Luis Cayo Pérez Bueno, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), va reivindicar el paper del Grup Social ONCE en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat durant la seva intervenció a les XXXVII Jornades de Convivència d’Unidad Progresista (UP) de l’ONCE, celebrades a Santa Susanna.
“Sou absolutament necessaris. Sou imprescindibles”, va afirmar davant dels assistents, als quals va reconèixer la seva contribució a la construcció d’una societat més inclusiva. Pérez Bueno va definir el Grup Social ONCE com un “baluard social” que Espanya necessita especialment en un moment d’incertesa política i va insistir que la seva fortalesa és fonamental per continuar defensant els drets de les persones amb discapacitat i les seves famílies.
Durant el discurs, va fer un repàs dels principals avenços legislatius i socials dels darrers anys, tot destacant que les transformacions aconseguides no són fruit de la casualitat. “Aquests avenços, aquesta transformació social, no cauen del cel, no sorgeixen per generació espontània. Es produeixen perquè existeix societat civil, perquè existeix tercer sector, perquè existeix un moviment de la discapacitat”, va assenyalar.
Els avenços legislatius i laborals
Pérez Bueno va posar en valor les reformes legislatives relacionades amb l’economia social, la discapacitat i la dependència. Entre les mesures destacades, va esmentar l’increment del 10% al 15% de la reserva de contractes públics per als centres especials de treball d’iniciativa social.
També va agrair la implicació d’ONCE Catalunya i del COCARMI en la incidència política davant dels grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats i al Senat, una tasca que va considerar decisiva per tirar endavant les reformes.
En matèria laboral, va destacar que Espanya ja supera les 700.000 persones amb discapacitat ocupades, la xifra més alta registrada fins ara. Tanmateix, va advertir que encara caldria generar prop de 700.000 llocs de treball més per equiparar les taxes d’ocupació amb les de les persones sense discapacitat.
Un altre dels aspectes que va destacar va ser la jubilació anticipada dels treballadors amb discapacitat, una mesura que podria beneficiar prop de 55.000 persones i permetre avançar fins a 8,6 anys l’edat ordinària de jubilació en els supòsits previstos.
No seran bons temps per a les polítiques socials
Una de les parts més destacades de la intervenció va arribar quan va analitzar el panorama polític davant les pròximes eleccions generals. Pérez Bueno va expressar els seus dubtes sobre les prioritats dels futurs governs i va advertir que les polítiques socials podrien perdre protagonisme.
Va plantejar dos escenaris: que el govern actual continuï i hagi de centrar-se en la seva estabilitat parlamentària o que arribi un nou executiu amb altres prioritats. En aquest segon cas, va apuntar que qüestions com la seguretat i la despesa en defensa podrien situar-se per davant de les polítiques socials.
El president del CERMI va reconèixer que, com a elector, tampoc no tenia clar quin escenari podia ser més favorable, i va expressar aquesta incertesa amb una referència musical: “Quin serà el meu pròxim error, aquest govern o l’altre?”.
Davant d’aquest panorama, va reclamar “estabilitat, cohesió, robustesa i fortalesa” del moviment social. Segons va defensar, aquesta és precisament la funció que ha de continuar exercint el Grup Social ONCE.
En aquest sentit, va reivindicar un model de lideratge basat en el compromís amb les persones: “Hem vingut a servir, no a servir-nos”.
Una crida a reforçar Unidad Progresista
En la part final del discurs, Pérez Bueno va animar els membres d’Unidad Progresista a continuar treballant en defensa de les polítiques socials i a reforçar el projecte de cara a les eleccions de l’11 de març.
Va demanar que l’organització mantingui la seva capacitat de mobilització i incidència per defensar els drets de les persones amb discapacitat, i va animar els assistents a superar, si és possible, els resultats assolits en anteriors processos electorals.
La seva intervenció va acabar amb un reconeixement al compromís del Grup Social ONCE i amb una reivindicació que va marcar tot el discurs: la necessitat d’un moviment associatiu fort, unit i preparat per continuar defensant els drets socials.
