8.5 C
Barcelona
Divendres, 4 desembre, 2020

Últimes notícies

La Fundació el Maresme impulsa el servei d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari

En el marc de la pandèmia, el projecte d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari de la Fundació el Maresme, ha donat un pas més situant...

Dincat, CZFB, ARAPDIS i Fundació Incyde s’uneixen per la integració laboral de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir...

Salut Mental Espanya llança una campanya nacional per promoure el voluntariat en salut mental

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el moviment associatiu Salut Mental Espanya, ha llançat la campanya...

El programa inclusiu ‘Ments Despertes’ del Grup Som Via guanya la 27a edició del Premi Voluntariat

El programa formatiu Ments Despertes de la Fundació Via Activa (Grup Som Via), per a la prevenció, la promoció de la salut i la...

Elna Prat: “Al tenir altes capacitats, tècnicament sóc discapacitada amb necessitats educatives especials”

elna prats altes capacitats
L’Elna Prat va ser entrevistada al programa de TV3 “Planta baixa” // Foto: Elna Prat

Estem molt acostumats a sentir vivències de persones amb discapacitat, però potser no tant a conèixer experiències de persones amb altes capacitats. Arrel d’una entrevista que el programa ‘Planta Baixa’ de TV3 va fer a l’Elna Prat, la nostra col·laboradora Mireia Guilera, va mantenir un conversa-entrevista amb aquesta jove de 16 anys de Granollers amb altes capacitats, per acostar-nos a la realitat d’aquestes persones.

Altes capacitats crec que es una etiqueta que simplement vol dir que vas treure una nota amb més de X al test Wisc, que es el test que s’utilitza per a detectar gent amb altes capacitats i a mi m’ho van descobrir i van fer-me el test, per que un dia la meva mare estava donant el pit al meu germà, i va dir-me “Elna apunta el que el que estan dient que no tinc mans“ i jo amb una llibreta anava apuntant el que deien. Tot això va ser gràcies a que una amiga de la família, que es professora ens va dir “Aixó no és normal“. A més ella acabava de fer un curs sobre el tema, i va comentar-nos que potser podríem intentar portar-la al psicòleg i que miressin si tenia altes capacitats o no.  

Van portar-me al psicòleg, jo era molt petita i no sabia que em buscaven, ni perquè hi anava. Jo vaig anar allà a jugar amb el psicòleg i efectivament van identificar-me com a altes capacitats.  

Però a mi directament no m’ho van explicar, i uns anys més tard vaig obsessionar-me amb un llibre que es deia Elvis Riboldi que era d’un nen que tenia altes capacitats, encara que el llibre no anava directament sobre el tema, en plan “soc un nen amb altes capacitats“. Era un nen que tenia aventures i que a més tenia una personalitat molt fora de la norma, i a mi em flipava molt aquest nen.   

I un dia, li vaig dir a la  meva mare en plan, escolta “ jo sóc com ell no?“ fent referencia al protagonista del llibre, i m’ho va explicar, que sí, que era diferent per x motius però que això, no em feia ni millor ni pitjor, simplement volia dir que tenia més capacitats, per fer el que volgués.   

Sobre els estigmes, jo crec, que n’hi ha de positius i de negatius. Per una banda la gent confia més en el teu  talent, sobretot al ser una dona, he notat que a vegades se’m menys per les meves idees o la meva capacitat per fer certes coses però …al tenir l’etiqueta d’altes capacitats depèn de com va bé, per que et prenen més en compte, perquè saben que ets llesta però d’altre banda hi ha moltíssim estereotip, de geni que costa molt de estar a l’alçada, s’ha de ser com l’Albert Einstein, i més quan penses en una persona amb altes capacitats, penses en un noi friki que li costa comunicar-se. A més normalment s’afegeix la part autista, i ser home i molt llest, i que fa coses inhumanes i en la majoria de casos no és així.

Altes capacitats en dones

Les altes capacitats en dones estan investigades molt malament perquè generalment els estudis es fan amb homes. No s’ha investigat com funciona amb el cervell femení, o els interessos o l’hora  de manifestar-ho, la manera de ser diferent i hi ha unes expectatives per exemple “Jo quan faig un examen i algú treu una nota millor que la meva, he sentit comentaris dels meus companys tipo “Ehh, ho he fet millor que la superdotada“.  

O quan no entenc alguna explicació a classe m’han dit coses com “però tu no ets superdotada, espabila“ i si algun cop no he tingut motivació durant un temps, perquè a vegades passa, la gent espera que tinguis un projecte constant i que estiguis tot el dia obsessionada amb algo o treballant en alguna cosa, i a vegades només vull jugar a videojocs tot el dia, o quedar amb els amics i no tinc una motivació per res concret.

La gent no sap o no entenen i et fan comentaris del tipus “Si jo tingues el teu talent no el malgastaria així”  i altres com “com pots ser tan vaga si ets super llesta“. Crec que no són coses relacionades. Ets intel·ligent , tant si la fas servir o si no.

I quant al test Wisc, pots tenir altes capacitats o no, segons aquell test, però quants més exercicis de velocitat mental facis, més fàcil serà treure més bona nota en el test. 

Crec que no és totalment empíric. És una cosa molt abstracta. Això de tenir altes capacitats o no perquè crec que el test no és exacte tampoc.   

No es èxit ni fracàs, simplement es mesuren certes àrees del coneixement que poden investigar-se més o menys i poden  desenvolupar-se més o menys i tenir èxit o fracàs .  

Es una cosa relativa no per tenir altes capacitats. Vol dir que siguis Einstein o que acabis en una feina que no t’agradi o que no et guanyis bé la vida. No va relacionat una cosa amb l’altre, cadascú porta la vida com pot. 

Moltes vegades m’he preguntat “perquè sóc així“ més que res perquè m’han dit que sóc diferent. Se que sóc diferent, però he fet tot el possible per no sentir-m’hi o per que no es noti, perquè jo he volgut encaixar, encaixar i encaixar. Tota la meva vida m’he preguntat perquè sóc així.  

”Se que sóc diferent, però he fet tot el possible per no sentir-m’hi o per que no es noti, perquè jo he volgut encaixar, encaixar i encaixar tota la meva vida”  

Moltíssimes vegades m’he preguntat si no entenia algunes normes socials. Per exemple: la importància que li donen algunes noies de la meva classe a les sabates o al pentinat o la poca importància que li dona certa gent a coses que per a mi en tenen molta. I hem preguntava si jo simplement no m’enterava de la vida, però no, simplement és que el meu cervell percep les coses d’una manera diferent. 

Tècnicament jo ho sóc de discapacitada. Sé que també se’ns classifica com a persones amb necessitats educatives especials (NEE). Jo a classe no m’ho passo gens bé, i em costa molt aguantar tota l’estona que he d’aguantar escoltant la mateixa persona, parlant del mateix tema, o haver d’escoltar temes que que no m’interessen. 

Suposo que la gent em percebria pitjor, si l’estereotip que pateixo es que he d’estar a l’alçada de algo que no sóc. Suposo que l’estereotip que patiria si fos discapacitada seria que la gent, em veuria com una persona inútil i llavors no és així. Una persona amb dificultats d’aprenentatge no vol dir que no sàpiga fer res, només vol dir que s’adapta de manera diferent.

Si jo fos una persona amb discapacitat suposo que seria tot una mica més perjudicial que tenint altes capacitats. Per mi, que la gent em prengui menys en serio, que no que em posin més pressió. 

El meu consell per a una família a la que identifiquen algun fill amb altes capacitats seria que “escoltessin al seu fill“, que estiguin amb ell/ ella, que comparteixin estones, que puguin explicar-ho tot, i que es puguin ajudar. I com tots els pares, que entenguin que cada persona té necessitats diferents,  

Si saps, que tens una filla amb unes necessitats d’aprenentatge diferents de la resta, i veus que realment necessita fer moltes coses es per que realment ho necessita. Perquè el seu cervell necessita un estímul, de la mateixa manera que un nen anomenat “normal“ necessitaria fer esport per cremar calories o perquè és molt actiu. 

Que a la família no li faci por que el seu fill / filla sigui diferent perquè com mes destruïm el que seria la normalitat, que de per si ja no existeix i la gent no lluiti per entrar dins d’una normalitat que es una il.lusió millor perquè tothom pateixi per seguir una norma, quant la gent hauria de patir per ser feliç, no per aparentar. 

Sóc una adolescent molt dintre de la norma, encara que la normalitat no existeix. Tinc amics superdotats que es creuen superiors. Jo no em veig diferent a la resta

Mireia Guilera

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, anuncis i ofertes exclusives del món de la discapacitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

La Fundació el Maresme impulsa el servei d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari

En el marc de la pandèmia, el projecte d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari de la Fundació el Maresme, ha donat un pas més situant...

Dincat, CZFB, ARAPDIS i Fundació Incyde s’uneixen per la integració laboral de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir...

Salut Mental Espanya llança una campanya nacional per promoure el voluntariat en salut mental

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el moviment associatiu Salut Mental Espanya, ha llançat la campanya...

El programa inclusiu ‘Ments Despertes’ del Grup Som Via guanya la 27a edició del Premi Voluntariat

El programa formatiu Ments Despertes de la Fundació Via Activa (Grup Som Via), per a la prevenció, la promoció de la salut i la...

NO ET PERDIS...

Les 12 mesures de la Confederació per a la reactivació econòmica de tercer sector social

La Confederació Empresarial del Tercer Sector de Catalunya ha presentat un pla de xoc, amb 12 mesures, al President de la Generalitat de Catalunya,...

La Generalitat distribueix entre les residències 829.610 nous elements de protecció

El Departament de Treball, Afers Socials ha rebut des del passat divendres 10 d’abril i fins avui nou material de prevenció del contagi de...

El Síndic investiga l’actuació de l’Administració en la gestió de la pandèmia a les residències de gent gran

Davant la proliferació de morts en centres residencials, el Síndic de Greuges de Catalunya està investigant si s’han seguit les mesures oportunes  per prevenir...

La Renda Garantida de Ciutadania entra a la seva quarta i última fase d’implementació

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ha entrat aquest 1 d’abril a la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de...

Treball, Afers Socials i Famílies es fa enrere i torna a garantir el 100% del pagament dels serveis socials

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha signat avui una resolució que garanteix el 100% del pagament dels serveis...