
La Federació de Vida Independent (FEVI) ha presentat per seu electrònica, exercint el dret de petició, una sol·licitud institucional adreçada al ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, i a la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz. A través d’aquest registre, l’organització demanda una actuació prioritària per assegurar que la recent modificació de la Llei 39/2006 es materialitzi en una assistència personal real que la ciutadania pugui escollir, gestionar i rebre de manera efectiva.
L’aprovació de la Llei 4/2026, d’1 d’octubre, consolida l’enfocament d’aquest recurs cap a l’autonomia i la vida independent, alhora que afegeix un servei propi dins del catàleg del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Segons el criteri de la federació, aquest progrés normatiu només serà operatiu si s’acompanya d’una regulació clara en matèria de contractació, capacitació i dotació pressupostària, evitant que l’exercici d’aquest dret quedi supeditat al nivell d’ingressos individual o a fórmules laborals precàries.
Autonomia per decidir amb els suports adequats
El concepte de vida independent no implica prescindir d’ajuda, sinó mantenir el poder de decisió sobre aspectes vitals com el lloc de residència, la convivència, les sortides, la formació, l’ocupació, les relacions afectives i la implicació comunitària. Com que l’assistència personal resulta indispensable per fer realitat aquestes eleccions, l’entitat defensa que ha de ser el recurs qui s’ajusti a les necessitats de l’individu i mai a la inversa.
Aquesta reivindicació s’empara en l’article 19 de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i en l’Observació general núm. 5 (2017), textos internacionals que remarcan la capacitat d’elecció, el control i la intervenció activa de les persones amb discapacitat en la gestió dels seus propis suports.
Contractació laboral directa i lliure elecció
Per garantir aquest control, FEVI sol·licita que la persona usuària tingui un paper determinant en la selecció del seu assistent i organitzi directament les tasques, els torns i l’aprenentatge adaptat a les seves preferències. Paral·lelament, exigeix suprimir les traves administratives i les intermediacions que no comptin amb un suport legal explícit.
Tot i que el marc comú acordat el 2023 ja preveu la contractació directa de treballadors autònoms acreditats, l’organització planteja fer un pas endavant mitjançant l’habilitació d’una fórmula jurídica per a la contractació laboral directa d’assistents personals per part del mateix beneficiari. Aquesta via s’ha de diferenciar clarament del règim de la llar familiar i assegurar totes les garanties pel que fa a sous, cotitzacions, descansos, prevenció de riscos laborals i cobertura de substitucions.
Un model formatiu proporcionat i sense traves
Respecte a la qualificació professional, la federació reconeix la importància de la formació per oferir un servei de qualitat, però s’oposa a assimilar el conjunt de l’assistència personal a una tasca de caràcter sanitari. Per al futur marc formatiu, l’entitat planteja un curs bàsic de 13 hores —repartides en 10 de teòriques i 3 de pràctica i avaluació— i un itinerari ampliat de 32 hores —24 de teòriques i 8 de pràctiques— que convalidi el nivell inicial, aclarint que es tracta de propostes tècniques encara pendents d’aprovació.
Així mateix, demana habilitar mecanismes d’acreditació equilibrats que tinguin en compte l’experiència prèvia documentada i avalada per la persona usuària, subjecta a verificació administrativa. L’aprenentatge sobre hàbits, comunicació, intimitat i gestió del dia a dia ha de continuar sota la direcció principal de qui rep el suport, respectant sempre les titulacions exigides per llei en tasques específiques.
Gratuïtat real i cobertura del cent per cent de les hores
En l’àmbit econòmic, atès que aquest recurs sufraga el suport humà addicional i no pas despeses bàsiques com l’habitatge, l’alimentació o el transport, FEVI considera arbitrari exigir aportacions econòmiques vinculades a la renda o al patrimoni. Per aquest motiu, reclama establir la gratuïtat efectiva eliminant el copagament en els serveis i evitant reduccions per capacitat econòmica en les prestacions vinculades.
No obstant això, la gratuïtat no garanteix per si sola que el servei sigui suficient. Quan un Programa Individual d’Atenció (PIA) assigna 100 hores al mes però la quantia econòmica només permet abonar-ne 70 segons el cost laboral legal, l’usuari perd 30 hores d’atenció real. Davant d’això, l’entitat exigeix assegurar que el finançament cobreixi la totalitat de les hores reconegudes, incloent-hi salaris, seguretat social, descansos, vacances, substitucions i altres despeses justificades.
Per evitar que un increment de les hores assignades o dels costos salarials repercuteixi negativament en la butxaca de l’usuari, la federació insta a actualitzar els imports màxims de les prestacions i fixar els costos de referència amb total transparència. A més, subratlla que la normativa actual ja prohibeix establir copagaments que tinguin un efecte dissuasiu o forcin la persona a renunciar als suports indispensables.
Full de ruta immediat i coordinació institucional
Finalment, FEVI demana establir unes garanties mínimes comunes a tot l’Estat que respectin les competències autonòmiques i permetin ampliar la protecció a cada territori. Amb aquest objectiu, proposa que el ministeri competent lideri un pla de treball conjunt amb Treball, Seguretat Social, les comunitats autònomes i les entitats de persones usuàries, detallant responsables, eines legals, dotació pressupostària i calendaris.
Davant l’horitzó de la pròxima legislatura, l’organització reclama aprovar de manera immediata aquelles actuacions que ja tenen cabuda legal —com l’eliminació d’entrebancs burocràtics, l’avaluació de les càrregues econòmiques i el disseny del marc formatiu—, deixant enllestides les reformes legals i pressupostàries per a fases posteriors dins del ple respecte institucional. La federació conclou que no reclama privilegis ni dreceres legals, sinó dotar de contingut real el dret a la vida independent perquè cada persona pugui triar els seus assistents, dirigir la seva vida i gaudir de totes les hores de suport que té reconegudes.
