L’aprovació de la reforma del marc financer d’atenció a les situacions de vulnerabilitat suposarà una injecció econòmica transformadora per al sector del benestar social. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 preveu que el nou model de finançament per a la dependència, que va rebre llum verda aquesta setmana al Congrés dels Diputats, permetrà la creació d’entre 107.735 i 115.050 llocs de feina a tot el territori espanyol, a més de millorar les condicions laborals de les cuidadores. El projecte impulsat pel gabinet que dirigeix Pablo Bustinduy redefineix l’estructura de les prestacions i garanteix per llei que l’Administració General de l’Estat assumeixi el 50% de la inversió total del sistema.
La modificació legislativa s’acompanya de la convalidació d’un reial decret llei que incrementa l’aportació estatal cap a les comunitats autònomes en el denominat nivell mínim de dependència. Aquestes partides han començat a transferir-se aquest mes de juliol amb un augment mitjà del 82%, que es concentra especialment en les situacions de dependència més greus, vinculades directament a la discapacitat severa: l’assignació per al grau II puja un 100% i la del grau III creix un 128%. Així mateix, el Consell de Ministres va validar la distribució dels fons del nivell acordat, que sumarà 120 milions d’euros addicionals tant per a l’exercici del 2026 com per al del 2027.
Reducció de llistes d’espera i impacte territorial
En el còmput global, la confluència d’ambdós nivells de finançament implicarà que les autonomies rebran 6.200 milions d’euros més entre el 2026 i el 2027 en comparació amb les dades de l’últim pressupost de l’any 2023. Amb aquests recursos, l’executiu central calcula que es podran atendre 417.000 nous beneficiaris i es reduiran les llistes d’espera en 71.000 persones de cara al 2027, oferint serveis de major qualitat als usuaris. Les aportacions de l’Estat sumaran un total de 5.513,8 milions d’euros l’any 2026 i s’enfilaran fins als 7.239,4 milions d’euros durant l’any 2027.
El desglossament d’aquestes partides addicionals mostra diferents impactes segons els territoris, destacant que Andalusia rebrà 954 milions d’euros més, un reforç que obre la porta a incorporar 102.333 usuaris i crear 23.577 ocupacions. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid percebrà un increment de 680 milions d’euros, fet que es podria traduir en 60.876 nous beneficiaris i 22.315 llocs de treball. Catalunya absorbirà 567 milions d’euros extra per integrar 61.470 persones al sistema de protecció, reduir la llista d’espera en 24.881 ciutadans i generar 13.611 feines.
Pel que fa a la resta de comunitats, la Comunitat Valenciana comptarà amb 535 milions d’euros més, que facilitaran l’atenció de 61.727 nous usuaris i 12.704 contractacions. Castella i Lleó rebrà un plus de 341 milions d’euros amb l’objectiu de sumar 25.654 beneficiaris, crear 7.329 feines i eliminar pràcticament la seva llista d’attesa. Finalment, Galícia tindrà 270 milions addicionals per incorporar 15.938 persones i generar 6.156 feines, mentre que Canàries en rebrà 237 milions, Castella-la Manxa 236 milions, el País Basc 179 milions, Aragó i la Regió de Múrcia 146 milions cadascuna, Extremadura 114 milions, Bears 84 milions, Astúries 79 milions, Cantàbria 55 milions, Navarra 38 milions i La Rioja 25 milions d’euros extra.
