La presidenta de la Federació Espanyola de Dany Cerebral (Fedace), Ana Cabellos, va reivindicar aquest dissabte el dret d’aquest col·lectiu a accedir a l’assistència personal, ja que “s’ha demostrat que és el suport més efectiu” per aconseguir que les persones amb discapacitat en situació de dependència portin una vida autònoma.
En declaracions a Servimedia, Cabellos ha volgut destacar aquesta demanda entre les conclusions assolides al 5è Congrés Nacional sobre Dany Cerebral que ha acabat avui a Madrid.
Amb el títol ‘Després del DCA la vida no s’ha acabat, comença d’una altra manera’, aquestes dues jornades es van centrar en la desinstitucionalització i en l’anàlisi de diferents models de suports per afavorir l’autonomia i la vida independent d’aquestes persones.
L’experiència “ha demostrat l’efectivitat” dels assistents personals a l’hora de proporcionar autonomia a altres discapacitats, ha apuntat Cabellos, i “sabem que és especialment útil per als qui tenen dany cerebral adquirit”.
No obstant això, aquesta prestació no arriba al col·lectiu del dany cerebral, alhora que va criticar el seu escàs desenvolupament reglamentari a la Llei d’autonomia Personal i Atenció a la Dependència.
“Per això, ens unim a altres discapacitats per exigir que la llei de la dependència reguli aquesta figura de forma expressa i garanteixi els mitjans i els recursos suficients perquè tothom hi pugui accedir”, va exigir Cabellos.
“De gran eficàcia”
Segons la seva opinió, el problema també passa perquè “avui dia, molts familiars i persones amb dany cerebral adquirit ignoren que poden disposar d’aquest suport”.
“Ja sigui per desconeixement o per manca de recursos, els treballadors socials no solen posar damunt la taula aquesta opció”. Per això, tot just se sol·licita, es va lamentar, quan “resulta de gran eficàcia”.
“No és bo que a Andalusia, amb tota la seva població, s’hagin concedit només 11 assistències personals”, va concloure. “A Castella-la Manxa n’hi ha 22, va prosseguir, i un total de 82 a la Comunitat de Madrid”, va indicar. Cap d’aquestes prestacions, per cert, no va recaure en una persona amb dany cerebral.
Al congrés es van abordar també altres models de suports encaminats a garantir la vida independent de les persones amb dany cerebral adquirit, que “tenen dret” que les famílies i els professionals no s’apoderin de les seves vides.
Cabellos va destacar les experiències positives de les associacions en la gestió de recursos de mida petita, perquè “s’ha demostrat que els centres de, per exemple, 40 places, resulten inviables per a aquest tipus de pluridiscapacitat, que va associada amb un deteriorament cognitiu important”. “Demanem a l’administració que ens escolti i ens tingui en compte”, va afirmar.
Alhora, ha subratllat que el nombre de persones amb dany cerebral adquirit “va en augment”, ja que cada vegada “se salven més vides després dels accidents cerebrovasculars” i, a més, “aquests es produeixen a edats cada cop més primerenques”.
Estratègia nacional
“Estem davant d’una discapacitat en auge i amb un moviment associatiu molt més recent que en altres”, va afegir. Per això, “nosaltres comencem ara una etapa de reivindicacions que altres ja han recorregut”, va indicar. Va afegir que moltes d’aquestes mancances persisteixen i va aprofitar per exigir “un pla o estratègia nacional del dany cerebral, que garanteixi un full de ruta i uns serveis mínims per a totes les persones a tot l’Estat, així com més centres públics de rehabilitació”.
Tot i això, va considerar que “ja és hora de reclamar que les persones amb dany cerebral visquin de forma autònoma i prenguin les decisions que afectaran la seva vida”, tal com recull la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Gràcies als avenços de la medicina, “cada cop salvem més vides. El repte ara és garantir que aquesta segona vida sigui viscuda en plenitud”.
Per això la urgència d’assegurar l’accés a l’assistent personal ia diferents models de suports i cures, perquè cada persona amb dany cerebral “esculli en llibertat allò que més li ve de gust i convé”.
Capacitat jurídica
En aquesta línia, també es va abordar a la trobada la reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica (Llei 8/2021).
“Per descomptat, queda molta feina per fer”, va admetre Cabellos, ja que “arrosseguem una història de 130 anys d’inhabilitacions judicials”.
“No obstant, les coses estan canviant”, va recalcar. “Veiem cada cop més sentències que proposen suports per a les persones i, per descomptat, ja s’ha acabat amb les tuteles i les curateles representatives”.
Ara bé, Cabellos es va mostrar conscient que “es necessiten recursos, més formació als agents judicials i també temps”.
“Jo no crec que els jutges no vulguin aplicar la llei. El problema és que, com tots, arrosseguen inèrcies, també les famílies”, va afirmar.
“S’han de conèixer millor els suports i recursos disponibles i, per descomptat, les administracions han de facilitar-los quan es demanin”.
Aprendre dels altres
Amb gairebé 150 assistents, el cinquè congrés Nacional sobre Dany Cerebral va reunir persones afectades, familiars i professionals. Hi van assistir nombroses entitats membres de Fedace de tot el país i també responsables d’altres associacions de persones amb discapacitat.
“Com que som més joves, a Fedace volem aprendre dels nostres companys. És veritat que potser tenim menys recursos, però ens podem recolzar en l’experiència dels altres”.
“Per això estem tan satisfets de la participació d’altres entitats del sector”, va apuntar cabells, les lliçons dels quals en la gestió de residències, suports, recursos, etc., “ens han resultat de gran utilitat”. “Amb tot el que han après aquests dos dies, tenim un important full de ruta que plantejar a les administracions”, va concloure.
