La Comissió de Drets Socials del Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquest dijous, amb 20 vots a favor i 17 en contra, al dictamen per modificar el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. La reforma té com a objectiu reforçar els drets d’aquest col·lectiu en matèria d’inclusió, autonomia i accessibilitat universal, adaptant-se d’aquesta manera a la darrera modificació de l’article 49 de la Constitució espanyola. L’aprovació en sessió extraordinària s’ha assolit malgrat l’oposició en bloc del Partit Popular i Vox.
Desacord pel finançament i la memòria econòmica
Des de les files de l’oposició, el diputat del PP Enrique Belda ha mostrat el compromís i suport del seu grup cap al sector de la discapacitat, però ha criticat la complexitat del text comparant la seva lectura amb la dificultat de «moure’s per un carrer de Tòquio en hora punta». El representant popular ha condicionat el vot afirmatiu a una clarificació de les partides pressupostàries i ha assenyalat que «demà mateix hi pot haver acord si se separen els beneficis per al sector dels temes de dependència general». Belda ha advertit que, sense garanties financeres sobre com es pagaran les noves prestacions a partir del 2027, es podria «cronificar la frustració de les persones dependents», tot apuntant que els 6.200 milions d’euros aprovats recentment pel Govern espanyol seran insuficients i que a finals de 2026 caldrà quadruplicar aquesta quantitat.
En una línia similar, la portaveu de Vox, Blanca Armario, ha expressat el seu rebuig al projecte argumentant que s’han vetat esmenes beneficioses presentades per la seva formació. Armario ha alertat sobre la manca d’una memòria econòmica «suficient i rigorosa» i ha denunciat la desigualtat que pot generar el text legal en funció de la comunitat autònoma on resideixi el beneficiari.
Avanços en autonomia i assistència personal
En contraposició, la diputada del PSOE Inés Plaza ha valorat molt positivament el paper exigent de les entitats de la discapacitat i la dependència a l’hora de confeccionar la norma. Segons Plaza, aquesta llei garanteix l’accessibilitat universal, enforteix l’assistència personal per fer efectiu el dret a la vida independent i estableix un termini de tres mesos per resoldre els procediments. Així mateix, la reforma elimina la incompatibilitat de prestacions i fixa que l’Estat haurà d’assegurar, com a mínim, el 50% de la despesa certificada per les comunitats autònomes.
Per la seva banda, Lander Martínez, representant de Sumar, ha qualificat la mesura com «una de les grans reformes socials de les últimes dues dècades». Entre les principals novetats del text, Martínez ha destacat el reconeixement automàtic del 33% de discapacitat a les persones que obtinguin un grau I de dependència, a més de la incorporació d’ajudes per a persones cuidadores, suport domiciliari i la millora del sistema de teleassistència.
Posicionament dels grups sobiranistes
El diputat d’ERC Jordi Salvador ha confirmat el vot favorable dels republicans a una de les lleis «més importants de la legislatura», tot i que ha llançat un advertiment clar a l’executiu sobre el fet que el decret de finançament no és un xec en blanc: «amb declaracions d’intencions no es cuida a ningú i sense diners no hi ha vot». Al seu torn, des de Junts per Catalunya, Pilar Calvo ha criticat durament el model actual per considerar-lo «injust, pervers i terriblement opac», i ha assenyalat que el decret «tornarà a ofegar econòmicament Catalunya tal com està redactat». Calvo ha establert com a condició indispensable el respecte ple a les competències de la Generalitat i el repartiment equitatiu del cost de la dependència al 50%.
Per part d’Euskal Herria Bildu, Bel Pozueta ha valorat positivament la proposta, tot i reclamar que cal avançar cap a un copagament més just i resoldre deutes històrics amb les víctimes de la pòlio o d’esterilitzacions forçades. També el Partit Nacionalista Basc, a través de Maribel Vaquero, ha defensat el manteniment de les seves esmenes per oferir una sortida judicialitzada i justa als afectats de postpòlio o d’amiant. Finalment, Noemí Santana, representant de Podem, ha trobat a faltar un impuls més decidit per a les cuidadores familiars, reclamant que les ajudes s’actualitzin amb el salari mínim interprofessional i es creï una xarxa de cures pública més robusta.
