Les administracions públiques han de garantir de manera efectiva els serveis i els suports que requereix el col·lectiu de les persones sordcegues per comunicar-se, participar socialment i exercir els seus drets. Així ho va reclamar el president del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), Luis Cayo Pérez Bueno, durant la trobada institucional d’obertura del Congrés Estatal de la Sordceguesa 2026, organitzat per la Federación de Asociaciones de Personas Sordociegas de España (Fasocide) a la Delegació Territorial de la ONCE a Madrid sota el lema «Nada para nosotros, sin nosotros».
Pérez Bueno va destacar la importància d’haver incorporat la definició legal de la sordceguesa en la recent reforma legislativa sobre discapacitat i dependència, una petició històrica del sector. Tanmateix, va advertir que la norma no assegura per si mateixa el seu compliment i va instar les persones afectades a «reclamar quan es produeixin situacions de discriminació o no es reconeguin els seus drets». El dirigent va definir aquesta condició com «una discapacitat complexa i singular, amb necessitats específiques que no poden entendre’s com una simple suma de la ceguera i la sordera», remarcant que la participació i l’autonomia requereixen assistència continuada.
Finançament públic i el paper de la mediació en l’autonomia
En el seu discurs, el representant del Cermi va defensar que les prestacions d’accessibilitat, interpretació, mediació i acompanyament han d’estar integrades en el sistema públic amb dotació pressupostària suficient, evitant que les entitats socials assumeixin en solitari aquesta responsabilitat. Així mateix, va alertar sobre les dificultats de finançament directament vinculades a subvencions competitives, situació que pot perjudicar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat en àmbits com la sanitat, l’educació, la justícia o les emergències. Per tot plegat, va instar el moviment associatiu a intensificar la incidència política.
Per la seva banda, la gerent de la Fundación ONCE de Atención a Personas con Sordoceguera (Foaps), Esther Requena Olea, va aportar dades de l’entitat, que té registrades al voltant de 3.800 persones amb aquesta condició (un 52% dones, un 51% majors de 65 anys i un 5% menors de 18 anys). Requena va posar en valor les 100.000 hores d’atenció prestades el 2025 pels seus 116 mediadors i la tasca de 14 tècnics especialistes distribuïts pel territori, subratllant que el 74% dels afiliats utilitza la llengua oral com a sistema comunicatiu principal.
Visibilitat i oportunitats reals de participació
Finalment, la presidenta de Fasocide, Librada Ruiz Aguilera, va obrir les jornades —que compten amb el finançament del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030— destacant que la trobada busca «visibilitzar la realitat de les persones sordcegues, debatre sobre els seus drets i avançar cap a una societat inclusiva», tot afegint que el coneixement d’aquesta realitat ha de comportar oportunitats reals de participació.
