L’Auditori Manuel de Falla de Granada va ser l’escenari, el passat 20 de desembre, d’una fita històrica per a l’accessibilitat cultural: una representació d’El Messies de Händel totalment adaptada. Aquest projecte pilot, fruit de la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa”, l’Ajuntament de Granada i 22 entitats socials, va permetre que unes 400 persones amb diversitat funcional gaudissin d’una experiència musical fins ara restringida per les convencions dels concerts normatius.
La iniciativa transforma el model dels cèlebres concerts participatius de l’entitat en un format de “sessió relaxada”. Segons Susana Serrano, directora del Departament d’Activitats Culturals i Música de la Fundació ”la Caixa”, l’objectiu és clar: ”apropar la música clàssica a col·lectius amb necessitats d’accessibilitat i fer-ho sempre des de l’excel·lència artística”. Serrano subratlla que aquesta proposta s’alinea amb el Pla Estratègic 2025-2030 de la institució, que situa la cultura com una eina de cohesió social.
Un disseny basat en l’escolta i la mediació
L’èxit de la jornada va ser el resultat de mesos de preparació intensiva. Es van realitzar més de 40 tallers previs on pedagogs i musicoterapeutes, com Lucía Escolano, van treballar l’anticipació de l’experiència amb els assistents. Per a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA), es van utilitzar pictogrames i s’explorà el tacte dels instruments, mentre que amb col·lectius de discapacitat intel·lectual es va apostar per la percussió corporal.
Gemma Álvarez Padilla, responsable de l’Agrupación de Personas Sordas de Granada y Provincia (ASOGRA), destaca que el concert ha marcat una fita en passar d’una ”accessibilitat simbòlica a una accessibilitat real on es cuiden tots els detalls”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Granada, Marifrán Carazo, ha definit el projecte com un ”pas decisiu i pioner” cap a una ciutat més integrada.
Adaptacions tècniques i artístiques d’excel·lència
Sota la batuta del prestigiós director Aarón Zapico, l’obra es va reduir de dues hores i mitja a 50 minuts per adaptar-se als nivells de concentració del públic, mantenint l’essència dels quatre solistes i un cor de prop de 300 cantants aficionats. Zapico defensa que aquestes modificacions són coherents amb la tradició històrica de l’obra: ”La selecció final mostra tota la riquesa de l’obra sense cap mena de minva en el gaudi del públic”.
El desplegament tècnic va incloure intèrprets de llengua de signes integrats en l’espectacle; subtitulació en pantalles laterals i materials en lectura fàcil; sistemes d’amplificació per a usuaris amb implant coclear o pròtesi auditiva; habilitació d’una “Sala Calma” per a la regulació emocional durant la sessió.
Protagonistes més enllà de la platea
Una de les innovacions més destacades va ser la creació d’un cor de persones sordes. Maribel Gálvez, membre d’aquest cor, descriu l’experiència com a ”brutal”, destacant la possibilitat de sentir les vibracions dels instruments. Altres testimonis, com María Belén Fajardo de l’associació ASPACE o José Manuel García de Down Granada, coincideixen que aquests esdeveniments són vitals per reclamar el seu dret a ser ”ciutadans de primera” en l’àmbit cultural.
Amb aquest projecte, la Fundació ”la Caixa” pretén establir un precedent que es pugui replicar a tot el territori, garantint l’accés universal a l’art com un dret bàsic i no com un privilegi.
Font: Fundació “la Caixa”
