Aquest dimecres vaig participar en una tertúlia al programa d’Onda Cero Catalunya ‘Lideratges’ d’Ariadna Belver, amb el títol “Ciutats accessibles i diversitat funcional”. Ho vaig fer en qualitat d’arquitecte especialitzat en accessibilitat en contextos urbans, i vaig compartir tertúlia amb Magdalena Plocikiewicz, sociòloga urbana i fundadora de debats urbans; Melissa Moyer, catedràtica d’Universitat a l’àrea de lingüística anglesa de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Sandra Bestraten, presidenta del COAC Barcelona.
El debat va arrencar sota la premissa que la diversitat funcional està molt present a la nostra societat i hem de seguir adaptant les ciutats. S’ha de veure la diversitat funcional com una oportunitat de creixement i que aporti riquesa a la ciutat. Per això a la tertúlia es va parlar de diversitat funcional, el disseny a les ciutats, l’accessibilitat o com hauria de ser una ciutat adaptativa.
El debat va ser molt interessant i per això vull compartir les preguntes que em van fer i quines van ser les meves respostes, i les dels altres tertulians:
Què s’entén per accessibilitat per a les persones que tenen diversitat funcional? (R.D.M. i S.B.)
El terme “accessibilitat” és la possibilitat d’ús per tothom d’alguna cosa, espai, o servei. L’accessibilitat del món determina la no-discriminació d’ús. A Barcelona hi ha al voltant d’un 9% de la població amb discapacitat reconeguda. Cal tenir en compte el 12 % de menors de 14 anys, i un 6 % de més grans de 65 anys sense discapacitat reconeguda. Aquestes dades suggereixen que 27% de les persones tenen diversitat funcional. La necessitat d’accessibilitat des d’aquest punt de vista és urgent. Aleshores el tema de l’accessibilitat i inclusió és per a gairebé un terç de la població.
L’accessibilitat fa referència a la manera d’incloure la diversitat al món. L’accessibilitat no canvia la mentalitat de la població. La generalitat de les persones (no només políticament) ha d’acceptar aquestes noves diversitats. L’accessibilitat és diversa perquè hi ha diferents tipus de diversitat funcional. A més, cal tenir en compte que les diversitats funcionals mai no són estàtiques; són un procés. És important veure les accessibilitats com a factor dinàmic, i que puguin canviar. S’hauria d’ensenyar a les escoles què és la diversitat funcional. Segons el meu experiència els nens/es no valoren l’accessibilitat perquè no saben ni tan sols que és discapacitat. S’han d’ensenyar a les escoles —i a la societat— les diversitats funcionals no com un problema sinó com un benefici per a tothom.
Estan preparades les ciutats perquè les persones amb diversitat funcional puguin desenvolupar el dia a dia de la millor manera possible? (R.D.M. i S.B.)
La ciutat no està preparada per a persones amb diversitat funcional. Jo no només em refereixo a l’accessibilitat física. La pregunta que mostra la manca d’accessibilitat al món és si jo puc anar a veure’t a casa teva, viatjar sol, o comprar. Molts habitatges i botigues no són accessibles. Un dels grans problemes de les ciutats és la inclusió de les persones amb diversitat funcional a la feina o l’oci. La societat no sol estar preparada per acceptar la diversitat de persones.
Moltes vegades es pensa, erròniament, que la diversitat funcional és una barrera. Què pot aportar la diversitat funcional a la realitat diària, tant de les ciutats com de la societat? (Robert i Magda)
Justament he fundat la meva pròpia oficina que es denomina “Reformes sense fronteres”. Intento trencar aquestes barreres. La diversitat funcional aporta vulnerabilitat a la ciutat ia la societat. Aquesta vulnerabilitat fa un món més comunitari en què les persones s’ajuden les unes a les altres. Promou la col·laboració i no aïllar-se als barris o als suburbis. És una defensa de la vida a les ciutats perquè busquem comunitat. A més, la diversitat funcional és un procés dinàmic, on la societat i la ciutat poden canviar.
Es pot situar la diversitat funcional com a principi fonamental per a la construcció de ciutats en comptes d’estar en un segon pla? (R.D.M. i S.B.)
La diversitat funcional ha de ser el principi més important per al disseny de les ciutats a totes les escales. Volem tenir ciutats més humanes, per això creem carrers amb menys cotxes, barris més manejables, zones intel·ligents de desenvolupament més humà, i infraestructures accessibles a tothom. El més innovador en el disseny de les ciutats són els projectes d’accessibilitat per a les persones amb diversitat funcional.
Quines característiques bàsiques hauria de tenir una ciutat per complir amb els mínims necessaris per ser accessible? (R.D.M. i S.B.)
L’accessibilitat no és només el que cal cercar a les ciutats. Els serveis, i la població han de veure la diversitat funcional com un avantatge i han de ser inclosos. La diversitat funcional canvia un model més humà de la ciutat. Però parlant només d’accessibilitat, les superilles a Barcelona és un intent de fer adequats els carrers per a persones amb diversitat funcional. Però encara falta l’accés a les botigues o els habitatges. L’espai privat també ha de ser accessible. El tema dels barris és important per la reducció de mobilitat de la gent amb diversitat funcional. Les platges, cinemes, centres comercials, museus, etc, han de ser adequats per a la diversitat de la gent. Les infraestructures i els parcs també han de ser accessibles.
De quina manera definiríeu les ciutats actuals? (R.D.M. i S.B.)
El model de la ciutat actual és el de Smart Cities, definida pels big data, i on la intel·ligència artificial determina les relacions. El món està canviant ràpidament. L’èxit del disseny urbà és ser capaç d’adaptar-se als canvis, ser flexibles al canvi, ser híbrids a la complexitat de xarxes, i definitivament dinàmic. El model és diferent, similar al que s’està descobrint al cervell humà. Justament és el que estic investigant a la meva tesi doctoral sobre Brain City.
Com es poden anar aplicant tots aquests canvis que hem comentat per tenir una ciutat accessible a mitjà termini? (R.D.M. i M.P.)
Els canvis no sols són físics, sinó també socials. El que falta és més investigació, formació i més projectes per aconseguir una ciutat accessible.
- La tertúlia es pot escoltar sensera en el següent enllaç
