Amb motiu del Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, instaurat per l‘Organització de Nacions Unides (ONU) i la Unió Europea (UE), a escala mundial i europea, i que cada any es commemora el 3 de desembre, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), que representa més de mig milió de persones amb discapacitat i les seves famílies que viuen a casa nostra, ha fet públic el següent MANIFES:
– A Espanya, les dones i els homes amb discapacitat que viuen en zones rurals són un grup poblacional nombrós, que supera el milió de persones amb índexs d’exclusió social i manca de suports i recursos adequats molt més grans que els de la població urbana amb discapacitat. Per aquest motiu hi ha una pressió creixent per abandonar aquest entorn. Les persones amb discapacitat i les seves famílies han de ser considerades com a agents clau en la transformació del medi rural en un entorn inclusiu, que sota el prisma de la innovació social ofereixi un nou model d’entorn sostenible i harmònic de convivència on totes les persones puguin desplegar el seu potencial humà.
– El COCARMI, en el sí del moviment del CERMI, advoca i reclama una Estratègia de Desenvolupament Rural Inclusiu per als propers cinc anys, amb pressupost assignat, amb visió de gènere, que promogui, planifiqui, programi, coordini i canalitzi les accions públiques i cíviques per a les persones amb discapacitat i les seves famílies que viuen en entorns rurals. L’objectiu: millorar la seva participació, accés a drets i benestar social, afavorint l’arrelament i la continuïtat de la població amb discapacitat a les zones rurals, actualment en perill de despoblament. Tot això d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
– Un desenvolupament rural inclusiu, amb suports efectius i sense discriminacions ni exclusions davant els estàndards urbans, no es pot entendre sense la dimensió de gènere, que tingui presents i doni resposta a les necessitats de les dones i nenes amb discapacitat del medi rural, les més invisibles i actualment sotmeses a índex més elevats d’exclusió, pobresa i violència. I cal donar resposta també a les necessitats de les dones cuidadores de persones amb discapacitat. Cal que la societat civil promogui actuacions d’apoderament de les dones amb discapacitat del món rural, perquè cap d’elles es quedi enrere.
– Les polítiques públiques han de potenciar la recerca i generació de nous espais d’ocupació al món rural, inclosa l’emprenedoria, que permetin crear riquesa en aquest entorn, de forma sostenible i combinant les oportunitats de l’economia verda amb la inclusió i els llocs de treball dignes i de qualitat. Tot plegat fent l’entorn rural més acollidor i amable amb les persones amb discapacitat.
– És essencial identificar i fomentar les bones pràctiques de col·laboració entre entitats, plataformes i institucions de la discapacitat i de persones en risc d’exclusió i del desenvolupament rural a fi d’atendre les necessitats de les persones que viuen al medi rural i es troben en situació o en risc d’exclusió social.
– Així mateix, és clau aplicar fórmules de gestió i col·laboració innovadores entre diferents agents implicats en el desenvolupament rural a l’hora de dissenyar, planificar i implantar suports, recursos i dispositius de promoció i atenció a les persones amb discapacitat i les seves famílies.
– Les polítiques públiques de desenvolupament rural inclusiu europees, nacionals, autonòmiques i locals, han d’enfortir l’arrelament de les persones amb discapacitat i les seves famílies en aquest entorn, ajudant, així, a reduir l’amenaça de despoblament que pateix Espanya.
– S’ha de dissenyar una estratègia conjunta entre les diferents instàncies implicades per fer front al despoblament de les zones rurals, que redueixi la pressió a què es veuen sotmeses les persones amb discapacitat i les seves famílies per abandonar el camp i traslladar-se de manera gairebé obligada a zones urbanes. El CERMI, del qual el COCARMI n’és membre, aportarà al Fòrum Nacional de Despoblació la seva proposta d’estratègies contra el despoblament del medi rural.
– Finalment, cal fer estudis, recerca i anàlisi estadística, sociològica i econòmica per conèixer la realitat del col·lectiu al medi rural, ja que constitueix una necessitat ineludible per elaborar la futura estratègia de desenvolupament rural inclusiu que des del moviment associatiu de la discapacitat, reclamem amb urgència als poders públics.
