Un nou informe elaborat per l’empresa TK Elevator, especialitzada en mobilitat vertical, posa de manifest l’impacte determinant de la manca d’accessibilitat en la vida quotidiana de la ciutadania. Sota el títol Retos y oportunidades de la movilidad accesible en España, l’estudi revela que la inaccessibilitat “garanteix que una ciutat funcioni per a tothom, permetent que les persones es desplacin i participin amb autonomia i independència; quan no existeix, la vida quotidiana es veu compromesa”. Aquesta anàlisi es presenta com una eina que “articula una reflexió social integrant una mirada institucional, tècnica i ciutadana”.
Les dades recollides mostren que més de la meitat dels espanyols, concretament el 54,4%, reconeixen haver hagut de canviar alguna de les seves rutes habituals per esquivar zones amb dificultats d’accés. A més, les limitacions d’accés en edificis sense ascensor o amb barreres provoquen que un de cada tres espanyols hagi deixat de visitar familiars o amics. Les activitats de consum també es veuen afectades, ja que el 43% dels enquestats evita fer compres en establiments que presenten aquests mateixos impediments.
Des de TK Elevator subratllen que aquestes xifres “evidencien que l’accessibilitat condiciona la forma en què les persones es relacionen amb el seu entorn”. Aquest factor és tan rellevant que el 40,5% dels enquestats assegura haver triat la seva residència o lloc de feina en funció de si disposaven de sistemes per garantir l’accessibilitat. L’impacte es trasllada també a l’oci i els viatges, ja que “la meitat de la població considera aquest aspecte en seleccionar un destí de viatge”.
Barreres per a tothom, no només per a la gent gran
Tradicionalment, l’accessibilitat s’ha vist com un problema limitat a col·lectius concrets, com ara persones grans o amb mobilitat reduïda. Tot i això, la recerca de TK Elevator indica que també els adults joves perceben els espais inaccessibles com un obstacle. En el segment de 35 a 49 anys, el 38% “detecta barreres de mobilitat” als edificis que freqüenta, mentre que entre els joves de 18 a 34 anys, aquesta percepció es manté en el 36%. L’empresa especialitzada en disseny i manteniment d’ascensors i escales mecàniques assenyala que complir amb aquest criteri és ara “una demanda creixent entre els que es troben en la seva etapa vital més activa, les rutines dels quals (empènyer un carretó, pujar una bicicleta o transportar una maleta) també requereixen entorns adaptats al seu ritme de vida”.
Pedro Martín, el CEO de TK Elevator per a la regió sud d’Europa i Àfrica, ha destacat el rol clau dels sistemes de mobilitat urbana. “Els equips de mobilitat tenen un paper essencial en el funcionament de les ciutats i els edificis. Ascensors, escales mecàniques i passadissos rodants faciliten el desplaçament de totes les persones, eliminen barreres arquitectòniques i promouen una societat més inclusiva. La seva integració en l’entorn urbà permet que tota la ciutadania participi plenament en la vida social, laboral i cultural de la ciutat”, va afirmar.
A més de la inclusió, l’accessibilitat també genera valor econòmic. L’estudi revela que “un de cada tres enquestats percep que comptar amb sistemes de mobilitat incrementa el valor econòmic del seu entorn”. Aquesta valoració és especialment alta entre aquells que han reformat el seu edifici: el 62% “considera que aquestes millores han elevat tant el valor de la seva propietat com el del barri”.
Però l’impacte transcendeix l’àmbit econòmic. Entre els qui han impulsat millores d’accessibilitat, “el 46% afirma haver guanyat autonomia i el 40% destaca una millor convivència veïnal”. Segons TK Elevator, per tant, “l’accessibilitat no s’ha d’entendre com una despesa, sinó com una inversió que multiplica benestar, cohesió i valor urbà”. Les taxes més altes d’implementació de millores en comunitats de veïns es localitzen al País Basc (28,7%), Madrid (28,4%), Castella i Lleó (25%) i Catalunya (24,2%).
Existeix un consens social molt elevat, amb el 88% de la ciutadania considerant que l’accessibilitat hauria d’estar garantida en tots els edificis, tant públics com privats. Paradoxalment, això contrasta amb una “important bretxa informativa”: només el 18,5% de la població coneix l’existència d’ajudes públiques per subvencionar aquestes actuacions, i només un 9,4% dels qui han realitzat millores afirmen haver accedit a aquests fons.
En un comunicat, la companyia va indicar que “per impulsar la modernització dels edificis i continuar reduint les barreres arquitectòniques a les ciutats espanyoles, és fonamental continuar avançant en polítiques públiques actives, així com reforçar la comunicació sobre els recursos ja disponibles i els beneficis d’invertir en accessibilitat”. En aquest sentit, la cooperació “entre administracions i sector privat és clau per impulsar un model de mobilitat inclusiva, sostenible i centrat en les persones”. Martín va concloure que “la demanda social per una mobilitat accessible és clara. Institucions, empreses i administracions hem de treballar de forma conjunta per oferir solucions eficaces, agilitat i compromís, enderrocant les barreres que impedeixen avançar cap a entorns veritablement inclusius”.
El primer diagnòstic de mobilitat accessible
L’informe Retos y oportunidades de la movilidad accesible en España és “el primer informe nacional dedicat a analitzar l’accessibilitat i la mobilitat urbana”, segons l’empresa impulsora. S’ha elaborat a partir d'”una enquesta realitzada a més de 3.400 persones i d’entrevistes amb especialistes de 12 entitats”, incloent-hi la Fundación ONCE, el Metro de Bilbao, el Metro de Madrid, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Servimedia, l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, i diverses institucions, col·legis professionals i administracions com la Dirección General de la Edificación del Área de Gobierno de Urbanismo del Ayuntamiento de Madrid o el Consejo de Colegios Territoriales de Administradores de Fincas de Cataluña.
L’objectiu és oferir una “radiografia completa de l’impacte que les barreres arquitectòniques tenen en la vida quotidiana, l’economia i la cohesió social”, convertint-se en un referent per al debat públic. Martín va finalitzar la presentació afirmant: “Volem que aquest informe actuï com un espai de trobada i que la mobilitat accessible es converteixi en una bandera que representi igualtat d’oportunitats per a les persones, però també competitivitat i futur per a les nostres ciutats. Per aconseguir-ho, és imprescindible transformar de forma definitiva la mentalitat i la visió de futur, aplicant polítiques integradores i fomentant la inversió urbana. L’accessibilitat no només és inclusió: també és progrés i dinamisme urbà”.
