Cristina Brondo es una polifacètica actriu a la que vam conèixer de molt joveneta a la sèrie de TV3 ‘Poblenou’. Té un extens currículum en cine i televisió, i ara ens presenta ‘Peke yoguis’, un llibre per aprendre a fer Ioga en família, centrat en l’aprenentatge per als peques com indica el nom del llibre.
Hem parlat amb ella sobre quins beneficis aporta el ioga a la seva vida i quina es la seva relació amb la discapacitat. Namaste!
Com vas descobrir el ioga?
El vaig descobrir gràcies a una amiga amb la qual volíem fer alguna cosa d’exercici i vam sentir que el ioga s’ajustava a les necessitats el que estaven buscant. Sempre recordaré les meves primeres sessions com algo màgic en les quals jo entrava amb certa ansietat i malestar i sortia pletòrica.
Quins canvis has notat en la teva persona des que el practiques?
Per mi el ioga m’ha servit per ajudar a focalitzar les meves energies ja cap pel meu caràcter hiperactiu, necessito molts cops tocar de peus a terra i relaxar-me. També m’ha servit de cara a la meva professió ja que augmenta el grau de concentració i jo que sóc una mica dispersa, Creieu-me que ho necessito! En un camp més espiritual m’ha connectat amb energies que m’omplen d’optimisme i fe en el meu camí.
En quin moment vas decidir que era una bona opció per als ‘peques’ la pràctica del Ioga?
Va ser en un festival infantil que vaig veure que feien una sessió de ioga per ells i em vaig emocionar tant que crec que era la persona més entusiasta d’aquell grup aquell dia. Em semblava una idea magnífica que algú hagués pensat que es podia donar ioga els nens. Ho vaig practicar durant un temps amb la meva filla i vaig sentir la necessitat de formar-me com a professora de ioga perquè m’interessava moltíssim veure com la monitora gestionava les emocions dels nens i nenes. Per a mi fer tallers era realment un ‘hobbie’. Quan em van oferir l’opció de fer el llibre em va semblar que tot encaixava I que realment el ioga infantil havia arribat a la meva vida per quedar-s’hi.
Què trobarem al llibre PekeYoguis?
És una guia pràctica perquè grans i petits puguin gaudir dels beneficis del ioga a casa. És un llibre interactiu en el qual podreu trobar vídeos, cançons i descripcions detallades de com fer els exercicis i els beneficis que tenen.
En què et consideres poc hàbil?
El tema de l’organització i l’ordre no ha estat mai el meu fort. Tinc un cap bastant dispers i em costa memoritzar dates, dades i números.
Quina relació tens amb la discapacitat?
Degut a la meva feina com a actriu molts cops he hagut «de tenir empatia» amb personatges diferents a mi, amb altres ritmes i altres circumstàncies. Alguns d’aquests personatges socialment es podien etiquetar com a discapacitats però per mi a l’hora d’entendre’ls eren simplement persones que no entraven dins la normativa vigent però mai les veia com a persones inferiors. Al contrari, crec que les discapacitats fan que sorgeixin coses meravelloses de les persones que les tenen i això les fa iguals o fins i tot millor que les persones que en teoria no en tenim. Per això per mi era important que aquest llibre també tingués en compte els nens i nenes que no hi senten bé i que poguessin gaudir dels vídeos de la mateixa manera que la resta.
Quins tòpics creus que hi ha sobre el ioga?
El tòpic més generalitzat és que és lent i avorrit, i gens a veure amb la realitat. A vegades pot ser molt energètic i us asseguro que si el practiqueu us posareu molt en forma i tonificare-ho molt el vostre cos. I a més el ioga infantil és d’allò més divertit, ja que el seu principal objectiu és engrescar els nens perquè prenguin consciència dels seus propis cossos i de la seva ment sense ben bé adonar-se’n!
