Dimarts, 26 octubre 2021
IniciOpinióL’acord de la llei d’habitatge: un punt de partida insuficient per regular...

L’acord de la llei d’habitatge: un punt de partida insuficient per regular els lloguers

sindicat llogateres catalunya
Manifestació contra l’augment abusiu dels lloguers // Foto: Sindicat de Llogateres

Fa un any, vam aconseguir aprovar la primera regulació dels preus dels lloguer de la democràcia: la Llei 11/2020, una norma vigent a Catalunya que empara a més de 5 milions de persones, que s’ha convertit en un referent europeu i que ha tingut efectes positius. Com han reconegut PSOE i UP, tot això ha motivat que aquesta llei hagi determinat les negociacions amb el Govern, que no ha tingut altra opció que acordar una regulació a nivell estatal -entre altres mesures.

Dir-ho no és intranscendent: res del que està succeint s’entendria sense l’existència d’el Sindicat d’inquilines i Llogaters. Una organització que vam començar a construir a finals del 2016, i que des d’aleshores no ha deixat de modificar les regles de joc. Quan vam néixer, els fons voltor feien el que volien. Eren els anys de les reformes del PP (2012 i 2013), que permetien pujar els preus sense límit, expulsar la gent de la seva llar cada tres anys, no pagar impostos i privatitzar l’habitatge. Des de llavors, hem aconseguit estendre la durada dels lloguers, regular els preus, prohibir el robatori de fiances i fer que una part dels arrendadors paguin els honoraris de les immobiliàries, entre moltes altres coses.

Amb el nou acord de Govern, estem més a prop de donar un nou pas: blindar la regulació ja vigent a Catalunya i aconseguir que s’estengui a tot l’Estat. Ara bé, queda molt camí per recórrer. Fins que no tinguem un text legislatiu i que vagi més enllà del que s’ha acordat, no podrem cantar victòria.

Per tal de garantir l’eficàcia de la regulació de lloguers, i que aquesta sigui útil per baixar els preus i protegir a milers de llars, el Govern hauria de prendre en consideració les següents propostes:

A més d’estendre la regulació a altres territoris, és indispensable blindar la ja vigent a Catalunya, de la qual depenen milions de persones.

L’aplicació de la regulació de preus hauria de ser automàtica en tots els municipis en què hi ha una situació de mercat tens, a l’igual que s’aplica el salari mínim de forma global a tot el mercat laboral. Per tal de respectar l’autonomia local, s’hauria de permetre als municipis que puguin fer variacions, passat el primer any de regulació. Cal evitar desequilibris territorials en l’aplicació de la regulació, que generarien efectes indesitjats.

La baixada dels preus inflats ha de ser obligatòria per al conjunt del mercat de lloguer, i no només per a les empreses amb més de 10 habitatges. En el cas de Barcelona, ​​on segons dades oficials, gairebé el 70% dels inquilins tindria difícil beneficiar-se d’una baixada. Per a la resta de municipis seria encara més gran la xifra de no beneficiaris. Com és possible que una entitat jurídica amb nou habitatges en propietat en una àrea de mercat tens, no es vegi afectada per la baixada obligatòria? O com s’explica que una persona física amb 200 propietats tampoc es vegi afectada?

L’acord retarda les baixades de preu obligatòries fins a 18 mesos posteriors a l’aprovació de la llei. Això no només suposa que aquestes reduccions es fixaran exclusivament per als grans forquilles, sinó que a més, l’aplicació obligatòria de l’índex de preus als nous contractes entrarà en vigor -com molt aviat- d’aquí a dos anys. Desatenent, per tant, la necessitat que els preus de lloguer baixin urgentment atès que entre 2013 i 2019 s’han duplicat.

En el cas dels particulars amb menys de 10 habitatges, l’acord parla que les baixades de preus siguin voluntàries, a canvi d’una bonificació fiscal del 90%. Això implicaria una descàrrega del conjunt de la societat a les llars amb ingressos més alts, i no està clar que ajudi a baixar preus. Els nostres càlculs apunten que els beneficis fiscals com a condició per baixar un 10% el lloguer resultaria rendible per als arrendadors que perceben ingressos per rendes de contractes de lloguer superiors a 3.000 €.

En definitiva, aquest acord suposa un punt de partida per avançar en mesures més garantistes, però és insuficient. I no només pel que fa a regulació de preus. Cal recordar que sobre la taula hi ha diversos reptes que ens posarien a l’altura del nostre entorn europeu. En aquest sentit, dues mesures molt clares i indefugibles: 1) establir contractes renovables automàticament llevat que l’arrendatari incorri en una falta greu o que l’arrendador necessiti recuperar l’habitatge per a ús propi (o d’un familiar); 2) els honoraris de les immobiliàries han d’anar a càrrec dels arrendadors, que són els que demanen la comercialització l’habitatge i per als que treballen.

En els dies que vindran ens juguem que aquestes i altres qüestions entrin en la llei. En aquest sentit, cal recordar que la setmana passada la societat civil organitzada presentem, juntament a 9 partits (UP, ERC, Junts per Catalunya, Bildu, CUP, Més País, Nova Canàries, Compromís, BNG) una proposta de Llei de garantia del’ dret a l’habitatge digne i adequat. No tenim cap dubte que aquests partits defensaran les línies que van ser plantejades perquè siguin recollides en el nou text legislatiu.

Autor: Sindicat de Llogateres

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

Redacció/Fonts
diari de la Discapacitat / El digital de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES