Clams és una banda formada per músics de l’escena independent de Barcelona i un cor format per persones amb discapacitat intel·lectual. María Giurgila té una paràlisi cerebral de naixement i fa nou anys que està sobre els escenaris. Assegura que és “una cosa meravellosa i única poder cantar amb músics que no tenen discapacitat”.
Aquest grup de pop-rock inclusiu és el resultat del projecte educatiu ‘Música per a la inclusió’, que el 2013 va idear el mestre d’un cor de l’escola Mare de Déu de Montserrat a Barcelona. L’artífex d’aquesta iniciativa era Arturo Fernández, Turu, que actualment és el director tècnic de la banda Clams i el seu vocalista.
«Sóc psicopedagog i mestre d’educació especial, així que se’m va acudir unir les meves dues passions, el món de les necessitats educatives especials i el de la música», explica en una entrevista a Servimedia. “El puntàs va ser la reacció dels músics”. “Ells em van dir: ‘bé, si tu ho veus’. I a partir d’aquell moment comencem a assajar”. “Al principi els músics anaven per una banda i les veus del cor de l’altra”, recorda.
Música per la inclusió
Així va començar el projecte educatiu ‘Música per la Inclusió’: una proposta de col·laboració entre músics professionals i alumnes amb discapacitat intel·lectual, entre els quals hi havia María Giurgila. “Va ser un any molt dur perquè era una cosa totalment nova per a mi”, recorda en declaracions a Servimedia. Durant tot un curs, el cor de l’escola va estar preparant-se per a un concert que tindria lloc a les Festes de la Mercè del 2013.
«El que es pretenia era visibilitzar les capacitats de les persones amb discapacitat fent de pont cap a la inclusió social», recorda Turu, el responsable del projecte. L’experiència va ser un èxit i dues dècades després aquell grup no només segueix unit, sinó que s’ha consolidat en el món musical. “Al principi la banda no tenia ni nom. Era un projecte escolar i s’ha acabat transformant en allò que ara és la banda. I Clams som tots”, afirma orgullós el cantant.
«Hem documentat tots aquests anys d´experiència en un treball audiovisual que tornarem a presentar amb motiu del nostre desè aniversari aquest dilluns 2 d’octubre», avança Turu. Al documental ‘Línia Addicional’ es pot apreciar la progressió que han experimentat tots els membres del grup. El viatge cap a la maduresa de la banda i el cor.
“Era una oportunitat per compartir, per fer un canvi de mirada. Més que m’agrada parlar d’inclusió de crear espais de convivència. Quan estan junts l’energia que es genera és brutal”, assegura el responsable de la banda.
La música com a teràpia
Els components de la coral de Clams han guanyat en autoestima i confiança. La Maria alterna les taules de l’escenari amb les sales de conferències i auditoris de col·legis i instituts. Treballo en un Centre Especial d’Ocupació (CEE) impartint xerrades de sensibilització sobre la diversitat entre escolars. “Els plantejo que no tothom és igual. No tots som guapos ni ens comuniquem de la mateixa manera”, explica.
Maria està acostumada a respondre a la curiositat insistent dels alumnes que li pregunten què t’ha passat. «Jo els dic que res, que sóc així i punt». La jove reconeix que des que participa als cors se sent més segura. «Sobretot he après a moure’m per l’escenari ia actuar amb cantants que no tenen discapacitat”, afirma.
«Les persones amb discapacitat intel·lectual troben a la música una millora de les habilitats socials adaptatives i els ajuda a superar la por escènica», explica Turu, que actualment treballa com a coordinador del servei d’inclusió escolar a la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) .
Maria, membre del cor, recorda: “Al principi ho passava molt malament perquè era una cosa nova. Això de pujar-me a un escenari i posar-me a cantar davant de tanta gent em feia una mica de com de vergonya, però després de tants anys, ja no”.
“Abans treballàvem amb un projecte d’anticipació. Deu anys després arriba un moment que això és molt difícil perquè tenim concerts, passen coses imprevistes i entrem en unes dinàmiques canviants”, explica Turu. “Uns dos dies hem d’anar a fer un bolo, un altre una entrevista i això abans era impensable”. “Els integrants del cor han après a gestionar millor les activitats d’oci i al final Clams els ha portat a trobar un grup d’amics”, apunta.
Quan els alumnes van arribar a l’edat de deixar l’escola es va plantejar el dubte de continuar i com ja que s’havien quedat sense el paraigua jurídic. “Sense el suport de les famílies no hauria estat possible. Aleshores les famílies dels coristes van constituir l’Associació Música per la Inclusió que gestiona tota l’activitat del grup”, explica.
Maria subratlla que “els familiars són els fans número u i no es perden cap concert de la banda”. Entre els seus adeptes també figuren noms coneguts de la literatura com el de l’escriptor Albert Espinosa, que va dir sobre ells: «Les ganes i l’art que aconsegueixen aquests lluitadors a cada tema no tinc cap dubte que neix de la seva energia única”. Perquè si alguna cosa distingeix aquests joves no és la seva discapacitat sinó la seva il·lusió i ganes de continuar millorant.
“Tenim l’etiqueta de grup de conscienciació sobre la discapacitat, però el que importa és fer cançons que emocionin perquè per molt de missatge que tinguis si el que fas no arriba no serveix per a res”, afirma Turu com a cantant i director. Maria, Alícia, Bea, Carla, David, Eli, Helena, Judith, Laura, Mireia, Oriol, Sara i Sergi són “els altres” nois del cor. I no hi ha dubte que a més són els únics que formen part d’una banda pop-rock inclusiu.
