L’inici del 2026 arriba marcat per una presència sense precedents de l’autisme en l’esfera pública. Tot i que el debat social ha permès començar a desmuntar falsos mites i entendre la condició com un espectre divers amb múltiples trajectòries, la visibilitat assolida es considera encara insuficient. Des de la Junta Directiva d’Aprenem Autisme adverteixen que la manca d’un reconeixement formal i clar del col·lectiu dins l’administració pública continua barrant l’accés a recursos i drets fonamentals en totes les etapes vitals de les persones afectades.
Reptes estratègics i suports vitals
Davant d’una prevalença que continua a l’alça, l’entitat encara el present exercici amb l’objectiu de transformar la consciència social en fets tangibles. L’estratègia per a aquest any se centra a reforçar l’acompanyament a les famílies i potenciar l’autonomia en l’edat adulta. Així mateix, l’organització preveu impulsar la formació, la innovació i l’accessibilitat cognitiva, alhora que consolida la seva pròpia estructura interna. La premissa de l’entitat per a aquest nou període és clara: “No es tracta només de fer més coses, sinó de fer-les millor, amb criteri, amb qualitat, amb la participació en primera persona i de les famílies”.
Exigències a les polítiques públiques
El full de ruta de Aprenem Autisme per al 2026 no només inclou la millora dels serveis de lleure i esport, sinó que posa el focus en la pressió institucional. El col·lectiu demanda a les administracions una planificació coordinada entre els diferents departaments i el finançament de recursos estables que s’adaptin a cada etapa de la vida. Segons la direcció de l’entitat, després de dues dècades de trajectòria, l’objectiu final és que els drets de les persones amb autisme s’exerceixin de manera efectiva i real. En paraules de la seva junta, la meta és treballar “perquè l’autisme no sigui un titular, sinó drets exercibles”.
