Les comarques gironines es preparen per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental —celebració declarada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 10 d’octubre i impulsada per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH)— amb un extens programa que supera la cinquantena d’actes. La campanya d’enguany, que porta per lema Experiències viscudes, escoltades: veus reals, canvis reals, busca situar el col·lectiu de persones amb experiència pròpia en discapacitat psíquica i psicosocial al centre del disseny i desenvolupament de les polítiques públiques i serveis assistencials.
Una agenda itinerant per al canvi social
Les accions reivindicatives i de sensibilització arrenquen el 26 de setembre a Ripoll, en el marc de l’Inspira Festival organitzat per la Fundació MAP, i es perllongaran fins al 8 de novembre a Blanes amb una caminada solidària. La proposta inclou espais d’art comunitari com Diàlegs amb l’Art: trencar el silenci a l’Hospital Santa Caterina o el projecte Casa als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià, a més de la mostra Sense complexes.
Entre les dates clau, la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona acollirà el 9 d’octubre la lectura del Manifest institucional a càrrec dels mateixos afectats. L’endemà, el CaixaForum Girona serà l’escenari de la representació Teatro para todos i del lliurament dels II Premis Maria Combalia, mentre que a Olot es posarà en escena l’obra Boja. L’agenda es tanca amb tallers, iniciatives com les Converses de safareig amb Salut Mental Catalunya i jornades tècniques a Girona, Figueres, Campdevànol i Olot al voltant de la inserció laboral, el benestar dels professionals i el suport posterior al suïcidi.
Balanç assistencial de l’atenció comunitària
Durant l’exercici 2025, els diferents serveis especialitzats del territori van prestar atenció a un total de 29.283 persones amb patologies o necessitats de suport en salut mental:
Atenció a la població adulta i infantil
Els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) van atendre 15.209 usuaris (un 0,5% més), dels quals 3.119 hi van accedir per primer cop. El perfil correspon majoritàriament a dones (60%) i els diagnòstics més freqüents van ser els trastorns de l’estat d’ànim (34,4%), els trastorns psicòtics (20%) i l’ansietat (13,2%), amb un 56,9% de casos de complexitat elevada.
Per la seva banda, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van donar servei a 8.482 infants i adolescents (un augment del 3,7%) i van registrar 52.969 visites. El trastorn de l’espectre autista (TEA) es manté com la condició més prevalent amb un 36,6%, seguit del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) amb un 23,5%.
Suport al tractament d’addiccions i rehabilitació
Els Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) van tractar 4.975 persones (75,7% homes), sent l’alcohol el motiu principal d’inici de tractament (49,1%), seguit de la cocaïna (31,1%) i el cànnabis (10%). Així mateix, els Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) van realitzar més de 54.000 actuacions rehabilitadores per a 617 usuaris, consolidant-se com un recurs vital per promoure la participació i l’autonomia individual de les persones amb trastorn mental greu.
Intervenció al domicili i en l’entorn social
Els Equips d’Intervenció Precoç de la Psicosi van atendre 718 persones (un 17,3% més d’incorporacions noves), mentre que el Programa de Seguiment Individualitzat (PSI) va desplegar atenció domiciliària i intensiva a 332 usuaris. Finalment, els Equips de Tractament Assertiu Comunitari (ETAC) de la Garrotxa i el Ripollès van assistir 36 persones, principalment amb trastorns psicòtics (52,7%) i de la personalitat (27,3%).
Un model basat en la desinstitucionalització
Aquest desplegament s’emmarca en un model comunitari iniciat fa més de dues dècades per l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona. Aquest ecosistema coordina l’atenció sanitària amb els serveis socials, l’habitatge i l’ocupació per a una població de 900.000 habitants, assolint una taxa d’hospitalització psiquiàtriques de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants —tres vegades inferior a la mitjana catalana—, fet que evita més de 2.000 ingressos en centres tancats cada any.
