El sistema residencial a Espanya està integrat per 6.831 centres residencials, el 76% dirigits a persones grans, el 21% a persones amb discapacitat i un 3% del total de centres que són de caràcter mixt.
Així ho revela el primer cens de centres residencials a Espanya, presentat aquest dimecres pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que va precisar que és una anàlisi, elaborada per l’Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso), que recopila informació de tots els centres residencials que hi ha a Espanya adreçats a persones grans i persones amb discapacitat, tant d’àmbit públic com privat.
La presentació d’aquest informe va tenir lloc a la seu principal de l’Imserso, a Madrid, i va comptar amb la presència de la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez; de la directora general de l’Imserso, Mayte Sancho, i de la subdirectora de Planificació, Ordenació i Avaluació de l’Imserso, Esther Pérez de Vargas, que va ser l’encarregada de detallar les característiques metodològiques amb què s’ha elaborat el cens, així com les conclusions .
En el transcurs de la seva exposició, Pérez de Vargas va puntualitzar que, en el cas dels centres adreçats a gent gran, el 75% dels centres residencials són de titularitat privada, davant del 25% de titularitat pública i, en el cas dels centres destinats a persones amb discapacitat, el 80% són de titularitat privada davant del 20% pública.
Segons els models de gestió, només un 14% dels centres adreçats a persones grans tenen titularitat i gestió pública i només un 13,7% en aquells centres adreçats a persones amb discapacitat.
Gairebé 400.000 places per a persones grans
A més, el sistema residencial ofereix 381.514 places a persones grans distribuïdes entre 5.188 centres i per a les persones amb discapacitat hi ha 49.435 places repartides a 1.455 centres. Això implica una mitjana de 73,5 places per centre als adreçats a persones grans i una mitjana de 34 places per centre als adreçats a persones amb discapacitat.
En relació amb el perfil dels residents, als centres de persones grans el 70% de les persones que hi resideixen són dones i als centres per a persones amb discapacitat el percentatge de dones és del 41,6%.
El 75% dels residents a centres de gent gran té 80 anys o més, mentre que als centres adreçats a persones amb discapacitat el 84,9% són menors de 65 anys.
Treballadors
Pel que fa als treballadors, més del 95% és personal de plantilla, independentment del tipus de centre, si bé el 86% del personal són dones als centres de gent gran i als centres dirigits a persones amb discapacitat el percentatge de dones és del 78,4%.
Als centres de gent gran, el 57% del personal correspon al primer nivell d’atenció, el més proper a l’usuari, cosa que dóna una ràtio de 0,36 treballadors de primer nivell d’atenció per resident. Aquestes dades, en el cas de centres dirigits a persones amb discapacitat, són del 58,3% del personal dedicat al primer nivell d’atenció, la qual cosa dóna una ràtio de 0,52 treballadors de primer nivell per resident.
El cens
A la llum d’aquests resultats, durant la seva intervenció, Martínez va defensar que aquest cens “representa un pas més per millorar les polítiques públiques en l’àmbit dels serveis socials”, convençuda que la informació recollida al document permetrà “ampliar” el coneixement sobre la situació de l’atenció residencial a persones grans ia persones amb discapacitat en situació de dependència.
“Aquesta anàlisi sorgeix per la manca de dades en aquest àmbit, sobretot d’informació agregada a nivell nacional, cosa que es va evidenciar especialment durant la pandèmia de la covid-19”, va subratllar, alhora que va celebrar que, tal com ha anunciat , aquest cens s’hagi “incorporat” al Pla Estadístic Nacional 2021-2024 com una operació que s’anirà realitzant de forma periòdica i l’execució de la qual recau en el mateix Imserso.
En aquest sentit, va voler “agrair” a les comunitats autònomes, que són les que tenen les competències en aquest àmbit, “la seva col·laboració i compromís amb el procés de recollida de dades” i va valorar que aquest cens “és un exercici de transparència que està obert a tota la ciutadania”, sabedora que farà possible prendre decisions “amb més confiança” així com disposar de més informació a l’hora d’escollir un centre.
Juntament amb això, va jutjar “fonamental” comptar amb dades estadístiques, com les recollides en aquest informe, ja que, al seu entendre, ofereixen una “informació valuosa” per avaluar “adequadament” la situació actual i, alhora, “avançar cap a polítiques públiques basades en l’evidència”.
Conèixer com s’avança als territoris
Rosa Martínez es va referir també a l’acord adoptat el 2022 per part de les comunitats autònomes en Consell Territorial en què es van establir directrius comunes que permetin avançar cap a serveis resideix de qualitat, cosa que va aprofitar per apuntar que aquest cens permetrà “conèixer com s’avança en els diferents territoris cap a aquest model”.
Per part seva, Mayte Sancho ha ressaltat que aquest cens ofereix informació “detallada, clara, transparent i accessible” i ha remarcat que suposa una eina per a la presa de decisions en la planificació gerontològica i en el sistema de protecció social.
“Val la pena invertir en mesures així, cal fomentar l’ús de dades fiables. Això no obstant, això és només un primer pas. El nostre objectiu és tenir un mapa més detallat dels recursos disponibles a cada territori”, va resoldre la directora general de l’Imserso.
