
El sentiment de solitud no desitjada afecta de manera profunda el benestar i l’autonomia de les persones grans, independentment de si viuen o no envoltades de gent. Segons revela la segona edició del Informe Desoledad, elaborat per la Fundación Verisure, un 25% de les persones de 60 anys o més s’assegura sentir sola quan es troba acompanyada. L’estudi posa de manifest la necessitat de reforçar les xarxes de suport i prevenció de la dependència, subratllant que un 54% dels enquestats voldria relacionar-se més i que un 34% troba a faltar disposar de més interlocutors en el seu dia a dia.
La recerca estableix diferents franges de vulnerabilitat social i emocional davant aquest fenomen: un 50% de la població analitzada se situa en un nivell de risc baix, mentre que un 42% es troba en un nivell moderat i un 8% presenta un risc alt. Els autors del treball destaquen que la franja intermèdia resulta crucial per intervenir des de l’àmbit de la prevenció, ja que es tracta d’una etapa on encara és possible actuar per preservar la vida autònoma, els interessos personals i les opcions de participació comunitària davant d’eventuals situacions de discapacitat o aïllament.
La xarxa de suport i el propòsit vital com a factors connectors
Les dades de la investigació confirmen que la vulnerabilitat davant l’aïllament respon a una combinació de factors relacionals, personals, econòmics i de capacitat funcional. En aquest sentit, la solidesa del teixit relacional marca una bretxa evident: el 69% de les persones amb baix risc considera que té suficients suports, una xifra que cau fins al 39% entre aquelles amb un nivell alt de risc, on sis de cada deu no tenen cap suport o en tenen molt pocs. Així mateix, el 58% del grup menys vulnerable realitza activitats que considera significatives, enfront de només el 23% del col·lectiu de risc elevat.
L’anàlisi de la Fundación Verisure emfasitza que la mera ocupació del temps no és suficient si no aporta un sentit de pertinença i motivació. Tot i que el 57% dels enquestats afirma que fer activitats motivadores millora el seu benestar i un 47% declara fer tasques rellevants, només un 32% confirma sentir-se part d’alguna cosa, evidenciant la diferència entre participar en una acció i experimentar la inclusió real. Per donar resposta a aquesta realitat, l’entitat ha impulsat durant el 2026 un programa pilot d’acompanyament focalitzat en els interessos individuals i la continuïtat de les relacions.
«Aquest any Desoledad ens ha permès acostar-nos encara més a la realitat de les persones grans i entendre que, davant d’un repte tan complex com la solitud no desitjada, no n’hi ha prou amb observar. Hem d’escoltar, aprendre i actuar. Aquest és el compromís que volem continuar impulsant des de Fundación Verisure», afirma Teresa Cabezón, responsable de la Fundación Verisure, sobre la voluntat d’avançar cap a un model preventiu que garanteixi l’autonomia i els projectes de vida al llarg de la vellesa.
