
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat la Llei d’actualització de la legislació amb relació als termes emprats per referir-se a les persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa legislativa, que va ser elaborada en el sí d’una ponència conjunta amb la signatura de PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, ha culminat avui la seva tramitació parlamentària després que la cambra acordés a finals de juliol la seva resolució mitjançant el procediment d’urgència de lectura única.
La nova regulació té com a finalitat adaptar tot el marc normatiu català perquè l’ús del llenguatge sigui plenament adequat, integrador i rigorós, prenent com a referència els principis establerts per la Organització de les Nacions Unides. Per fer-ho efectiu, la norma introdueix modificacions directes en més de vint text legals vigents. Entre els canvis més destacats hi ha la substitució formal d’expressions com «persones discapacitades» per la formulació «persones amb discapacitat», o la modificació del concepte «discapacitat psíquica» per la denominació «discapacitat intel·lectual», incorporant així mateix conceptes com «pluridiscapacitat». La llei incorpora una clàusula final que obliga que qualsevol futura norma legal o reglamentària mantingui aquests criteris lingüístics respectuosos.
Un acte de dignitat envers els drets del col·lectiu
Durant la sessió plenària ha tingut lloc el debat final amb les intervencions de Guillem Mateos (PSC-Units), Isaac Padrós (Junts), Carles Campuzano (ERC), Montserrat Berenguer (PPC), Rafael Villafranca (Vox), Andrés Garcia Berrio (Comuns), Pilar Castillejo (CUP-DT) i Rosa Maria Soberana (AC).
Nombroses entitats representatives del sector de la discapacitat han seguit el desenvolupament de la votació des de la tribuna de públic. En finalitzar el debat, el president de la Cambra, Josep Rull, s’ha adreçat directament als assistents per remarcar que amb l’aprovació d’aquest text «el Parlament dona resposta» a una demanda històrica del sector. Rull ha qualificat la mesura com un «acte de dignitat», tot subratllant que «les paraules sí que importen», alhora que ha destacat la naturalesa pionera de la nova legislació.
