El President de la Generalitat intervé durant la sessió on es van aprovar els pressupostos. Asseguda a la seva esquerra, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo // Foto: Generalitat de Catalunya
Catalunya experimenta un canvi legislatiu de gran calat que beneficia directament les persones en situació de vulnerabilitat, un col·lectiu on tenen un pes molt significatiu les persones amb discapacitat i la gent gran amb menys recursos. El Parlament de Catalunya ha aprovat, mitjançant esmenes a la llei de pressupostos, una reforma que impedeix que l’aportació econòmica de la Generalitat es redueixi d’un any a l’altre, garantint un increment de les pensions no contributives i trencant amb les limitacions del model vigent fins ara.
La modificació legal, impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió, s’ha introduït a la Llei de mesures fiscals i financeres per tal de protegir el subsidi autonòmic davant de qualsevol variació a l’alça de les pensions estatals. Fins a la data, la normativa obligava l’administració catalana a retallar el seu complement si l’Estat apujava la seva partida, amb la finalitat que la suma de les dues quantitats no superés el topall fixat per l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Amb aquest canvi estructural, l’executiu aconsegueix mantenir la seva aportació fixa i assegura que qualsevol fons de finançament central repercuteixi de forma neta en els ciutadans.
Superació de l’IRSC i efecte retroactiu
Aquest canvi normatiu es tradueix en una millora econòmica notable durant el present exercici. Per a l’any 2026, el Govern de la Generalitat ha establert l’IRSC en 9.622,18 euros anuals, xifra que equival a 801,85 euros al mes i que representa un augment del 3% respecte al període anterior. En paral·lel, el Govern d’Espanya ha aplicat un increment de l’11,35% a les pensions no contributives (PNC), situant la seva base en els 733 euros. Si s’hagués aplicat la regulació antiga, l’administració autonòmica hauria hagut de rebaixar la seva ajuda complementària des dels 119 euros fins als 68,85 euros al mes.
La intervenció de la conselleria evita aquesta reducció i permet que les més de 56.000 persones que perceben les PNC a Catalunya passin a cobrar 853 euros mensuals. Aquesta quantitat suposa percebre 51,42 euros més del que preveia la legislació anterior i un guany net de 74 euros al mes en comparació amb les nòmines del 2025. L’entrada en vigor de la nova directriu tindrà caràcter retroactiu amb efectes comptables des de l’1 de gener d’enguany.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha destacat la transcendència de blindar aquestes partides destinades a millorar els ingressos de la població amb menor capacitat econòmica. Segons la titular del departament, “el que hem fet amb la Llei de Mesures és assegurar-nos que aquests 74 euros addicionals que posa l’Estat per contribuir a les PNC arribin íntegrament a la butxaca de tots els ciutadans”. En aquest sentit, la consellera ha recordat l’impacte d’eliminar les limitacions de la base de càlcul: “ens assegurem que el complement no baixa, perquè no està topat per l’IRSC, i que les PNC amb el complement superen per primera vegada l’IRSC”.
