L’Agència Espacial Europea (ESA) serà el primer organisme en comptar amb astronautes amb discapacitat. Un total de 29 candidats (21 homes i 8 dones) iniciaran properament les proves per convertir-se en ‘paraastronautes’ o astronautes amb alguna discapacitat física, després d’haver estat seleccions entre els 287 candidats que es van presentar en la convocatòria que es va tancar al juny de 2021.
Així ho ha comunicat el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, que ha assenyalat que “la campanya de paraastronautes és única en el món”, que també ha afegit que “és un símbol que ens agradaria mostrar que l’espai no és només per a una elit de persones especialitzades”.
«Ens agradaria que les persones amb alguna discapacitat també poguessin volar a l’espai. És possible que necessitem fer algunes adaptacions a les naus espacials, però estem compromesos amb la idea d’obrir l’espai a tothom», confirma el director de l’ESA.
Una aposta per la inclusió
Aquesta era la primera convocatòria que es feia en 11 anys i tenia un objectiu clar: la inclusió. D’una banda, acostar-se tant com sigui possible a la paritat de gènere; per altra banda, comptar amb una via per a la selecció de parastronautes o astronautes amb alguna discapacitat física.
L’ESA va publicar uns requisits físics molt específics (PDF), per als quals va consultar el Comitè Paralímpic Internacional, en què s’emmarcaria aquesta condició de parastronautes: una estatura per sota de 130 centímetres i deficiències a les cames o absència de part.
En tota la resta, els requisits són igualment exigents: segons l’ESA, els parastronautes són individus que estan qualificats psicològicament, cognitivament, tècnicament i professionalment per ser astronautes, però la discapacitat física dels quals impediria ser seleccionats amb els criteris habituals. El pla és que la primera persona parastronauta s’estreni en una missió “segura i útil”, assegura l’ESA.
L’ESA està integrada per 22 nacions europees i Canadà, com a estat associat. Va néixer el juny de 1975 i la seva seu central es troba a París, ja que França és qui dona el suport econòmic més gran de l’organisme, seguit per Alemanya.
