Un nou estudi publicat a la revista científica Alzheimer’s & Dementia conclou que augmentar l’activitat física entre els 45 i els 65 anys pot contribuir a prevenir la malaltia d’Alzheimer, mentre que la inactivitat física s’associa a un deteriorament de la salut cerebral.
La investigació ha estat coordinada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall.
Segons les estimacions, el 13% dels casos d’Alzheimer a nivell mundial podrien atribuir-se a la inactivitat física. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana entre 150 i 300 minuts d’activitat moderada per setmana, o bé entre 75 i 150 minuts d’activitat intensa.
Tot i que fins ara s’havia estudiat principalment com l’exercici beneficia la salut cardiovascular i mental, noves evidències apunten que l’activitat física pot influir directament en els mecanismes cerebrals associats a l’Alzheimer.
L’estudi ha estat liderat per Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal, i s’ha basat en una mostra de 337 participants de la cohort longitudinal ALFA+, de l’estudi ALFA (ALzheimer’s and FAmilies), del BBRC. “Vam fer un seguiment de quatre anys de residents a Catalunya de mitjana edat amb antecedents familiars d’Alzheimer”, explica Müge Akıncı, investigadora doctoral a ISGlobal i al BBRC durant la recerca, i primera autora de l’estudi. “Vam utilitzar qüestionaris d’activitat física per avaluar el canvi d’activitat en un període de 4 anys, i proves de neuroimatge per analitzar els efectes de l’exercici en l’estructura i funció cerebrals”, afegeix.
Els participants es van classificar en adherents (complien les recomanacions de l’OMS), no adherents (activitat inferior a la recomanada) i sedentaris (cap activitat física).
L’estudi constata que l’augment d’activitat física s’associa a una menor acumulació de beta amiloide (Aβ), una proteïna considerada el primer marcador patològic de l’Alzheimer. Aquest efecte és, a més, dosi-dependent, ja que a major activitat física, menor és la càrrega d’amiloide.
D’altra banda, els participants actius també van mostrar un major gruix cortical en regions cerebrals relacionades amb la memòria, especialment les àrees temporals medials, les quals s’aprimen en fases inicials de neurodegeneració.
“Fins i tot aquelles persones que realitzaven una activitat física inferior a la recomanada van mostrar un major gruix cortical que les sedentàries, cosa que suggereix que qualsevol nivell de moviment, per mínim que sigui, aporta beneficis en salut”, destaca Müge Akıncı.
L’estudi també revela que els efectes positius estan més relacionats amb l’increment d’exercici al llarg del temps que no pas amb el compliment estricte d’un llindar d’activitat.
“Aquests resultats reforcen la importància de fomentar l’exercici a la mitjana edat com a estratègia de salut pública per la prevenció de l’Alzheimer”, afirma Eider Arenaza-Urquijo. “Intervencions dirigides a promoure l’augment de l’activitat física podrien ser clau per reduir la incidència de la malaltia en el futur”, conclou.
