Aquest mes de juliol, l’Ajuntament de Lleida va constituir el nou Consell Municipal de la Gent Gran, un espai de diàleg i participació ciutadana dissenyat per definir les polítiques públiques dels pròxims anys, fomentar el benestar social i millorar l’autonomia personal i l’accessibilitat del col·lectiu. El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat del tinent d’alcalde i regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, va presidir la sessió d’obertura d’aquest òrgan, que es va recuperar després d’un procés de revisió i actualització del seu reglament intern per oferir una representació més àmplia a les entitats de la ciutat.
Durant l’acte de constitució, Fèlix Larrosa va afirmar que «volem que sigui un espai de participació viu, útil i influent. Un espai que permeti escoltar, dialogar i construir les polítiques públiques de la ciutat amb les persones que millor coneixen les necessitats, els reptes i les oportunitats de fer-se gran a Lleida». El batlle va explicar que actualment els veïns i veïnes majors de 65 anys representen gairebé el 19% de la població local i que les projeccions demogràfiques indiquen que en pocs anys s’assolirà el 25% del cens. Davant d’aquesta realitat, el paer en cap va incidir en la necessitat d’adaptar les actuacions municipals a una generació que vol mantenir la seva participació comunitària, abordant qüestions clau com la soledat no desitjada, l’habitatge, la salut, l’accessibilitat, la digitalització i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat o en situació de dependència.
Així mateix, el govern municipal va fer balanç de les actuacions impulsades durant el darrer any, destacant el reforç dels centres sènior, que han comptat amb més de 3.500 participants en activitats de socialització i salut, així com la recuperació dels menjadors comunitaris, que preveuen assolir aquest estiu els 3.500 àpats servits per prevenir situacions d’aïllament social. En l’àmbit de la bretxa digital, la Paeria va recordar el desplegament del programa Més Digitals per facilitar la realització de gestions administratives, bancàries i sanitàries.
Pel que fa a l’atenció i les cures, la corporació va destacar el reforç del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), que inclou un increment del 18% en la seva capacitat assistencial per permetre que les persones grans o amb necessitats de suport continuïn vivint a la seva llar amb qualitat de vida. Respecte al paper d’aquest col·lectiu en la societat, Fèlix Larrosa va concloure que «les persones grans no sou receptores passives de serveis, sou protagonistes de la ciutat».
Una representació àmplia i diversa
El Consell Municipal de la Gent Gran es va configurar com un marc de participació estable integrat per una quarantena de membres. Hi formen part representants dels grups polítics municipals, administracions públiques, institucions acadèmiques i entitats socials com l’Associació Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques, Càritas Diocesana, Creu Roja, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, la Universitat de Lleida, la Fundació «la Caixa», la Fundació Catalunya-La Pedrera i la Generalitat de Catalunya. Durant la jornada de presentació van intervenir Pedro Mayordomo, del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Josep Llurba, president de l’Associació Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques; Lourdes Baulies, representant de la Fundació «la Caixa», i Mª Àngels Revés, en nom de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida. El tinent d’alcalde Carlos Enjuanes va avançar que al setembre es convocaran les quatre comissions de treball centrades en promoció activa, cures i soledat, autonomia personal i seguiment del pla.
Finalment, en la mateixa trobada es va presentar l’actualització del Pla Estratègic Sènior 2025-2030, el document de referència per atendre les prop de 27.900 persones majors de 65 anys que resideixen a Lleida. El pla promou un canvi de paradigma per adequar les polítiques municipals a la situació vital de cada persona i no únicament a l’edat, fomentant l’autonomia i la vida independent davant de l’assistencialisme. L’estratègia s’articula al voltant de quatre eixos principals: la promoció i participació social, cultural i comunitària; l’atenció i prevenció de la fragilitat i la vulnerabilitat; l’autonomia personal, salut i habitatge; i la qualitat, governança, ètica i millora contínua per construir una ciutat adaptada i inclusiva.
