El COCARMI exigeix convertir en realitat els drets de les persones amb discapacitat passats 20 anys de la Convenció de l’ONU

Representants del moviment associatiu i de les administracions analitzen a Barcelona dues dècades d'avenços legals i reclamen pressupostos suficients per superar l'assistencialisme

El COCARMI exigeix convertir en realitat els drets de les persones amb discapacitat 20 anys de la Convenció de l'ONU
Foto de família dels participants a la família // Foto: COCARMI

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) va reunir a Barcelona persones amb discapacitat, famílies, entitats socials, professionals, societat civil i administracions públiques en la jornada de diàleg i reflexió 20 anys de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Celebrada el passat dimarts 10 de novembre en format híbrid, presencial i en línia, la trobada va servir per avaluar l’impacte real del tractat de les Nacions Unides durant aquestes dues dècades i definir els reptes immediats del col·lectiu.

La sessió inaugural va comptar amb les intervencions de David Bernardo, secretari general del COCARMI; Marta Serra, responsable del Departament de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona; i Soufian Laroussi Ben Ziane, diputat adjunt de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona. Durant el seu discurs, David Bernardo va posar de relleu que, malgrat que el tractat internacional va impulsar el pas d’un model assistencial cap a un paradigma basat en els drets humans, la dignitat i l’autonomia personal, el principal repte pendent continua sent que aquests drets reconeguts sobre el paper es materialitzin en el dia a dia de les persones. Per la seva banda, Marta Serra va destacar la col·laboració estratègica amb l’entitat en el nou Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona i va convidar els assistents a la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat al consistori barceloní, mentre que Soufian Laroussi va remarcar el treball conjunt per situar les necessitats del sector al centre de les polítiques públiques mitjançant el Pla Transversal d’Atenció a les Discapacitats de la Diputació de Barcelona.

Del model mèdic a les fites legislatives impulsades pel moviment associatiu

El primer bloc de debat, sota el títol Gènesi i evolució: 20 anys d’impacte de la Convenció, va anar a càrrec de Gregorio Sarabia, delegat de drets humans del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI Estatal), i del mateix David Bernardo. Ambdós ponents van traçar un recorregut històric sobre com el tractat va transformar la mirada caritativa i mèdico-rehabilitadora que predominava en el passat.

En aquesta línia, Gregorio Sarabia va enumerar fites legislatives cabdals assolides a l’Estat gràcies a l’impuls del moviment associatiu com a motor de canvi cultural i jurídic. Entre aquestes normes van destacar la Llei 8/2021 de reforma del règim d’incapacitacions per garantir la igualtat de capacitat jurídica, la recuperació del dret de vot universal a través de la reforma de la LOREG de 2018, la prohibició de les esterilitzacions no consentides, la reforma constitucional de l’article 49 i la recent Llei 4/2026.

L’exigència de recursos públics i la crítica als models residencials obsolets

La primera taula rodona, moderada per Judith Pilet, directora de la Federació Catalana d’Autisme, va aplegar Inma Gómez, directora tècnica del COCARMI; Manuel García, delegat d’Impacte i Discurs del CERMI; i Karlos Castilla, membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). El debat va aprofundir en la urgència d’aplicar l’Enfocament Basat en Drets Humans (EBDH) en el funcionament diari dels serveis i les entitats, qüestionant els models residencials obsolets i reivindicant alternatives centrades en la persona, com ara la vida independent i el cohousing.

Els participants van alertar de la profunda bretxa que separa els marcs legals de la realitat administrativa i reglamentària quotidiana, assenyalant com els codis tècnics d’edificació o els criteris de valoració de la dependència sovint contradiuen l’esperit del tractat. Així mateix, van recordar que, tot i la tasca d’acompanyament i creació d’espais segurs que duen a terme les organitzacions socials, l’obligació de garantir i finançar aquests drets recau directament sobre les administracions públiques.

La discriminació múltiple i la invisibilització de les dones amb discapacitat

La realitat específica de les dones i nenes amb discapacitat, recollida a l’article 6 de la Convenció, va centrar la segona taula rodona. Coordinada per Lurdes da Costa, membre del Grup de Treball de Gènere del COCARMI, la sessió va incloure les anàlisis d’Ana Peláez, comissionada de Gènere i Igualtat de la Fundación CERMI Mujeres; Esther Jolonch, coordinadora del Grup de Treball de Gènere del COCARMI; i Marina Martínez, coordinadora del Servei d’Intèrprets de Llengua de Signes Catalana (LSC) de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Les ponents van denunciar la discriminació múltiple que afronten les dones i nenes amb discapacitat en esferes com l’exclusió social, la precarietat laboral, la salut sexual i reproductiva i la protecció contra les violències masclistes. A més, van alertar d’una greu invisibilització estadística, estimant que falten milers de dones per identificar i certificar adequadament als registres oficials, motiu pel qual van reclamar revisar a fons els procediments de valoració i garantir una major presència femenina als òrgans de decisió i lideratge de les entitats.

Compromisos pressupostaris i balanç de vulneracions per al proper 10 de desembre

La cloenda institucional va estar protagonitzada per David Prujà, membre de la Junta Directiva del COCARMI, i pel conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno. David Prujà va sintetitzar les reivindicacions de la jornada i va reclamar a les administracions pressupostos suficients, una bona gestió i el compliment estricte dels compromisos de pagament amb el tercer sector, més enllà de les declaracions de voluntat política. També va exigir impulsar la formació obligatòria dels treballadors públics en drets i accessibilitat, i va anunciar que el proper 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, l’entitat publicarà la tercera edició del seu informe de seguiment de la Convenció a Catalunya per denunciar vulneracions i plantejar solucions estructurals.

Per la seva banda, el conseller Raúl Moreno va posar en valor la tasca d’incidència política del comitè i va reafirmar el compromís de treballar plegats. En aquest sentit, va enumerar les actuacions prioritàries del Govern dins del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, entre les quals figuren la reducció de les llistes d’espera per al reconeixement i la revisió del grau de discapacitat, el desplegament de la Llei ELA i l’enfortiment dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP).

L’acte es va tancar amb una crida unànime que resumeix la reivindicació històrica del moviment associatiu català: «Res per a les persones amb discapacitat, sense les persones amb discapacitat».

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES