Aquesta setmana ha tingut lloc l’acte de presentació dels resultats del manifest unitari que han impulsat 29 organitzacions i 13 persones significades promotores pel ‘Dret a una vida independent i d’inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat d’acord al mandat de la Convenció de les Nacions Unides de 2006’.
L’Estat Espanyol va ser el primer país en signar la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) i dels primers 20 en ratificar-la al 2008, quan també va signar i ratificar el Protocol Facultatiu de la Convenció. Passats 15 anys de la seva entrada en vigor, la realitat és que s’ha avançat poc en l’assoliment d’aquest dret pel col·lectiu.
Per aquest es va impulsar aquest manifest unitari – al que s’hi han adherit 127 organitzacions i 2.721 persones que ho han fet a títol individual-, que fa quatre demandes al Govern de la Generalitat que permetran donar un impuls definitiu en l’assoliment d’aquest dret.
L’assistència personal
La primera d’aquestes demandes és l’aprovació de la normativa legal que reguli l’Assistència Personal a Catalunya amb finançament propi per part de la Generalitat, sense discriminar l’accés per raó d’edat o tipus de discapacitat, tot considerant l’Assistència Personal un dret subjectiu que cal garantir.
Això significa l’aprovació i la implementació al 2024 de la normativa legal que reguli la prestació econòmica d’Assistència Personal a Catalunya, tot ampliant la intensitat i quantia en la línia ja anunciada a la consulta pública realitzada l’octubre de 2020, de manera que les persones amb discapacitat puguin fer realitat els seus projectes de vida independent i de participació plena en la comunitat.
Aquest decret ha de garantir l’equitat entre les persones en funció del grau de suport requerit i respectant sempre la seva voluntat i preferències, també quan la persona amb discapacitat requereix de suports en la presa de decisions.
Cal que la normativa legal que s’aprovi reculli expressament que l’Assistència Personal actua en tots aquells àmbits de la vida que la persona amb discapacitat consideri per poder portar a terme el seu projecte de vida.
També caldria revisar el sistema actual d’homologació de les entitats i les empreses prestadores de l’Assistència Personal per tal de garantir que el presten d’acord amb el que estableix la Convenció.
Finalment el manifest demana definir els criteris de qualitat del servei i disposar d’un sistema de control i avaluació amb capacitat correctora i sancionadora quan la prestació no s’adeqüi al que mana la Convenció.
Pressupostos personals
La segona demanda que fan les organitzacions i persones adherides al manifest és la transformació del sistema actual de finançament dels suports i recursos adreçats a les persones amb discapacitat, pel d’assignació de pressupostos personals nominals.
Això significaria que cal verificar que el nou sistema d’avaluació de necessitats de suport dona els resultats desitjats en línia amb el mandat de la Convenció i de la OMS. (Reial decret 888/2022, de 18 d’octubre, pel qual s’estableix el nou procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat).
D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya hauria de dissenyar un Pla Personalitzat i uns procediments d’assignació de recursos i serveis que s’adaptin de manera àgil a l’evolució de la situació, i que estiguin orientats en funció de la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat.
Pla de desinstitucionalització
La tercera de les demandes a la Generalitat de Catalunya que fa aquest manifest unitari es posar en marxa un Pla de desinstitucionalització transformant les institucions en serveis i suports en la comunitat, i realitzant accions proactives per promoure comunitats inclusives tot identificant i eliminant les barreres existents a una participació plena.
Per això li reclama que es creÏn les condicions necessàries per no institucionalitzar les persones amb discapacitat. Això implica oferir alternatives efectives de vida independent i d’inclusió en la comunitat basades en suports personalitzats; implementar i avaluar el Reial decret 888/2022, de 18 d’octubre, pel qual s’estableix el nou procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat; i no construir noves institucions ni ampliar les places existents.
El manifest també apunta a la necessitat d’iniciar el procés d’elaboració, aprovació i implementació d’un Pla de Desinstitucionalització de les persones amb discapacitat.
Per últim, en aquest apartat, es reclama promoure la implicació de les mateixes persones amb discapacitat, de les famílies i de les entitats.
Oficina de suport i assessorament per elevar al Comitè Internacional violacions dels drets de la Convenció
La darrera demanda que es fa al manifest unitari és posar en marxa l’Oficina Catalana de suport i assessorament en la comunicació de les violacions dels drets de la Convenció al Comitè Internacional (Protocol Facultatiu).
La posada en marxa d’aquesta oficina contribuiria a fer que les violacions dels drets tinguin conseqüències pels estats i per les administracions que les permeten, sigui per acció o per omissió. I que hagin d’implementar mesures correctores que facilitin l’exercici efectiu del dret.
