8.000 persones internes van requerir atenció especialitzada en salut mental i addiccions. El vincle estret entre la salut mental i l’entorn penitenciari i judicial es caracteritza per una gran heterogeneïtat en l’organització de l’assistència, la provisió de serveis sanitaris i els marcs reguladors que defineixen el tractament i la trajectòria de les persones amb trastorns mentals a la presó.
El sistema català és pioner a l’Estat, amb unitats psiquiàtriques als centres de Brians 1 i Brians 2, i programes específics fruit de la col·laboració entre els departaments de Justícia i Salut i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions. El Parc Sanitari Sant Joan de Déu és el principal proveïdor d’aquests serveis a la província de Barcelona.
Malgrat els progressos, persisteixen dificultats per derivar a recursos comunitaris aquelles persones amb trastorn mental greu que han comès delictes en situacions d’alteració psíquica, sense comprendre les conseqüències de la seva conducta. Segons Aitor Eneko Olivé, cap de gestió d’Infermeria en Salut Mental Penitenciària del Parc Sanitari SJD, “el 60% de les mesures de seguretat es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris, perpetuant un model que prioritza la seguretat per sobre de la cura“. Aquest fet esdevé un dels principals reptes a abordar per les polítiques sanitàries, el model penal i els drets humans.
El suïcidi, una emergència també a la presó
La taxa de suïcidi a les presons catalanes el 2024 és de 8,1 per cada 10.000 interns, una xifra entre vuit i deu vegades superior a la de la comunitat. La major incidència d’aquesta problemàtica s’agreuja per les circumstàncies particulars de la privació de llibertat, la concentració de factors de risc addicionals en les persones internes i les condicions ambientals de l’internament. Aquesta és una qüestió de salut pública de primer ordre.
Per afrontar-ho, s’ha implementat el Programa Marc de Prevenció de Suïcidis en l’àmbit penitenciari, que inclou diferents nivells d’intervenció consensuats i integrats en la relació de la persona amb els diversos estaments amb els quals es vincula: equips de control i vigilància, equips de tractament multidisciplinari i equips sanitaris. Recentment, s’ha introduït un pla de xoc amb deu mesures dirigides a enfortir la coordinació, augmentar la formació dels professionals de presons, ampliar les actuacions preventives, implementar l’acompanyament i intensificar el seguiment de les persones internes en situació de risc, incloent també la perspectiva de gènere.
