El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, confia a “treure endavant” les lleis de Famílies i Serveis d’Atenció a la Clientela “quan acabi el cicle electoral”. Així ho va precisar Bustinduy en el transcurs d’una entrevista publicada aquest dissabte per Infobae i recollida per Servimedia en què va assegurar que l’“ordre de prioritats” del seu departament “està força clar” i en què es va fixar com a “objectiu immediat” la retribució dels permisos parentals de cura.
“Tenim dues lleis en tramitació parlamentària que espero que quan acabi el cicle electoral puguem tirar endavant”, va afegir en relació a la Llei de Famílies, que va considerar que “serà una fita en la política social d’aquest país”, i la Llei de Serveis d’Atenció a la Clientel·la, que, a parer seu, “també ho serà en la defensa dels drets de les persones consumidores”.
Referent a això, el titular de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 es va fixar com a “objectiu immediat” la retribució dels permisos parentals de cura, amb la intenció, va recordar, de “retribuir quatre setmanes per cada fill o filla menor de vuit anys ”.
“Volem ampliar els permisos de naixement i volem reformar l´Ingrés Mínim Vital, que és un pas fonamental perquè hi hagi una xarxa de protecció social digna d´aquest nom a Espanya”, va abundar.
PRESTACIÓ UNIVERSAL PER CRIANÇA
Per Bustinduy, una “acció que defineix” el seu gabinet i que “busca” és que Espanya disposi d’una prestació universal per criança, convençut de la necessitat “acabar” amb l’”anomalia” de ser “un dels poquíssims països a Europa que no té una prestació d’aquest tipus”.
“És un compte pendent de la democràcia amb les famílies espanyoles”, va advertir, per alertar-se que, amb els índexs de pobresa infantil que té el país, resulta també “sagnant” que no s’hagi “fet encara”. “En el moment en què ho adoptem i vegem-ne els efectes, ens portarem les mans al cap per no haver-ho fet abans”, va afirmar.
En aquest context, va admetre que els Pressupostos Generals de l’Estat són l’“eina fonamental” per tenir capacitat d’“ampliar drets socials”, raó per la qual va assumir que “va ser una mala notícia no comptar amb pressupostos per a aquest any”. “Sobretot perquè tenim un programa molt ambiciós, sobretot en la transformació del sistema de la dependència i l’autonomia personal a Espanya”, va puntualitzar.
“Això ha endarrerit una part de lʻacció fonamental que hem de dur a terme, però abordem la negociació dels Pressupostos del 2025 amb una urgència i una ambició redoblades, perquè haurem de recuperar el temps perdut”, ha asseverat.
LLEI DE CONSUM SOSTENIBLE
Preguntat per la futura Llei de Consum Sostenible que la seva cartera projecta aprovar i que té entre els seus objectius el de lluitar contra el greenwashing, Bustinduy va subratllar que Espanya compta amb un règim sancionador “molt rigorós” per “perseguir pràctiques comercials considerades deslleials o abusives” i que es pot “aplicar ja a molts dels casos de ‘greenwashing’”.
“El que no tenim a nivell jurídic, perquè estem parlant d’un àmbit en desenvolupament, és una definició precisa que ens permeti identificar amb tot el rigor quines pràctiques constitueixen el greenwashing”, va matisar, per avançar que la futura norma inclou un índex de rescabalament perquè els consumidors “tinguin tota la informació disponible a l’hora de poder optar per un producte o servei o un altre”.
Segons el seu criteri, aquesta definició resulta “clau” per poder “generar claredat”, coneixedor del “problema” que suposa el que, fins ara, “sembla que, des de la perspectiva del consum, la transició ecològica depèn d’una responsabilitat individual que cada consumidor s’informi, contrasti i prengui decisions”. “Com si poguéssim fer una transició d’aquesta envergadura només basada en la suma de decisions individuals. Això no és així”, va sentenciar.
En aquest sentit, va reconèixer la urgència de “transformar el nostre sistema econòmic”, la qual cosa, segons el seu parer, “implica la pota de la producció, la pota del comerç i la pota del consum” i va defensar que aquesta definició permetrà també “orientar” l’activitat de les empreses perquè s’“emmotllen i s’adaptin a l’evidència científica, a la normativa europea” i que els consumidors tinguin la “certesa i seguretat” que les decisions que prenen “estan basades en informació fiable”.
“Per tant, serà un pas endavant, encara que no vivim en un règim d’impunitat, perquè aquestes pràctiques es poden perseguir i, de fet, es persegueixen i el Ministeri de Consum hi està molt actiu”, ha postil·lat.
En la mateixa línia, Bustinduy va estimar que si les companyies estan “recorrent” a aquestes pràctiques és “perquè els interessa des del punt de vista de la construcció de marca, perquè saben que hi ha una demanda social en aquest sentit”. “Ja hi ha un règim sancionador robust, perquè preveu sancions que hi poden anar, depenent de la gravetat , fins a un milió d’euros, però a més es pot penalitzar amb entre quatre i sis vegades el benefici obtingut de manera il·lícita”, va afegir, per indicar que es tracta de multes “molt significatives”.
DEPENDÈNCIA
En un altre ordre de coses, el responsable de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 va avançar que “en les properes setmanes” s’aprovarà la nova estratègia de cures i va incidir que “el futur i la transformació” de les polítiques públiques de dependència i de suport a la vida independent “tenen a veure amb tres potes”.
La primera, va dir, és el finançament, en relació amb el qual va posar èmfasi que, a la legislatura passada, el Govern “va fer un esforç històric, augmentant un 150% la contribució de l’Administració General de l’Estat a les polítiques de dependència”.
“Però la pota del finançament està cega si no hi ha un model a seguir, i aquest és el segon aspecte que és clau: l’horitzó”, va explicar, per insistir que “en les properes setmanes” el seu ministeri té previst aprovar-ne una de nova estratègia de cures que “defineix quin és el model cap al qual hem d’anar”.
Per al ministre, aquest model “transcendeix aquesta idea que invertir en dependència implicava construir residències cada cop més grans i busca fer un gir de 180 graus”. “Quan li pregunten a la gent on vol envellir, la majoria sempre respon que a casa seva, amb la família, al barri, mantenint l’arrelament, tenir un envelliment actiu”, va assenyalar.
Per aquestes raons, va reiterar que el “futur” del model “passa” per “poder generar la infraestructura de serveis públics” que ajudi les persones a “romandre a casa seva tot el temps que ho desitgin i mantenir una vida el més autònoma possible ”.
“Això passa pels serveis d’ajuda a domicili, per la teleassistència, per fomentar tota aquesta xarxa sociocultural que permeti que les persones es mantinguin i romanguin al seu entorn”, va confirmar, conscient que “no serà una cosa que pugui passar de la nit al dia”, però “és el model cap al qual hem d’anar”.
