El Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional ha dit “prou” davant del que consideren un tracte injust per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, i en particular del Departament de Drets Socials i Inclusió. Després d’anys de reivindicacions per una vida digna per als seus fills i germans amb discapacitat, i també per a elles, dones cuidadores, expressen el seu absolut esgotament. Afirmen estar “fartes que ens considerin i tractin com a ciutadanes de segona. Fartes que s’aprofitin de la nostra condició de mares i germanes, del nostre amor, per explotar-nos com a dones i no donar als nostres fills i germans el mateix dret de qualitat de vida que a altres infants sense discapacitat“.
El darrer cas viscut per una de les seves companyes ha estat el punt de ruptura. La seva filla, de 14 anys, ha patit una greu situació de salut des de juny de 2023, passant vuit mesos al CSMIJ de Sant Martí i ingressada des d’abril de 2024 en diversos centres psiquiàtrics com l’Hospital Clínic de Barcelona i la UCA del Benito Menni de Sant Boi. La jove té diagnòstic de TEA grau I, anorèxia nerviosa i ideacions autolítiques. En ser una família monoparental, la mare, única cuidadora, ha hagut d’abandonar la seva feina per dedicar-se plenament a la seva filla. Malgrat els desplaçaments constants de Barcelona a Sant Boi i la necessitat de portar la filla diàriament a l’hospital de dia a Ciutat Vella des del Clínic, se li ha denegat tant l’ajut al transport com el suport econòmic, inclús el transport intrahospitalari. La sol·licitud de plaça al centre “Acompanya’m” de l’Hospital Sant Joan de Déu, tot i ser reconegut com l’adequat per a la seva filla, va ser denegada per una llista d’espera d’entre 12 i 18 mesos, ja que de les 30 places, 25 són per a menors tutelats per la DGAIA.
El més preocupant és que la sol·licitud d’urgència de la Discapacitat per a la filla, presentada el 3 d’octubre passat, va ser denegada. Després que la mare denunciés públicament la seva situació el 25 de maig en un informatiu de TV1 Catalunya, on també va intervenir Antoni Galiano, director general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, al·legant “la manca de sistemes informàtics, d’interconnexió i d’inversions” com a causes dels retards, va rebre una trucada “miraculosa” el dimarts 27. En aquesta trucada de la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat se li va informar que la prestació per Discapacitat (probablement de grau I, uns 83€ al mes) seria admesa a tràmit al voltant d’agost de 2026, argumentant que es prioritzaven “infants amb malalties físiques i/o orgàniques, no mentals”.
Davant d’aquesta “violència institucional” exercida contra les seves unitats familiars, el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional exigeix al Govern i, concretament, als Departaments de Drets Socials i Inclusió, Salut i Ensenyament una sèrie de demandes i les següents mesures urgents:
- Agilitzar les llistes d’espera per al reconeixement de la Discapacitat i de la Dependència, denunciant que la primera triga de mitjana 24 mesos i la segona 13.
- Augmentar les percepcions econòmiques d’aquestes prestacions. Subratllen que “L’amor no paga factures i cotitza. La majoria de les cuidadores som dones i ens condemneu a la pobresa, ara i en la nostra vellesa“. Reclamen ser compensades econòmicament per la feina de cuidadores 365 dies a l’any, 24 hores al dia, sense dret a descans, vacances ni jubilació.
- Equiparar i no discriminar els drets dels infants amb malalties mentals amb aquells amb malalties orgàniques. Critiquen que “El Pacte Nacional de Salut Mental aprovat al desembre de 2024 és un fracàs absolut, és un document de bones intencions, sense dotació econòmica, ni pressupost, ni calendari. Les llistes d’espera dels CSMIJ’s i dels CSMA’s són de més d’un mes, falten places psiquiàtriques als hospitals i manquen recursos residencials. Les mares i germanes ja no vivim tranquil·les i la Generalitat ens condemna a morir així, sense saber que serà dels nostres sers estimats“.
- Facilitar transport adaptat a totes aquelles que ho necessitin per traslladar els seus fills o germans a l’escola, institut, hospital o centre residencial.
- Instar el Govern Espanyol a augmentar i ampliar la prestació de la CUME (Cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave) fins que aquesta sigui necessària, garantint així un suport continuat.
