El nou titular del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, es va comprometre aquest dimarts a “aprofundir” en la “plena protecció” dels drets de les persones amb discapacitat “començant” per la reforma de l’article 49 de la Constitució.
Així ho va anunciar durant la primera intervenció com a titular d’una cartera que va rebre de mans de l’exministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, i l’exministre de Consum, Alberto Garzón.
En el transcurs de la seva al·locució, va prometre “aprofundir, amb el sector de la discapacitat”, en la “promoció integral” així com en la “plena protecció dels seus drets”. “Començant per la reforma de l’article 49 de la Constitució”, va dir, en referència a l’eliminació del terme “disminuïts” de la Carta Magna per substituir-lo pel de “persones amb discapacitat”.
En paral·lel, va avançar que, juntament amb les professionals del treball social, l’educació social i la psicologia, el seu departament “plantejarà” l’aprovació de la “primera llei estatal de serveis socials” per tal d’“assegurar així la igualtat efectiva” l’accés a un servei públic que va jutjar “fonamental”.
Bustinduy va admetre que per a ell “és un honor agafar el testimoni” de Belarra i Garzón i va voler mostrar el seu “agraïment” tant al president del Govern, Pedro Sánchez, com a la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, per la “confiança dipositada” per dirigir aquest departament.
Avenços que perdurin
“Assumeixo aquesta responsabilitat sent conscient que el nostre temps a les institucions ha de ser breu, però els avenços que aconseguim en elles han de perdurar”, va abundar, convençut que “l’escut social” desplegat per “combatre” la pandèmia, en què el Ministeri “va exercir un paper protagonista”, passarà “a la història” com el “punt d’inflexió que va permetre una recuperació justa i inclusiva”.
Sobre això va defensar que el “desafiament” que el Govern “té al davant” és que “aquest esforç extraordinari” sigui “un primer pas per a la reconfiguració plena del nostre Estat del benestar” i per tal de “transitar definitivament d’un paradigma assistencial a una concepció expansiva, orgànica i universal dels drets socials” entesos com a “pilar fonamental de la societat democràtica i de la identitat com a país”.
Una “part fonamental” del seu exercici consistirà a “aprofundir” a l’agenda dels seus predecessors i, en “estreta col·laboració” amb els col·lectius socials que, va dir, “defensen dia a dia aquests drets”, treballarà amb els diferents col·lectius familiars que , amb l’aprovació de la Llei de famílies “preparada per la ministra sortint”, veuran “garantit” el ple reconeixement jurídic de la diversitat familiar existent al país i la “millora de la protecció social que mereixen”.
“Amb la gent gran, treballarem per consolidar un nou model de cures prioritzant l’atenció domiciliària i l’entorn comunitari, com plantejarà l’estratègia estatal de desinstitucionalització”, va abundar, per afegir que, juntament amb els agents socials, el gabinet continuarà treballant des de la Mesa de Diàleg Social de Dependència a la “millora definitiva del sistema i de les condicions laborals del sector”.
Dependència
Amb el Tercer Sector d’Acció Social es va comprometre a “assegurar” el compliment de l’“important acord marc” que Belarra va signar l’anterior legislatura i amb les comunitats autònomes i les entitats locals prosseguirà la “intensa via d’acords aconseguits aquests anys” marc del Consell Territorial de Serveis Socials i del sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència.
En paral·lel, va asseverar que, juntament amb les associacions de defensa i protecció dels drets i el benestar dels animals, treballarà en els desenvolupaments reglamentaris de la llei i amb les associacions de consumidors i usuaris seguirà “avançant cap a un model de consum més segur, saludable i sostenible” sempre “prioritzant la “defensa” dels que estiguin en situació de “vulnerabilitat” així com “eixamplant” el camp legal i institucional de la protecció dels consumidors i “actuant de manera decidida davant de fraus i pràctiques il·legals”.
Amb això es va comprometre a treballar “lleialment” amb la resta de ministeris en iniciatives contemplades a l’acord de Govern, entre les quals va destacar la “reforma en profunditat” de l’IMV per “assegurar la seva eficàcia” com a prestació social i el “compliment ple dels seus objectius”, a més de l’extensió dels permisos de maternitat i paternitat, la remuneració del permís parental de cures i l’avenç cap a la universalització de la protecció social de la criança.
L’“ampliació” del bo social elèctric i una “protecció reforçada” davant de desnonaments i llançaments, el “reforç” dels serveis socials com a “espais de detecció precoç” de la violència de gènere i el desenvolupament d’una estratègia nacional per a la soledat no desitjada es troben també i entre els “moltíssims temes” al voltant dels quals va agrair “especialment” als equips sortints que “hagin deixat tan avançats”.
“Punt de partida”
Després de puntualitzar que aquests són “només alguns dels reptes que recull l’acord de Govern” i que assumeix com “un punt de partida per a l’acció d’aquest Ministeri en els propers quatre anys”, va advertir que, “al rerefons” està l’objectiu de “propulsar un desplegament ple i emancipador de l’Estat del benestar a Espanya i superar definitivament una concepció fragmentària i limitada de la protecció social”.
“Sóc conscient que enfrontem aquest desafiament en un temps de grans transformacions. A l’emergència climàtica s’hi afegeixen múltiples crisis relacionades, sanitàries, econòmiques, de seguretat, mediambientals, que van multiplicant la inestabilitat, la desigualtat i la vulnerabilitat de les nostres societats”, va afegir.
En la seva primera intervenció com a nou titular de Drets Socials, Bustinduy va reivindicar aquesta àrea no només per “mitigar, compensar o contenir danys”, sinó per “fundar un horitzó col·lectiu de certesa i seguretat”, convençut de la necessitat de “restablir la cura de la vida com un bé públic essencial per al funcionament de les nostres societats” així com de “demostrar” que “l’ampliació” dels drets socials “és el fonament d’una idea de prosperitat diferent, que ha de servir no només per garantir la transició ecològica justa sinó també per proporcionar confiança i esperança al conjunt de la ciutadania”.
En aquest context, la “idea força” que, segons el seu titular, “vertebrarà” l’acció del Ministeri serà “d’entendre l’aprofundiment dels drets socials com una condició bàsica de la democràcia i de la nostra identitat com a país”, convençut de que la seva actuació serà “decisiva” en la lluita contra “l’exclusió social, la desigualtat i per la dignificació de les cures de la vida”.
Agenda social extensa i ambiciosa
A la seva agenda social, que va considerar “extensa, ferma, profunda i ambiciosa”, també va advocar “enèrgicament” pel desenvolupament d’una Europa “social, avui descuidada” i per assolir els compromisos expressats a l’Agenda 2030, del compliment dels quals, a el seu judici, “Espanya ha de ser exemple i referent internacional”, i va avançar que dedicarà “tots” els seus “esforços” a “construir una democràcia més justa i millor per a tothom”.
En aquest punt, va voler “saltar-se el protocol” per “agrair de manera molt especial” la seva tasca a l’exsecretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez, a qui va definir com a “un dels economistes més brillants” que mai “ha conegut”.
Per la seva banda, la ministra sortint de Drets Socials, Ione Belarra, va voler traslladar les seves “gràcies de tot cor” a qui, com el mateix Álvarez, li han “acompanyat en aquesta aventura” amb recursos “molt limitats” i va desitjar “tota la sort i encert” a Bustinduy, així com a la nova ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, en aquesta tasca “ingent” que tenen al davant, convençuda que l’Executiu de Pedro Sánchez “ha fet molt, però queda moltíssim per fer ”, malgrat que ha “aconseguit fer més en tres anys de feina que en les 20 dècades anteriors”.
D’entre les “moltes coses” aconseguides en el seu àmbit d’actuació durant el seu mandat, va valorar “l’erradicació definitiva” de l’esterilització forçosa de les dones amb discapacitat, si bé una espineta que té “clavada” és no haver aconseguit la universalització de l’ajuda per fill a càrrec, equiparar les famílies monomarentals amb les nombroses o “doblar” el permís de maternitat de les dones que crien soles.
Finalment, l’exministre de Consum sortint, Alberto Garzón, es va mostrar “orgullós de la feina feta per fer d’Espanya un lloc millor”, amb exemples com la restricció de la publicitat de cases d’apostes, que va qualificar de “lacra importantíssima especialment per a la població més jove”, o la seva lluita per combatre l’actual “crisi ecosocial”.
Finalment, va agrair a Bustinduy haver volgut “assumir aquesta responsabilitat” i va destacar d’ell la seva “brillantesa i lucidesa”, alhora que es va mostrar “convençut” que el seu “coneixement, lucidesa, bagatge i visió ens donarà moltes alegries i satisfaccions” i que farà d’Espanya “un lloc millor”.
