El nou estudi presentat per l’Espai Unitari pel Dret a una Vida Independent i d’Inclusió en la Comunitat sota el títol ‘Radiografia d’un dret incomplert – Informe 2026 i comparativa 2025’, posa de manifest que el dret a una vida independent i a la inclusió comunitària de les persones amb discapacitat continua sent un dels grans incompliments a Catalunya. El document constata que el sistema públic manté una inèrcia clarament assistencialista, prioritzant el model residencial per damunt dels suports a l’entorn comunitari i dipositant principalment en l’àmbit familiar la responsabilitat de les cures.
El pes de la institucionalització i la residualitat dels suports personals
Segons les dades del Sistema d’Atenció a l’Autonomia i la Dependència (SAAD) recollides amb data de 30 de juny de 2026, Catalunya comptava amb 38.776 persones ateses en serveis residencials, la qual cosa representava un 12,04% del total de les prestacions atorgades. En contrast absolut, les prestacions econòmiques d’Assistència Personal es limitaven a un mínim de 86 persones, suposant un testimonial 0,03% del conjunt autonòmic. Aquesta situació contrasta fortament amb les 169.187 prestacions de cures familiars registrades al territori, que equivalen al 52,54% del total, demostrant que el sistema públic continua delegant en les famílies el suport humà necessari en lloc d’apostar per l’autodeterminació i l’emancipació de la persona.
L’entitat recorda que estudis previs avalen que l’assistència personal és una inversió altament rendible i sostenible, amb un impacte social que pot arribar a triplicar la inversió inicial —generant entre 3,20€ i 3,67€ per cada euro invertit—. Malgrat això, el govern de la Generalitat de Catalunya manté plans per ampliar milers de noves places residencials en lloc de desplegar un decret específic d’assistència personal amb finançament propi, tal com s’havia promès anteriorment. Davant d’aquesta realitat, l’Espai Unitari reclama una transformació estructural cap a un model de pressupostos personals que posi realment la persona al centre i elimini el greuge comparatiu existent.
Un mercat laboral marcat per la precarietat i la bretxa salarial
En l’àmbit de la inserció sociolaboral, l’informe detalla que l’any 2025 només treballava una de cada tres persones amb discapacitat en edat laboral a Catalunya, registrant una taxa d’ocupació del 32,8%. Així mateix, l’atur de molt llarga durada va augmentar fins a superar el 52,6%, situant-se gairebé vint punts per damunt de la població general.
Pel que fa a la bretxa salarial, les dades de 2023 situaven el sou brut anual mitjà de les persones amb discapacitat en 24.202,4 euros, una xifra un 21,1% inferior a la de la resta de treballadors, sent les dones del col·lectiu les més perjudicades amb 23.292,1 euros. A més a més, la contractació en el mercat ordinari de treball ha disminuït per tercer any consecutiu, concentrant-se fins a un 70,1% de la contractació en els Centres Especials de Treball (CET).
Finalment, l’estudi denuncia que l’accés a l’habitatge continua sent un altre punt negre, sense que s’hagi previst cap pla específic per a les persones amb discapacitat dins del Pla territorial sectorial d’habitatge, abocant gran part del col·lectiu a situacions d’exclusió habitacional.
