La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha presentat recentment les conclusions de la seva investigació titulada “Factors desencadenants del malestar emocional percebut per les persones amb discapacitat física i orgànica”. L’informe trenca amb els estigmes tradicionals en determinar que el patiment psicològic d’aquest grup no neix de la seva pròpia condició física, sinó de les mancances de l’entorn social, institucional i relacional en què es mouen diàriament.
Les dades extretes per la COCEMFE a partir de l’Enquesta de Salut d’Espanya (ESdE 2023) són alarmants: el 22,6% de les persones d’aquest col·lectiu presenta símptomes de depressió major, una xifra que triplica el 8% registrat en la població general. Aquest escenari es veu agreujat per una descoordinació crònica entre els serveis sanitaris i socials, així com per la manca de recursos psicosocials accessibles, situacions que desemboquen en sentiments de solitud no volguda, frustració i una inferioritat interioritzada.
Un problema de drets, no de fortalesa individual
El president de l’entitat, Anxo Queiruga, ha estat contundent a l’hora d’analitzar aquestes troballes, afirmant que “el benestar emocional de les persones amb discapacitat física i orgànica no és una qüestió individual ni una qüestió de fortaleza personal. És una qüestió de drets, de suports i de reconeixement social”. Segons el directiu de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica, quan les institucions no garanteixen els mitjans necessaris, el malestar es converteix en una “conseqüència evitable de la desigualtat”.
Davant d’aquesta realitat, la COCEMFE ha impulsat la campanya de sensibilització #LaFaltadeApoyosPasaFactura. Aquesta iniciativa, que compta amb el finançament del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, busca visibilitzar com la incomprensió social impacta directament en la salut mental. La campanya posa l’accent en la necessitat de polítiques públiques que fomentin el suport entre iguals i la participació activa en la comunitat per reconstruir l’autoestima dels afectats.
En la cloenda de la presentació, Anxo Queiruga ha reiterat que el benestar emocional és una part indissociable del dret a la salut integral. “Volem que la societat entengui que quan falten suports, quan falten recursos o quan falta comprensió, aquesta falta passa factura. I ho fa en forma de malestar emocional que podria evitar-se”, ha sentenciat el president de l’organització, instant a un canvi d’enfocament estructural que garanteixi entorns basats en el respecte.
