“Tots tenim els nostres límits, però si no els explorem no sabem fins on arriben i què podem fer”. Aquest és el pensament i la manera de mirar el cel que té l’astrofísic Enrique Pérez Montero, cec des de fa uns anys i que desenvolupa la seva feina com a investigador de galàxies mitjançant sons i paraules.
Pérez Montero es dedica a la divulgació científica adaptada paral·lelament al seu lloc d’astròfic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA) a Granada. En una entrevista a Servimedia, explica la seva dedicació com a investigador principal del projecte ‘Astronomia accessible’, també conegut com ‘Astriaccesible’, enquadrada en la iniciativa de ‘ciència inclusiva’ del CSIC i que té com a objectiu difondre l’astronomia entre les persones amb discapacitat.
Un altre fi d’aquest projecte és donar visibilitat a la feina d’investigadors i trencar amb “els prejudicis que tots tenim perquè tots tenim la possibilitat de fer allò que vulguem”, va asseverar Pérez Montero.
Dins ‘Astronomia accessible’ es fan conferències, tallers i/o desenvolupament de materials adaptats tals com maquetes amb relleu (planetologia accessible) per percebre el sistema solar a través del tacte o activitats amb sonificacions, és a dir, es tradueixen les imatges a sons mitjançant codificacions de corbes de llum: en funció de la brillantor, el so és més greu o agut i s’associen imatges a timbres.
Així doncs, l’astrofísic va comentar que en les sessions en què es realitzen aquestes activitats s’explica prèviament als assistents què percebran la forma en què “sentiran els fenòmens”.
Sobre la ‘traducció’ de les imatges a sons per corbes de llum, Pérez Montero va detallar que “en l’emissió d’una estrella, es codifica el canvi de brillantor i, així, s’associa l’escombrada d’una imatge a diferents timbres. També s’associa un so a una maqueta”.
En aquesta línia, l’astrofísic va reivindicar que els conceptes i les descripcions de la naturalesa de l’Univers són comprensibles molt més enllà de la seva percepció visual.
Alternativa, no retirar-se
Pérez Montero va perdre la visió durant la realització de la seva tesi doctoral a causa de la retinosi pigmentària, que és una malaltia congènita i degenerativa. Tot i això, a més de crear ‘Astronomia accessible’, Pérez Montero desenvolupa el seu treball professional investigant les galàxies de formació estel·lar massiva, és a dir, que generen estrelles molt calentes perquè solen estar a prop del Sol i en grans quantitats.
L’astrònom, abans de perdre la visió, feia servir el telescopi per recollir dades i, posteriorment, analitzar-les. Actualment, ja rep les dades tractades i així les estudia. També “desenvolupo codis per poder escriure sobre això”, explica Pérez Montero.
D’aquesta manera, “vaig canviar la meva manera de treballar”, però durant el procés de canvis “sempre vaig pensar que l’alternativa no era retirar-me per no poder veure perquè m’havia format per fer-ho”.
Igualment, Pérez Montero va detallar que “les claus” per no deixar el seu treball d’investigador després de quedar-se cec van ser “tenir visió quan vaig estudiar, cosa que m’ajuda a traduir millor les dades en la meva ment i imaginar-me les imatges i situacions; anar perdent visió de manera gradual i poder preparar-me per això, i la meva estabilitat laboral, que em va donar tranquil·litat”.
