
Ana Sastre Campo, la delegada d’Infància amb Discapacitat del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), va comparèixer aquest dijous a la Comissió de Joventut i Infància del Congrés per denunciar la “greu situació de vulnerabilitat que sofreixen nens, nenes i adolescents amb discapacitat a Espanya”. Durant la seva intervenció, Sastre va destacar que l’impacte econòmic per a les famílies amb menors amb discapacitat és altíssim, arribant a incrementar el cost de vida “fins a un 40%”.
Aquest sobrecost es deriva de despeses ineludibles com “atenció primerenca, sovint inaccessible en el sistema públic, compra d’ortoprotèsics, adaptació d’habitatges i vehicles, o la necessitat d’abandonar l’ocupació per cuidar a casa”, va detallar Sastre.
La representant del Cermi va posar de manifest les deficiències en els sistemes de reconeixement i suport. Va indicar que, si bé “162.000 menors tenen reconeguda una discapacitat igual o superior al 33%”, el sistema educatiu en canvi “atén a més de 260.000”. Aquesta disparitat reflecteix “endarreriments, falta de coordinació” i problemes en els barems de reconeixement. Sastre va lamentar que “la porta de suport està tancada per a molts precisament quan més legislació tenim”, tot i el marc normatiu vigent a Espanya.
Sastre va atribuir aquest impacte al fet que l’actual normativa “exigeix que la discapacitat sigui previsiblement permanent” o bé a l’atorgament de reconeixements de grau de discapacitat “baixos i provisionals en espera de l’evolució de la problemàtica” del menor.
Propostes clau per al Pacte d’Estat
Ana Sastre va emplaçar els diputats a una “acció política decidida, prioritzada i dotada de recursos suficients”, afegint que “hem d’assegurar un sistema de garanties que fomenti la igualtat”.
En vista del futur Pacte d’Estat contra la Pobresa Infantil, el Cermi va proposar una sèrie de mesures concretes a la Cambra:
- Reformar l’Ingrés Mínim Vital per “millorant quanties i condicions quan hi hagi menors amb discapacitat a la llar”.
- Reconèixer “explícitament el sobrecost que suporten aquestes famílies”.
- Estendre les compensacions “des de graus de discapacitat a partir del 33%”.
- Desenvolupar “fórmules de suport econòmic als cuidadors” i implementar mesures de reducció de l’IRPF.
- “Universalitzar i garantir la gratuïtat de l’atenció primerenca, com a inversió clau i de futur per trencar el cicle de pobresa”.
- Crear una “xarxa de suports educatius gratuïts, incloent els costos d’adaptació”.
- Fer una “revisió de la cartera ortoprotèsica, per evitar que les famílies recorrin a serveis privats molt costosos”.
Crida al compliment constitucional
Sastre va concloure la seva compareixença amb una apel·lació directa al compliment de l’article 49 de la Constitució, que estableix l’obligació dels poders públics d’atendre de manera prioritària les necessitats de les persones amb discapacitat. “Tenen l’oportunitat històrica de donar compliment a aquest mandat”, va concloure.
Representants dels grups parlamentaris Sumar, PSOE i PP van reconèixer la tasca del Cermi i van coincidir en la necessitat d’integrar la perspectiva de discapacitat en les polítiques contra la pobresa infantil. El diputat socialista Joan Almirón va reafirmar el compromís del seu partit amb l’accés a l’Ingrés Mínim Vital, mentre que la popular Cristina Abades va expressar el seu reconeixement a la “tasca històrica” del Cermi. Rafael Cofiño, de Sumar, va mostrar la voluntat del seu grup d’impulsar “ajudes de caràcter universal per a aquelles persones que tinguin més necessitats” i va remarcar que “les entitats i associacions són determinants a l’hora d’impulsar polítiques en el Congrés”.
Durant la sessió, es van recordar dades d’entitats com EAPN i Cáritas-Foessa, que mostren que el 32% de les persones amb discapacitat estan en risc d’exclusió i el 13% pateixen carència social i material severa. A més, es va destacar que la pobresa afecta al 29% dels menors, amb la discapacitat actuant com un “efecte multiplicador”.

