La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha assegurat que a Catalunya hi han 18.825 persones estan en llista d’espera per accedir a una plaça en un servei o recurs de l’àmbit social. Així ho confirma el nou dossier Catalunya que ha presentat avui sota el títol ‘Esperant els meus drets. Radiografia dels temps d’espera en els recursos i prestacions socials més sol·licitats a Catalunya’.
El document vol fer una radiografia dels principals serveis i prestacions socials més sol·licitades a Catalunya i del temps d’espera de les persones que volen accedir a aquests drets socials recollits a la cartera pública. En concret, posa el focus en les persones grans, les persones amb discapacitat, les que estan en situació de pobresa, les víctimes de violència masclista i les persones d’origen migrat.
Segons aquest informe, la cartera de serveis socials és extensa, amb 138 recursos o serveis públics disponibles per als col·lectius en situació de major vulnerabilitat, però no és prou efectiva perquè està desactualitzada.
Les entitats socials apunten que les principals demandes se centren en: places d’habitatge; residencials i centres diürns; prestacions econòmiques o bonificacions que encaixin amb els perfils actuals i els preus actuals i serveis socials de forma genèrica, com l’atenció específica per regularitzar la situació administrativa de persones migrades que estan en temps d’espera per la pròpia normativa, reconeixement del grau de discapacitat, de situacions de vulnerabilitat, suport per tramitacions com el bo social, etc.
A Catalunya, hi ha 240.102 prestacions que arriben a 198.202 persones, segons dades del Departament de Drets Socials (agost 2023): 38.934 prestacions d’atenció residencial 13.400 prestacions en centres de dia 33.825 prestacions de serveis d’ajuda a domicili 26.029 prestacions de teleassistència 23.565 prestacions econòmiques vinculades a serveis 104.074 prestacions econòmiques a cuidadors/es familiars 275 altres
Les persones amb discapacitat
Si ens referim concretament al col·lectiu de les persones amb discapacitat, hi ha una quinzena de recursos i serveis per a les persones amb algun tipus de discapacitat (desembre de 2022). Els més destacats: 273 llars residència amb 3.758 places; 128 residències amb 4.696 places; 199 serveis de teràpia ocupacional amb 10.153 places; 132 serveis ocupacionals d’inserció amb 3.237 places; 49 centres de dia amb 959 places.
Segons el dossier presentat per la Taula del Tercer Sector, no hi ha un ordre concret en l’assignació de places ni un temps d’espera de mitjana perquè el Departament de Drets Socials assegura que depèn de cada cas (es prioritza en funció de la situació personal, absència de suport familiar, manca de recursos, falta de xarxa, etc.) i dels recursos disponibles a cada territori.
D’altra banda, hi han 4.373 persones amb discapacitat intel·lectual estan esperant plaça per accedir a algun recurs d’habitatge i/o centre diürn. En el cas de les persones amb discapacitat física, la llista d’espera és de 396 persones.
Les propostes de les entitats socials
Des de les entitats socials es demana per revertir aquesta situació més transparència, més creuament de dades entre Departaments, i agilitzar les converses i negociacions per reformar la Cartera de Serveis.
En en el cas concret del col·lectiu de les persones amb discapacitat, es demana fer front al transvasament de persones entre serveis i el col·lapse que això comporta. Alguns dels serveis acaben fent de “contenidor” perquè no hi ha plaça disponible als recursos que serien més necessaris i les persones i famílies no tenen més opcions. Actualment, hi ha gairebé 4.800 persones amb discapacitat en llista d’espera per aconseguir alguns dels seus drets, sobretot llars residències i residències per a persones amb discapacitat intel·lectual, on la cua és més llarga.
Aplicable també en l’àmbit de la dependència, és imprescindible que hi hagi més transparència sobre les places, on estan situades i l’ordre a la llista de sol·licitud perquè les famílies puguin organitzar-se i no es derivin persones a serveis que no són els més adients per a aquestes.
També cal reduir el greuge comparatiu per la falta de recursos fora de l’àrea metropolitana i, mentre això no passi, millorar la informació a les famílies de municipis allunyats de Barcelona perquè puguin trobar els millors serveis possibles. A més, calen millores en el transport per fer més accessible el trasllat de les persones amb discapacitat fins als centres de referència i la consolidació d’alguns plans pilots amb bona valoració (i que fa més d’una dècada que estan en prova), com el de l’assistència personal, perquè esdevinguin una ajuda estructural.
