Dilluns, 22 abril 2024
spot_img
IniciDRETSLes dones amb discapacitat denuncien la seva especial vulnerabilitat davant la violència...

Les dones amb discapacitat denuncien la seva especial vulnerabilitat davant la violència de gènere

En la jornada ‘Dona i Discapacitat’ organitzada pel COCARMI en el marc dels actes del Dia Internacional de les Dones

jornada violència de gènere dones amb discapacitat
Un moment de la jornada ‘Dona i Discapacitat’ // Foto: COCARMI

La Comissió de Gènere del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), va organitzar divendres passat una jornada, emmarcada dins els actes del Dia Internacional de les Dones, que va servir per denunciar la especial vulnerabilitat de les dones amb discapacitat davant la violència de gènere i per conèixer millor les novetats de la llei del ‘Només Sí és Sí’.

La jornada va comptar amb la ponència de l’advocada especialista en violència contra les dones i els infants, Trinidad Fernández Russell. L’experta va qualificar la llei de “bona” perquè és una llei “integral” que parla de garantir la llibertat sexual de les persones i abasta diferents punts de vista: “el de la prevenció, el de la reparació, el de l’acompanyament i el de la reinserció”. És una llei que, va afegir, “sempre ha tingut en compte les dones amb discapacitats, com a col·lectiu més vulnerable per ser dona i, a més, tenir una discapacitat o patir una malaltia” tot i que pel fet de tenir una discapacitat o malaltia no sempre s’obté el resultat que voldríem la majoria, la “reprobabibilitat penal, la condemna”.

La ponent també va explicar que a la nova llei del “Sí és Sí” s’ha introduït com a novetat el consentiment exprés (la figura del consentiment ja existia), que, com a concepte ampli però pensant en les dones amb discapacitat, ha de basar-se en tres eixos: la informació, que és clau (sobre la sexualitat, relacions afectives, contracepció, etcètera), la raonabilitat (si es pot manifestar) i la voluntarietat (la persona manifesta la voluntat de mantenir una relació o és especialment vulnerable).

Posteriorment es va celebrar una taula rodona en què diverses dones amb discapacitat que pertanyen a entitats del sector van explicar la seva experiència com a víctimes de violència de gènere. Aixì, es va poder escoltar el testimoni de Montse Garcia, de Dincat, qui va explicar que de nena va ser violada pel seu pare i no ho va poder denunciar, ja de gran, perquè la família no li ho va permetre. Precisament, la major part d’agressions sexuals a dones amb discapacitat tenen lloc en l’entorn familiar i queden “en la clandestinitat”. Ara, la Montse és activista dels drets de les dones amb discapacitat, s’ha format i ha participat en diverses iniciatives d’apoderament del col·lectiu. Garcia va lamentar que tot i tenir dret a prendre decisions sobre la vida sexual, “sovint és la família que decideix per nosaltres”. D’altra banda, “també tenim dret a estar informades, però no hi ha informació accessible” va dir. 

Al seu torn, Raquel Montllor, de la Federació Catalana d’Autisme, va denunciar com va viure des de petita la discriminació de gènere pel fet de ser una dona i la imposició del paper de cuidadora dels seus pares, encara que ells no l’haguessin criada, així com la “invisibilitat” que encara pateixen moltes dones. 

Per la seva banda, Carme Garrido, de federació ECOM, va recordar que “el 80 per cent de dones que convivim amb alguna discapacitat hem patit al llarg de la vida algun tipus de violència”. Per això va reclamar “a les entitats i moviments feministes (els està costant molt) que incorporin la mirada interseccional i sumin l’erradicació del capacitisme i la discriminació múltiple de les dones amb discapacitat perquè nosaltres també som part del feminisme”. “Les nenes, joves i dones amb discapacitat volem ser escoltades en igualtat de condicions, ha continuat, en els espais de participació i presa de decisions”.

Lurdes Dacosta, de la federació Salut Mental Catalunya, va ser violada quan tenia vuit anys; va venir de Portugal, ja adulta, “escapant de la violència física i sexual”; ara, cada cop que escolta una notícia sobre agressions reviu la seva experiència, una experiència que, admet, fa que sovint la víctima se senti culpable i sigui fins i tot discriminada per la família. Ella, però, ho va denunciar, encara que els problemes de salut mental feien que perdés credibilitat. Gràcies al suport dels grups d’ajuda mútua de la federació, “on hem trobat un espai segur i de confort” i de la sororitat i acompanyament d’altres dones, ara pot verbalitzar els seus sentiments: “ja no sóc una víctima, soc una supervivent, ja puc parlar”. Tot i això, considera que no s’ha avançat gaire en aquest camp i aposta per començar a fer prevenció a les escoles i, des de les administracions, donar veu a les dones amb discapacitat, com està fent la fundació Cermi Mujeres.

La jornada es va celebra a la seu de l’ONCE Catalunya, i va ser  inaugurada pel president del Consell Territorial d’aquesta organització, David Bernardo, moderada per la seva vicepresidenta, Maria de la Sierra, i clausurada, en nom del COCARMI, per Amèlia Clara, també membre de la fundació Cermi Mujeres.

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content