L’any 2025, el Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT) ha dut a terme la inspecció de 40 equipaments on resideixen persones privades de llibertat, posant un èmfasi especial en les condicions de salut mental, la inclusió i el respecte als drets de les persones institucionalitzades o amb algun tipus de discapacitat psicosocial. La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, juntament amb l’adjunt general de la institució, Jordi Palou-Loverdos, han formalitzat la presentació el quinzè Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura, corresponent a l’any 2025 davant del Parlament de Catalunya.
De les 40 visites dutes a terme, 21 s’han realitzat a comissaries de policia —repartides entre 15 de Mossos d’Esquadra i 6 de policies locals—, vuit a centres d’internament de menors, set a centres penitenciaris, dues a centres de salut mental, una a una unitat hospitalària penitenciària i una altra a una unitat hospitalària psiquiàtrica penitenciària. Les conclusions i recomanacions d’aquesta tasca queden recollides en l’informe anual mitjançant fitxes individualitzades per a cada espai analitzat.
Vulnerabilitat extrema i mancances en els ingressos involuntaris
L’estudi d’aquest any incorpora un monogràfic detallat que aborda la situació de la salut mental tant a l’esfera sanitària com a la penitenciària. En l’àmbit dels ingressos psiquiàtrics involuntaris, que afecten directament la llibertat i els drets fonamentals de les persones amb trastorns o discapacitat intel·lectual i psicosocial, l’organització alerta de greus deficiències en l’accés a la informació i en l’assistència jurídica.
L’adjunt general, Jordi Palou-Loverdos, ha estat molt taxatiu sobre aquestes irregularitats: “L’informe destaca nombroses mancances en els internaments psiquiàtrics que es fan de forma involuntària. Hi ha mancances sobretot en qüestions d’informació i d’assistència jurídica, i també detectem que moltes valoracions judicials o pericials forenses es realitzen de forma telemàtica, i això afecta els drets fonamentals de les persones”. Per fer front a aquesta realitat, el document insta a aprovar una reforma legal que asseguri assistència lletrada obligatòria a qualsevol persona major d’edat que s’hagi de sotmetre a un internament d’aquestes característiques, a més de garantir que les avaluacions judicials es duguin a terme de manera exclusivament presencial.
Un impacte crític a les presons de Catalunya
El document revela una dada molt alarmant sobre la situació a les presons catalanes: la prevalença de trastorns mentals entre les persones recluses és set vegades superior a la de la població general. L’estrès, el règim d’aïllament i la privació de llibertat agreugen o provoquen aquestes condicions d’alta vulnerabilitat, generant una taxa elevada d’autolesions i suïcidis, que s’han convertit en la principal causa de mort en aquests centres.
Palou-Loverdos explica que “l’empresonament afecta de forma molt especial les persones que pateixen trastorns mentals. I aquelles persones que estan empresonades, l’estrès i l’aïllament les afecta de forma especial. Les persones en situació de presó pateixen set vegades més problemes de naturalesa mental”.
Davant d’aquest escenari, l’MCPT assenyala la necessitat de reduir de manera dràstica l’aplicació de mesures de contenció mecànica i d’aïllament, que només s’haurien d’utilitzar en situacions límit i amb emparament ple de garanties. Així mateix, s’ha detectat que la perspectiva de gènere és inexistent en l’execució de les mesures penals, afectant greument les dones internes, que sovint presenten problemes de salut mental agreujats per històries prèvies de violència. Sobre aquesta qüestió, Jordi Palou-Loverdos adverteix: “També detectem una manca de perspectiva de gènere a l’hora d’apropar-se a les dones internes. Moltes vegades no es tenen en compte les situacions prèvies d’abús o de violència que han patit”.
Impuls a la justícia restaurativa i al Protocol d’Istanbul
L’informe d’aquest any analitza l’aplicació del Protocol d’Istanbul, el manual de referència per detectar situacions de maltractaments o tortura. Tot i reconèixer certs avenços, el document denuncia que algunes revisions mèdiques en espais de detenció no es fan amb la deguda privadesa o ometen dades clau. D’altra banda, s’alerta sobre agressions i conductes d’assetjament de caràcter masclista o LGTBI-fòbic dirigides contra professionals dins de les presons, que sovint queden sense denunciar.
Com a via per millorar la convivència, el respecte i la reinserció social dels interns, l’MCPT aposta decididament per la implementació de la justícia restaurativa, un model basat en el diàleg i la reparació del dany que encara té un recorregut molt limitat a les presons. L’adjunt general del Síndic de Greuges subratlla els beneficis d’aquesta mesura: “Enguany, l’informe aposta per l’aplicació de la justícia restaurativa en els centres penitenciaris, en l’aspecte de la reparació a les víctimes i també de la responsabilització de les persones que es troben a la presó a l’espera de judici o complint una pena. Això contribueix a la reinserció social i també a la millora de la convivència”.
Per fer-ho possible, l’informe proposa que els cinc serveis de justícia restaurativa de la Generalitat de Catalunya, coordinament amb les juntes de tractament i els equips directius de les presons, s’impliquin activament en la identificació de casos que es puguin acollir a aquests processos de mediació i reparació.
