Aquest matí, en una roda de premsa, la Federació Veus i Salut Mental Catalunya (SMC) han presentat l’’Informe Drets i Salut Mental 2023’ sobre drets en salut mental a Catalunya. Aquest document reflecteix una realitat preocupant: durant el 2023, s’han registrat un total de 409 vulneracions de drets en aquest àmbit. Dels casos analitzats, gairebé el 34% es concentren a Barcelona, i el 42% es produeixen en entorns sanitaris. Destaca també l’augment de situacions de vulneració en l’àmbit privat, com cases i habitatges, que representen un 19,38% dels casos.
Un element rellevant de l’informe és la identificació de l’Administració pública com el principal agent discriminador, responsable del 63,81% de les vulneracions. Els particulars ocupen el segon lloc amb un 23%. Aquest augment de dades es deu en part a la millora en la recollida i registre de les situacions de vulneració, gràcies a la col·laboració entre SMC, Veus, i l’Observatori de Drets en Salut Mental, i a l’impuls de campanyes informatives que han ajudat a sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta problemàtica.
Les dones són les principals denunciants d’aquestes situacions, representant el 60% de les denúncies. A més, es detecta que en clau de gènere, la majoria de les víctimes de vulneracions de drets en salut mental també són dones. Pel que fa als mecanismes de discriminació, el tracte diferenciat és la forma més comuna, representant el 77,26% dels casos, seguit per l’agressió física (14,18%) i verbal (7,33%). La violència física o verbal s’ha produït en 88 dels casos registrats, i en un 77,27% d’aquests casos, la víctima ha estat una dona.
L’informe posa de manifest la interseccionalitat de la discriminació en l’àmbit de la salut mental. Dels 798 motius de discriminació comptabilitzats, el 48,59% es deuen a raons de salut mental, seguits de la situació socioeconòmica (41,12%). Altres eixos de discriminació inclouen el gènere, la discapacitat i l’edat, que es troben entre el 10% i el 20% dels casos. A més, es registren 41 casos on la discriminació ha estat institucional.
En relació amb els drets vulnerats, el document enumera un total de 1.066 vulneracions. Els drets més afectats són el dret a un servei públic de qualitat (22,80%) i el dret a la salut (16,98%), seguit per la integritat moral (14,73%) i física (11,91%). Es fa un èmfasi especial en la vulneració del dret a l’habitatge, present en gairebé el 7% dels casos, destacant-ne la importància per a la recuperació i estabilitat de les persones afectades.
El teixit associatiu ha posat en relleu el doble impacte de les vulneracions: la manca de suports afecta no només la persona amb problemes de salut mental, sinó també els seus cuidadors no professionals, generant una càrrega afegida en aquests.
Amb la publicació de l’informe, arrenca la campanya #DretsEnSalutMental, promoguda per SMC i Veus, que s’allargarà fins al 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans. Aquesta campanya busca visibilitzar les vulneracions de drets en salut mental i informar la ciutadania sobre com identificar-les i denunciar-les. Per donar suport a la iniciativa, s’ha elaborat un nou document sobre els ingressos involuntaris i un vídeo explicatiu sobre les vulneracions.
SMC i Veus reivindiquen la defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental i recorden la importància de conèixer quins són aquests drets i com actuar davant situacions de vulneració. La campanya també proporciona informació sobre el marc legal, recursos i testimonis, i convida entitats i persones individuals a sumar-s’hi, seguint el hashtag #DretsEnSalutMental a les xarxes socials.
