L’Èlia Bosch Tobella és mestra d’Educació Primària especialitzada en l’atenció a la diversitat. Va formar part de l’equip d’Aprenem Autisme com a estudiant en pràctiques i recentment ha finalitzat el Màster en Psicopedagogia a la Universitat de Barcelona. Ha presentat el seu projecte d’implicació del Pràcticum, titulat ‘Comprendre i acompanyar l’autisme en femení a l’escola’.
Com sorgeix el teu projecte?
Vaig decidir fer les pràctiques a Aprenem Autisme després de conèixer, durant les meves pràctiques com a mestra, un infant amb autisme que em va marcar profundament. Sovint feia ecolàlies, semblava distret o desconnectat del que passava al seu voltant i tenia una manera molt particular de comunicar-se i d’interactuar amb els altres.
Vaig tenir la sort d’acompanyar-lo en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Recordo especialment la il·lusió que em va fer veure, al final de curs, tots els petits grans avenços que havia aconseguit. Un dels moments que més vaig celebrar va ser el dia que es va cordar sol els botons de la bata. Pot semblar un gest molt senzill, però per a ell representava una gran fita en la seva autonomia i va ser un recordatori que cada petit pas té un valor immens. Aquella experiència em va canviar la mirada i va despertar el meu interès per aquest àmbit.
Durant les pràctiques a Aprenem Autisme, especialment al taller d’habilitats socials per a gènere femení, i gràcies a les converses amb la meva tutora, va sorgir la idea d’elaborar una guia per ajudar el professorat a comprendre millor l’autisme en femení.
De què tracta el teu projecte? Quin és el seu objectiu?
El projecte consisteix en una guia adreçada al professorat sobre les particularitats de l’autisme de gènere femení adolescent. Se centra especialment en les relacions socials, el fenomen del masking i les situacions quotidianes que poden passar inadvertides dins de l’aula.
L’objectiu és oferir una eina pràctica que ajudi els docents a observar amb una mirada més àmplia, a entendre millor aquestes alumnes i a acompanyar-les des de la prevenció i la comprensió. No pretén ser una guia diagnòstica, sinó un recurs que permeti identificar necessitats que sovint queden ocultes darrere d’una aparent bona adaptació escolar.
Què et va motivar a crear aquesta guia?
La motivació principal va néixer de les converses que compartíem als tallers d’habilitats socials. Moltes noies explicaven situacions que, des de fora, podien semblar anecdòtiques, però que per a elles representaven un gran desgast emocional: amistats que canviaven sobtadament, comentaris que no acabaven d’entendre o la sensació constant d’haver d’esforçar-se per encaixar.
Alhora, com a mestra, m’havia adonat que rarament havia sentit parlar de nenes o adolescents autistes a les escoles. Això em va fer reflexionar sobre com moltes de les seves dificultats poden passar desapercebudes perquè han après a observar, imitar i adaptar el seu comportament. Tot plegat em va impulsar a crear una guia pràctica que ajudés el professorat a reconèixer algunes d’aquestes realitats i a acompanyar-les millor.
Per què és important parlar de l’autisme en femení i tenir-lo en compte a l’escola?
Perquè, durant molts anys, la investigació sobre l’autisme s’ha centrat principalment en perfils masculins. Això ha fet que moltes noies no encaixin en la imatge tradicional que tenim de l’autisme i que les seves dificultats passin més desapercebudes.
Moltes presenten bones habilitats lingüístiques, mostren interès per les relacions socials o s’adapten molt bé a les normes de l’escola. Tot i així, poden estar fent un gran esforç per comprendre les dinàmiques socials i encaixar dins del grup.
L’escola té un paper clau a l’hora de detectar aquestes necessitats i oferir els suports adequats abans que aquest esforç invisible acabi tenint un impacte en el seu benestar emocional.
Durant molts anys, la investigació sobre l’autisme s’ha centrat principalment en perfils masculins. Això ha fet que moltes noies no encaixin en la imatge tradicional que tenim de l’autisme i que les seves dificultats passin més desapercebudes
Quina mena d’investigació teòrica i pràctica vas dur a terme?
Vaig combinar una revisió bibliogràfica sobre l’autisme en femení, el masking i la inclusió educativa amb una investigació de camp. Em vaig basar en fonts de referència com Confederación Autismo España (2021), Balmaña Gelpí i Mezzatesta Gava (2022) i els materials del CRETDIC (2025).
Paral·lelament, vaig recollir la mirada del professorat mitjançant un qüestionari adreçat a mestres de primària i la veu de les mateixes adolescents a través d’un grup de discussió al taller femení. Aquesta combinació va ser clau per donar forma a la guia.
Què vas aprendre durant la teva participació en els tallers d’habilitats socials d’Aprenem Autisme?
Vaig tenir l’oportunitat de participar en diferents tallers d’habilitats socials, cadascun adaptat a l’edat, les necessitats i els interessos del grup. El grup de noies adolescents, exclusivament femení, va ser especialment enriquidor.
Em va ajudar a entendre que situacions aparentment petites, com un canvi dins del grup d’amigues, una conversa amb dobles sentits o una exclusió subtil, poden generar un gran malestar.
També em va agradar molt observar la manera de treballar de la psicòloga que conduïa el grup. Combinava activitats per treballar les habilitats socials i la comunicació assertiva amb converses espontànies sobre experiències quotidianes. D’aquesta manera, creava un espai de confiança on les noies podien compartir vivències, sentir-se escoltades i aprendre les unes de les altres.
Hi va haver alguna experiència que et fes entendre d’una manera diferent allò que havies investigat?
Sí. Recordo especialment quan alguna noia explicava que unes companyes “li havien fet una broma”. En parlar-ne, sovint descobríem que, en realitat, havia estat una situació d’exclusió o una mala passada.
Em va fer entendre fins a quin punt pot ser difícil distingir entre riure amb algú i riure’s d’algú, i com aquests petits detalls, sovint invisibles per als adults, poden tenir un gran impacte emocional.
Per què vas optar pel cas de la Laia?
Volia que fos una guia útil, pràctica i fàcil de llegir. Els docents tenen poc temps i, sovint, connecten millor amb situacions reals que no pas amb explicacions massa teòriques.
Per això, vaig decidir construir la guia a partir de la història de la Laia, un cas inspirat en experiències reals recollides durant les pràctiques. La seva història permet que qualsevol docent pugui pensar: “Aquesta situació podria estar passant a la meva aula”.
Has observat algun impacte del projecte?
Encara és aviat per valorar-ne l’impacte, però la resposta inicial ha estat molt positiva. Tant professionals d’Aprenem Autisme com docents destaquen que la guia els ha ajudat a entendre millor situacions que havien observat a l’aula.
A més, els tallers m’han confirmat el valor que té oferir a les adolescents un espai segur on compartir experiències i sentir-se compreses.
Quina conclusió n’extreus?
Si hagués de resumir el projecte en una sola idea, diria que cal aprendre a mirar més enllà del que és evident. Les dificultats més importants no sempre són les que fan més soroll.
L’autisme en femení ens convida a revisar moltes de les idees que tradicionalment hem tingut sobre l’autisme i ens recorda que cada persona és diferent. Com a educadors, tenim la responsabilitat d’observar, escoltar i generar entorns on tots els alumnes puguin sentir-se compresos.
A més, hi afegiria un recordatori: detectar no és etiquetar. Detectar és comprendre millor per poder acompanyar millor.
Què t’emportes personalment d’Aprenem Autisme?
M’enduc molt més que coneixements sobre autisme. Participar en tallers de cuina, espais de joc, activitats culturals amb adults, formacions i espais d’elaboració de materials educatius m’ha permès entendre la importància d’un acompanyament centrat en la persona, la família i el seu entorn.
Sobretot, m’enduc les persones i una manera d’entendre la psicopedagogia basada en l’escolta, els vincles i el respecte. Aquesta experiència ha reafirmat la meva vocació i el meu compromís amb una educació veritablement inclusiva.
Quin missatge faries arribar al professorat?
Els diria que, sovint, una mirada atenta pot marcar la diferència. No cal ser especialista en autisme; n’hi ha prou amb mantenir la curiositat, escoltar i recordar que, darrere d’una alumna que sembla adaptar-se bé, hi pot haver necessitats que no són visibles. Comprendre-les és el primer pas per poder-la acompanyar.
* Entrevista publicada per Aprenem Autisme
