La intel·ligència artificial (IA) no ha de ser un substitut de la persona, sinó un catalitzador de la seva llibertat. Així ho afirma Elías Said, investigador i catedràtic de Ciències Socials a la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR), qui en una entrevista a Servimedia ha presentat el concepte d’‘IA per afavorir la inclusivitat’. Segons l’expert, la tecnologia només es pot considerar inclusiva quan reforça l’autonomia i la participació plena en la vida social, educativa i laboral, evitant enfocaments paternalistes que limitin l’autodeterminació del col·lectiu.
Said adverteix que el problema no resideix en la tecnologia en si mateixa, sinó en el seu disseny i governança. Tot i que la IA permet transformar informació visual en àudio o adaptar interfícies cognitives, també comporta riscos significatius. “Sesgos algorítmics, plataformes tancades de pagament i amenaces a la privacitat” són algunes de les barreres que podrien reproduir exclusions històriques si no s’apliquen criteris de transparència i auditoria des de l’inici del desenvolupament tecnològic.
Transformació a les aules: de la dislèxia a la discalcúlia
L’impacte de la IA és especialment transformador en l’àmbit educatiu. Elías Said destaca que sistemes d’aprenentatge adaptatiu poden reduir la càrrega cognitiva d’alumnes amb neurodivergències. L’ús de tutors de lectura que escolten l’estudiant o plataformes de matemàtiques que ajusten la dificultat segons el rendiment permeten intervencions primerenques amb menys frustració. Aquestes eines fragmenten les tasques en passos curts, afavorint experiències d’èxit que milloren la motivació i l’autoconfiança de l’alumnat amb dificultats cognitives.
Mobilitat, llar i els reptes de l’ocupació
Més enllà de l’educació, la IA està revolucionant tres fronts vitals: la mobilitat segura, la comunicació augmentativa i la domòtica. L’ús d’assistents de veu i visió artificial permet a persones amb mobilitat reduïda o ceguesa realitzar tasques quotidianes, com fer la compra o controlar la llar, sense dependre de tercers. En paraules de l’expert: ‘La tecnologia no ha de limitar-se a fer coses en lloc de la persona, sinó actuar amb ella, ampliant el seu marge d’actuació en el món’.
No obstant això, el mercat laboral presenta clarobscurs. Si bé els lectors de pantalla i organitzadors digitals faciliten la permanència en el lloc de treball, l’automatització amenaça tasques rutinàries que tradicionalment ocupaven persones amb discapacitat. Said fa una crida a les empreses i administracions per evitar que els algoritme de selecció de personal amplifiquin sesgos. Per a l’investigador, la solució passa per “incorporar l’accessibilitat i el disseny universal com a requisit des de l’inici” i garantir que les persones amb discapacitat liderin els processos de desenvolupament tecnològic.
