La lectura fàcil aplica un conjunt de pautes i recomanacions perquè textos i documents siguin més senzills d’entendre persones amb dificultats de comprensió, com les persones amb discapacitat intel·lectual, gent gran amb algun tipus de deteriorament cognitiu, i fins i tot és útil per a persones estrangeres dificultats amb l’idioma.
Segons la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques, algunes de les pautes a seguir quant a llenguatge i contingut són escriure de forma concreta i evitar el llenguatge abstracte; a les narracions, l’acció ha de ser directa i simple, sense introduccions llargues i sense implicar massa personatges; utilitzar el llenguatge simbòlic (metàfores) de manera moderada, ja que alguns lectors poden no comprendre’l; evitar paraules difícils i explicar les poc comunes a través de pistes contextuals o glossaris; i explicar relacions complicades d’una manera concreta i lògica on els esdeveniments tinguin lloc en un marc lògic i cronològic.
Aquesta organització defineix tres nivells d’adaptació basats en la complexitat lingüística del text, segons s’explica en un manual elaborat pel Reial Patronat sobre Discapacitat el 2012. Va des d’un nivell inicial a un altre avançat, passant per un intermig i on es va augmentant el nombre de paraules utilitzades i la complexitat de les estructures gramaticals. Hi ha també un diccionari de paraules comunes destinat a aquest fi.
El 2018, l’Associació Espanyola de Normalització (UNE) va aprovar la primera norma tècnica per a l’adaptació, la creació i la validació de documents en lectura fàcil. Aquest document, elaborat com a resum per l’organització Plena Inclusión, conté totes les pautes que inclou la norma relacionades amb el vocabulari, la construcció de frases, l’estil, la presentació del contingut o l’ús de glossaris o imatges.
Validació de persones amb discapacitat
La norma diu que els textos en lectura fàcil han de passar un procés de validació per part de persones amb dificultats cognitives o especialistes, que repassen si les pautes s’han aplicat correctament. El procediment i la metodologia es detallen en aquest document del 2018 elaborat per l’organització Plena Inclusión.
El pas de la validació és fonamental perquè qualsevol text pugui ser reconegut de debò com a lectura fàcil, ja que són les mateixes persones amb dificultats cognitives les que ratifiquen si realment conté un llenguatge assequible i si resulta comprensible per al col·lectiu.
En un altre document del Reial Patronat sobre Discapacitat s’explica què és la lectura fàcil, precisament mitjançant un text que compleix les pautes de la lectura fàcil.
Hi ha altres tipus de continguts elaborats en lectura fàcil, per exemple notícies, com el portal Planeta Fàcil. Es tracta d’una iniciativa de Plena Inclusió Espanya que ofereix “notícies fàcils d’entendre” per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.
Un altre cas és el de les notícies incloses a la secció de Notícies Fàcil del Portal Discapnet en col·laboració amb l’associació APSA, una organització que desenvolupa activitats per millorar la vida de persones amb discapacitat.
Pel que fa a l’accés a textos de lectura fàcil, a Espanya hi ha una xarxa de clubs de lectura fàcil. A la web de lectura fàcil de la Fundació Ciutadania està explicat en què consisteixen i quins són els passos a seguir en cas de voler organitzar-ne un.
Normativa sobre Lectura Fàcil
Des de l’Institut Lectura Fàcil expliquen que actualment hi ha lleis a Espanya que obliguen a fer accessibles els documents oficials, i que indiquen que un recurs que cal utilitzar és la lectura fàcil. S’han fet passos legislatius en aquesta direcció des que el 2008 Espanya va ratificar la Convenció Internacional sobre Drets de les Persones amb Discapacitat.
Algunes lleis esmenten explícitament la lectura fàcil, com la Llei 1/2021 de simplificació administrativa del Govern d’Aragó a l’article 4, que diu que a l’hora de dissenyar iniciatives de simplificació administrativa, un criteri a tenir en compte ha de ser adaptar a lectura fàcil alguns tràmits per garantir la integració de les persones amb més dificultats.
Per part seva, la Llei 8/2021, per la qual es regula la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat, obliga entre altres coses a l’administració de Justícia a facilitar documents en lectura fàcil a les persones amb discapacitats cognitives. Amb això, en paraules del president de l’Institut de Lectura Fàcil, es dóna, per primer cop, “protecció jurídica” a les persones amb dificultats cognitives.
Una altra llei que inclou referències a la lectura fàcil és la Llei 6/2022 recent que modifica la Llei General de drets de les persones amb discapacitat per regular l’accessibilitat cognitiva. Segons expliquen des de l’Institut de Lectura Fàcil, el futur reglament d’aquesta i, indicarà com adaptar de manera oficial documents a lectura fàcil, cosa que fins ara només fan les normes tècniques, com la norma UNE.
El paper de les Administracions Públiques
Un altre concepte que també té a veure amb l’accessibilitat cognitiva és el del llenguatge clar. Tot i això, llenguatge clar i lectura fàcil no són el mateix.
El llenguatge clar cerca promoure l’accessibilitat de documents legals o administratius a tot el món de manera que es basa en una sèrie de normes de redacció com l’ús de veu activa, frases curtes i presentació de la informació de manera ordenada de manera que destaqui el més rellevant.
L’expert en Govern Obert, Rafa Camacho, explica que la diferència amb la lectura fàcil és que la segona està basada en els principis de democràcia lectora, com ara facilitar l’accés a la lectura com a font d’informació i entreteniment per a totes les persones, i de integració social. En un altre document elaborat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i l’Institut de Lectura Fàcil es defineixen i s’explica la diferència entre tots dos conceptes.
