Dincat reclama coincidint amb el Dia Internacional del Treball que es corregeixi la desigualtat que pateixen les persones amb discapacitat intel·lectual i els obstacles que es troben a l’hora d’accedir a un treball digne que permeti un autèntica inclusió social.
Aquesta desigualtat ve avalada per les dades recollides en l’informe ODISMET 2017 de Fundació ONCE, que assenyala que la taxa d’ocupació estatal de les persones amb discapacitat és només d’un 15,5% (un 66,2 en les persones sense discapacitat reconeguda). La taxa d’atur es situa en un 44,7%: 80.000 persones amb discapacitat intel·lectual, de les quals més de la meitat són aturades de llarga durada. D’altra banda, l’INE (Institut Nacional d’Estadística) apunta una altra dada preocupant: al 2016 un 89,6% d’aquestes persones no cursava cap estudi, una situació que dificulta encara més la seva ocupabilitat i propicia llocs de treball pitjor pagats i menys qualificats.
La federació aposta per eliminar les barreres barreres del desconeixement, la por, prejudicis i estereotips socials, per normalitzar la discapacitat intel·lectual, ja que està àmpliament demostrat que una vegada eliminats les persones d’aquest col·lectiu poden participar activament i productivament a la vida social i econòmica de les seves comunitats.
Per Dincat és imprescindible implicar la patronal perquè es compleixi la Llei General de la Discapacitat, sent necessari que es reforcin les actuacions d’Inspecció de Treball i que es revisin les sancions en el cas d’incompliment per part de les empreses de la reserva del 2% dels llocs de feina en empreses de més de 50 treballadors, així com delimitar els supòsits de mesures alternatives. També les Administracions Públiques han d’impulsar el compliment de la reserva del 2% per a persones amb discapacitat intel·lectual, adaptant els processos d’accés a la funció pública.
La inserció de les persones amb discapacitat intel·lectual en l’empresa ordinària amb suport s’ha manifestat sempre amb una experiència molt satisfactòria per part del teixit empresarial. Tanmateix s’ha de garantir l’estabilitat dels Centres Especials de Treball (CET) com a recurs que facilita l’accés a un treball productiu i remunerat de les persones amb discapacitat que encara no s’han incorporat al mercat laboral ordinari.
Igualment important és l’accés de les persones amb discapacitat intel·lectual als programes de formació ocupacional i itineraris professionals, així com una configuració flexible i compatible entre el món laboral i els serveis de centre ocupacional.
Finalment és primordial treballar de manera específica la inclusió sociolaboral amb programes per a persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social.
