La transformació dels serveis públics de caràcter social agafa un nou impuls econòmic a Catalunya. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha exposat aquest dijous a la seu del Parlament de Catalunya les línies clau dels comptes de la seva regidoria per a l’exercici de 2026. El pressupost assoleix la xifra rècord de 4.248 milions d’euros, cosa que representa un creixement del 28% en comparació amb el període de 2023. Aquesta injecció addicional de 930 milions d’euros es distribuirà en cinc pilars estratègics: la contenció de la pobresa, el suport integral a la infantesa i l’adolescència, un renovat sistema assistencial, el vincle de col·laboració amb el municipalisme i les entitats, i un paquet econòmic d’equiparació salarial per a les plantilles.
Durant el seu discurs davant la comissió parlamentària, la consellera ha justificat la magnitud del reajustament econòmic per atendre la realitat del país. “Aquests pressupostos donen resposta a les demandes socials de Catalunya i a les preocupacions que ens traslladen tant els professionals del sector social com els alcaldes i alcaldesses, les entitats i, sobretot, la ciutadania”, ha manifestat Mònica Martínez Bravo. Segons ha exposat la titular del departament, “aquells comptes ens han de permetre continuar construint un veritable sistema social conjuntament amb el món local i el tercer sector, reforçant els drets, les garanties i les condicions dels treballadors i treballadores del sector. És un pressupost necessari perquè Catalunya continuï avançant en la millora dels serveis públics i en la cohesió social”.
Concentració de recursos en la ciutadania i la infància
L’anàlisi interna del projecte financer, que se situa com el tercer més voluminós de tot l’executiu de la Generalitat de Catalunya, determina que el 96,5% dels fons s’invertirà de manera directa en l’atenció a les persones. Més de seixanta per cent de la partida global es dirigirà cap a programes de promoció de l’autonomia personal, mentre que un 22,8% es canalitzarà cap a projectes d’acció cívica i inclusió social, i un 12,8% es destinarà a la protecció dels menors i polítiques juvenils.
Dins de les partides fixades per minimitzar l’exclusió socioeconòmica, el Govern disposarà de 496 milions d’euros en línies de prestacions econòmiques, 30 milions d’euros dedicats a erradicar el sensellarisme i 10 milions d’euros addicionals per pal·liar els efectes de la pobresa energètica. L’estratègia global contra la pobresa infantil rebrà un impuls global de 880 milions d’euros mitjançant partides transversals de diversos departaments catalans. En aquesta línia, la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència augmentarà els seus recursos en 111 milions d’euros, es blindarà la xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç amb 73,2 milions d’euros per a contractacions i s’enllestiran les obres d’infraestructura de sis seus de la iniciativa Barnahus per a menors víctimes d’abusos sexuals. Així mateix, l’àrea de joventut augmenta els seus actius un 27,6% respecte al 2023, situant-se en 59,3 milions d’euros.
Desplegament de l’ajuda per l’ELA i el ‘Pla CURA’
Un dels anuncis més rellevants de la jornada ha estat la confirmació que Catalunya ja ha començat a abonar la prestació específica per a persones diagnosticades d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i altres afeccions complexes d’ordre irreversible. “Aquesta mateixa setmana, es fa el pagament a les dues primeres persones”, ha anunciat la consellera, qui ha detallat que s’ha certificat la condició de grau III+ a un total de 105 ciutadans com a requisit previ legal. Aquest ajut complementari gestionat per la Generalitat pot arribar a un sostre de 15.000 euros al mes per cobrir cures, sota la premissa expressada per Mònica Martínez Bravo que “quan vam començar a dissenyar la prestació d’ELA teníem una cosa molt clara: no volíem que hi hagués cap barrera econòmica per l’accés a aquest ajut”.
En paral·lel, la reconversió del sistema assistencial es vehicularà mitjançant l’aplicació de l’anomenat ‘Pla CURA’, dotat amb 2.587 milions d’euros per a la promoció de l’autonomia. Per rebaixar el volum de les llistes d’atenció en dependència i discapacitat es farà una aportació de 25 milions d’euros per incorporar personal de valoració, es preveu la obertura de 1.000 noves places en llars de gent gran —que se sumen a les 2.700 construïdes prèviament—, es promouran 15 noves residències públiques i s’incrementarà amb 20,3 milions d’euros l’assistència a domicili, recordant que les ajudes de dependència ja van créixer un 10% durant el passat any 2025.
Aliances locals i millora contractual del sector social
El capítol enfocat a la revalorització laboral compta amb una partida específica de 150 milions d’euros per millorar els salaris de les plantilles de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, d’acord amb els pactes assolits amb sindicats i organitzacions patronals. “Hem fet un pas decisiu cap a la dignificació de les professionals del sector social”, ha emfasitzat la consellera sobre aquest canvi de tarifes.
De manera complementària, les transferències cap a corporacions locals com ajuntaments i consells comarcals ascendiran a 450 milions d’euros per al nou conveni marc de cooperació, un 35,6% superior al període de 2023. Finalment, les organitzacions socials rebran 130 milions d’euros dels 231 milions d’euros globals que integren la convocatòria biennal 2025-2026 per a projectes propis del Tercer Sector Social.
La representant del Govern ha tancat el balanç de l’estat del departament recordant que “el Govern ha continuat impulsant polítiques i mesures socials que no podien quedar aturades ni condicionades, com el desplegament de les ajudes de la Llei ELA, la posada en marxa del Pla CURA per transformar l’atenció a la dependència, l’aprovació de la Llei del Tercer Sector o l’acord amb patronals i sindicats per avançar en l’equiparació salarial del sector social”.
