Un 44,8% de la gent gran considera que l’accés als fons i serveis de salut mental és difícil o molt difícil, segons es manté a l’informe Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental. Aquesta recerca, realitzada per l’Observatori Social de la Fundació «la Caixa» amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, analitza les barreres d’entrada a l’atenció psicològica en una etapa de la vida en què s’incrementa el risc de patir situacions de discapacitat o dependència sobrevinguda.
L’anàlisi, basada en les respostes de 1.411 persones representatives de la població espanyola, ha estat duta a terme pels investigadors Miriam Marco, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i Francisco Sánchez-Sáez, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat de la Universitat Politècnica de València. Els resultats posen de manifest que la percepció de dificultat varia amb l’edat: un 52% de les persones d’entre 60 i 64 anys qualifica de complex l’accés als recursos, una xifra que baixa al 42% entre els 65 i els 69 anys i al 38,7% en el grup de 70 a 75 anys.
Percepció d’accés i el desconeixement del 024
Segons exposa Miriam Marco, «Aquests resultats mostren que una part important de la gent gran percep dificultats per accedir als recursos de salut mental. És especialment rellevant que aquesta percepció sigui més elevada entre les persones que tenen de 60 a 64 anys i disminueixi progressivament en els grups de més edat. Una possible explicació seria que les persones més joves dins d’aquest grup tenen una expectativa més gran d’accés a aquests recursos o són més conscients de les barreres existents, mentre que les generacions de més edat poden tenir una percepció diferent de les seves necessitats d’atenció o estar menys familiaritzats amb aquest tipus de recursos». L’experta afegeix que «En qualsevol cas, es tracta d’una diferència que cal estudiar amb més profunditat per comprendre quins factors hi pot haver darrere d’aquesta percepció».
D’altra banda, l’estudi alerta del desconeixement generalitzat dels canals d’ajuda, una de les principals barreres de comunicació que afecta el col·lectiu amb discapacitat psíquica o distress emocional. Un 76,1% dels enquestats admet no conèixer cap telèfon d’atenció. Entre els qui en citen algun, el més reconegut és el 112 (8,7%), seguit dels números de centres de salut (5,2%) i el 061 (2,3%). L’atenció a la conducta suïcida a través del 024 és pràcticament desconeguda per aquest segment de població, ja que només un 0,4% dels participants el va esmentar de manera espontània. Sobre això, Miriam Marco ressalta que «Aquest resultat posa de manifest la necessitat de millorar la difusió dels recursos entre la població d’edat avançada i d’apropar aquesta informació als espais i canals que utilitzen habitualment. Per exemple, saber que el 024 existeix i com accedir-hi és un primer pas perquè una persona el pugui utilitzar quan el necessiti».
Biaix de gènere i impacte de la pandèmia
Les dades de l’Observatori Social de la Fundació «la Caixa» confirmen que les dones mostren una predisposició més gran a sol·licitar suport professional i tenen menys recances envers l’estigma social de la salut mental, si bé són elles les que declaren una pitjor percepció sobre la seva qualitat de vida i el seu estat físic. L’estudi conclou que tenir un nivell educatiu superior, patir menys soledat no desitjada i comptar amb experiència prèvia en tractament psicològic afavoreixen la recerca de suports.
Així mateix, l’impacte de la pandèmia es valora de manera especialment crítica a nivell col·lectiu: el 59,4% de les dones i el 42,2% dels homes consideren que la salut mental del seu grup d’edat va empitjorar arran de la crisi sanitària. Com conclou Miriam Marco, «Els resultats plantegen que, si bé una proporció rellevant dels participants reconeix canvis en el seu propi benestar, la percepció de l’impacte de la pandèmia és encara més intensa quan valoren la situació del seu grup d’edat. Aquesta diferència posa de manifest una consciència més gran del deteriorament de la salut mental col·lectiva que a escala individual». La investigadora conclou que «Reforçar l’educació i millorar la comunicació sobre els recursos disponibles és essencial per promoure un accés equitatiu i fomentar conductes de cerca d’ajuda».
