El passat 2 de juliol, un grup de 25 persones, la majoria joves amb discapacitat, va emprendre un viatge en autobús des de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, per iniciar un somni compartit: recórrer el Camí de Santiago. Acompanyats per les seves famílies, treballadors i voluntaris de la Fundació Gil Gayarre, els pelegrins es van embarcar en una experiència d’inclusió i superació.
La idea d’aquesta iniciativa va néixer de l’Equip de Pastoral de la Fundació, on alguns membres, experimentats pelegrins, van voler fer possible que les persones amb discapacitat també poguessin viure aquesta aventura. Després d’un any de preparació, amb entrenaments mensuals a espais com la Casa de Campo, Las Rozas o el Monte del Pilar, el grup va iniciar el seu recorregut pel camí francès, des de Sarria fins a Santiago de Compostel·la, passant per etapes com Portomarín, Palas de Rei, Arzúa i Rúa.
Des de la Fundació Gil Gayarre es va descriure l’experiència amb aquestes paraules: “Cada etapa va ser una lliçó de vida: d’esforç, de superació, però també d’alegria, companyonia i moltes rialles”. Un dels pelegrins amb discapacitat intel·lectual, en Guillermo, va admetre que els matins li havien costat més, però tot i això va manifestar el seu desig de repetir l’experiència, fent el trajecte invers de Santiago a Sarria. De la mateixa manera, una mare, la Rosa, va voler posar en valor la companyia per sobre de tot: “L’important no és la meta, ni el camí… sinó la companyia”.
El viatge va ser especialment transformador per l’Elsa, una altra jove amb discapacitat intel·lectual, que va reconèixer un canvi significatiu en la seva actitud: “Abans vivia molt en el futur i mai en el present. Ara, gràcies al Camí, sento que estic més en el present, més pausada, més empàtica amb mi mateixa i el meu entorn. Crec que tinc una actitud més madura”. Una de les treballadores de la Fundació, la Carmen, va voler destacar l’esperit d’equip que va prevaldre durant tot el trajecte: “Vam compartir-ho tot: cansament, alegria, superació, suport, emoció i això ens va convertir en un gran equip”. La Carmen també va quedar molt sorpresa amb la capacitat dels joves: “I els nois… cadascun d’ells em va sorprendre dia rere dia. Veure com se superaven, la seva energia, la seva il·lusió, les seves ganes de seguir avançant malgrat el cansament… és una cosa que emociona profundament”. La Fundació va concloure que aquest camí va ser més que una simple peregrinació; va ser un vertader viatge d’inclusió.
