L’altre dia vaig saber que l’artista Henri Matisse anava en cadira de rodes mentre feia les seves millors obres a collage. Matisse va ser, juntament amb Picasso, un dels millors artistes del segle XX. Va crear el moviment artístic revolucionari del fauvisme. En els darrers anys va tenir un càncer de còlon i va quedar en cadira de rodes. Per aquestes circumstàncies va començar a fer collage, pintava amb tisores i depenia dels assistents per fer les seves obres. Aquesta època està considerada el seu moment més creatiu i definitivament important a la seva trajectòria pintora. Els seus collages van ser transcendents i van canviar el moviment artístic.
Aquest fet em porta a preguntar-me si la diversitat funcional el va convertir en una persona més creativa, i més humana en haver de buscar ajuda en les altres persones. La creativitat no va d’un geni individual, sinó és humà i un esforç comunitari.
Repaso ara els personatges famosos que van tenir diversitat funcional causat per un dany cerebral i que han condicionat les nostres vides. Ja he escrit sobre Michael Schumacher, i de Roald Dahl. Cal no oblidar l’actor de superman Christopher Reeves, George Clooney, Bruce Willis i Michael J. Fox. Steve Wozniak, el cofundador d’Apple, va tenir també una lesió cerebral. També en aquesta llista apareix el president d’Amèrica Roosevelt (FDR) que estava en cadira de rodes a la casa blanca, o Abraham Lincoln. Segurament hi haurà més gent.
Jo vaig tenir una lesió axonal difusa grau III que és la pitjor. Vaig estar en coma 5 mesos. Tenia tot en contra meu perquè només sobreviuen un 10%. El meu dany cerebral em va canviar totalment la vida i segons la meva experiència és socialment determinant. Gairebé no es parla de persones que han tingut una lesió cerebral. Se’ls ignora i se’ls discrimina. És una cosa que s’oculta però en realitat ens condiciona i forma part de les nostres vides. La teva recuperació no depèn del famós o ric que ets però depèn de com socialment ets tractat quan ets vist amb un mal cerebral.
La meva lesió la considero positiva perquè em fa més divers i humà. No vull acceptar cap alternativa. Ara entenc les coses d’una altra manera i en el fons sóc més creatiu. El problema principal és social que no accepta les diferències. Vull dir que som millors perquè som diversos.
