Més d’un terç de les llars espanyoles es troben en edificis “poc o res” accessibles

Més d’un terç (34,3%), és a dir, 6,45 milions, de les llars espanyoles són a edificis “poc o res” accessibles, segons desprèn l’estudi ‘Més enllà de l’ascensor. Mobilitat accessible i barreres en edificis i habitatge”, el qual integra diferents perspectives sobre la mobilitat i l’accessibilitat a l’habitatge a Espanya, de l’empresa d’ascensors OTIS i ILUNION Accessibilitat.

Actualment, només el 20,8% dels habitatges estan preparats per a les condicions pròpies de l’envelliment, segons l’estudi. Així, els dos factors que determinen la probabilitat que l’edifici sigui considerat accessible pels seus residents són l’antiguitat de construcció de l’edifici i el nivell d’ingressos de les persones.

Pel que fa a l’antiguitat i l’accessibilitat, l’estudi revela que un 9,8% dels edificis residencials construïts després del 2010 es perceben com a no accessibles, percentatge que puja al 28,7% entre els unifamiliars.

Pel que fa al nivell de renda, com més grans són els ingressos, més gran és l’accessibilitat percebuda dels habitatges situats en blocs de pisos. Als blocs, la proporció d’habitatges situats en edificis amb ascensor passa del 57,6%, quan els ingressos mensuals nets de la llar són inferiors a 1.000 euros, al 82,8%, quan els ingressos nets superen els 2.500 euros mensuals, segons argumenta la feina.

Igualment, el règim de tinença és un altre factor “clau”. Les llars en blocs d’habitatges de tres o més alçades en règim de lloguer tenen ascensor en un 62,7% dels casos, per sota dels habitatges propis per compra. També s’observa que la probabilitat que l’edifici sigui considerat accessible augmenta segons ho fa la mida del municipi on està situat, segons afirma l’anàlisi.

Grups més afectats

Les dones i les persones més grans de 65 anys són els grups de població que “pateixen més” per la manca d’accessibilitat als habitatges. D’acord amb l’estudi, prop del 30% de la població de més de 65 anys viu en habitatges sense ascensor, generant una “important” barrera de mobilitat i autonomia d’aquestes persones.

Pel que fa a les diferències de gènere, les dones tenen “més probabilitats d’experimentar limitacions greus” en la seva activitat diària relacionades amb l’accessibilitat, per la seva esperança de vida més gran.

Alhora, s’enfronten més a aquestes barreres, atès que són les principals responsables de tasques de cura, segons argumenta el treball. A més a més, gairebé 285.000 persones amb discapacitat (6,6%) van haver de canviar de vivenda per motiu de la seva discapacitat. 100.000 ho van fer per evitar les barreres d’accés que tenien al seu domicili anterior. El principal problema era al portal de l’edifici, escales, ascensor i garatge.

Gairebé un milió de persones amb discapacitat (22,5%) van fer adaptacions al seu habitatge, edifici oa l’entorn proper per facilitar l’accessibilitat. De la mateixa manera, les comunitats de veïns i la complexitat dels tràmits per rebre ajuts públics “dificulten l’adaptació dels habitatges i els edificis”, expressa l’informe.

Per territoris

Les comunitats autònomes amb més habitatges principals en edificis de fàcil accés són el País Basc (73,3%), Navarra (72,9%), Astúries (72,4%), La Rioja (72%) i Castella i Lleó (70) ,3%). En contrast, les Canàries, Ceuta i les Illes Balears tenen menys del 60% d’habitatges a edificis de fàcil accés, segons l’estudi.

Respecte a l’accés a l’ascensor, Astúries (16,6%), Navarra, amb el 17,8%, La Rioja (18,7%) i Aragó, amb 19,9% tenen la proporció més gran d’habitatges en blocs de tres o més alçades amb presència d’aquest element.

No obstant, les Canàries (45,3%) i les Balears (43,5%) tenen les proporcions més grans d’habitatges en blocs de tres o més altures sense ascensor, segons destaca l’estudi.

Experts

L’estudi també recull aportacions d’experts, incloent col·legis d’arquitectura, el sector empresarial, entitats associatives representants de persones amb discapacitat i responsables de polítiques públiques d’habitatge i rehabilitació.

Tots ells van coincidir en els avenços duts a terme els últims anys, però assenyalen que “persisteixen mancances” al parc d’habitatges majoritari, construït amb anterioritat al Codi Tècnic d’Edificació i la seva modificació de 2010, que va introduir canvis a la normativa d’accessibilitat.

En aquesta línia, el consultor social d’IL·LUNION Accessibilitat i coordinador principal de l’estudi, Luis Bascones, durant la presentació de l’anàlisi celebrada aquest dimecres, va afirmar que “la Llei de Propietat Horitzontal presenta aspectes controvertits, com ara la possibilitat per part de les comunitats de paralitzar reformes si se supera el límit de 12 mensualitats”.

Alguns dels punts més criticats quant a l’oferta d’ajudes són la manca de coneixement sobre aquestes, els criteris plantejats o la complexitat i dilatació en el temps dels tràmits, segons van especificar els professionals a l’estudi.

Per part seva, el conseller delegat d’Otis Mobility, João Penedo, en la presentació va comentar que “l’ascensor se situa com un element clau per a l’accessibilitat, però per si mateix resulta insuficient. Tot i amb ascensor, es poden presentar diferents barreres, no només arquitectòniques, sinó també actitudinals”. Per això, va afegir que “l’estudi mostra clars exemples de l’impacte que això té sobre la vida de les persones i com n’és d’important de com entre tots hem de treballar per millorar la situació”.

La directora d’Ilunion Accessibilitat, Patricia Otero, va assenyalar que “la manca d’accessibilitat afecta la qualitat de vida de milions de persones, és un risc i sobreesforç físic diari, així com una privació de drets on hauria de ser el lloc més segur per a una persona i, d’aquesta manera, és un sentiment de frustració més gran, que eleva el risc d’aïllament social d’un col·lectiu vulnerable”.

D’altra banda, el delegat de l’Àrea de Govern de Polítiques d’Habitatge de l’Ajuntament de Madrid, Álvaro González, va apuntar la importància de reformar els llocs de les ciutats per aconseguir més accessibilitat i va recordar “el Programa d’ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri que es duu a terme a Madrid”.