Des dels orígens de la història, el món jurídic i del dret s’ha anat acostant a la realitat social de cada moment. Fa cent cinquanta anys el dret laboral no existia, i mentre les lluites socials es dirimien al carrer, les relacions laborals es regulaven pel codi civil i o el mercantil. Va ser una victòria important de la societat el sorgiment i acceptació del dret laboral com a especialitat, alhora que sempre ha prestat un servei als més desafavorits en la negociació davant de qui ostenta el poder empresarial. El dret laboral no va ser innocu i va omplir de significat la cita de Víctor Hugo: “Entre el ric i el pobre, entre el fort i el feble, la llibertat oprimeix i el dret allibera”.
Avui el món jurídic i del dret, sortosament, està més atent a les necessitats socials de regulació i ja es disposa de l’especialitat del dret laboral amb un corpus doctrinari molt més d’acord amb les necessitats del més feble davant de la negociació.
I seguint l’estela històrica del dret laboral, s’obre avui, de mica en mica, però cada dia amb més notorietat, rigor jurídic i compromís ètic una nova especialitat del dret, el dret de la discapacitat. Una especialitat del dret pensada sobretot sota el repte de la recerca de la igualtat, de trobar, definir i regular aquells conceptes del dret que necessiten ajustaments per poder garantir l’equitat entre persones, independentment de les seves capacitats i discapacitats, començant pel dret al treball, i passant pel dret a participació així com proposant mesures de correcció davant del “gap” econòmic i de productivitat que pateixen moltes persones amb discapacitat.
No és gens senzill poder contemplar totes les fonts de discriminació, així com determinar què és i què no és accessible, i per això a partir del 15 de febrer a Barcelona se celebra el IV Congrés Internacional de Dret de la Discapacitat. Una trobada de juristes necessària per construir nous consensos sobre com fer front a la desigualtat generada per la discapacitat.
Quan diem sovint que per arribar a la plena inclusió cal una aliança a tres: de tècnics especialistes, de compromís institucional i d’usuaris, entre els tècnics cal incloure-hi els juristes, els quals juguen un rol clau en el ple desenvolupament que el legislador proposa per al desplegament de mesures d’inclusió.
A més, el desplegament de regulació sobre la discapacitat permet aportar solidesa i continuïtat a totes i cadascuna de les mesures per a la inclusió desplegades, que no depenguin, o no només depenguin de la voluntat política del responsable d’aquell moment. En el moment en què apareix un reconeixement de dret, i aquest és desplegat normativament i acceptat socialment és molt més difícil que algú, des de només la voluntat política més conservadora, intenti fer marxa enrere.
Joan R. Riera – regidor president de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
