Avui es presenta a la comissió de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona l’Informe “Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2” sobre l’activitat de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) durant l’estat d’alarma.
En aquest informe s’explica com l’IMPD ha adaptat els seus serveis per seguir atenent a les persones amb discapacitat i garantir els seus drets socials en una situació excepcional d’emergència.
Concretament serà el regidor de l’Àrea d’Infància, Joventut, Persones Grans i Diversitat Funcional i, president de l’IMPD, Joan Ramon Riera, qui presentarà aquest informe elaborat per l’IMPD que pretén generar reflexió i debat sobre els drets de les persones amb discapacitat durant la gestió de la situació d’emergència sanitària i presentar les actuacions que s’han realitzat i les previstes per fer front a la crisi post Covid-19.
L’extens coneixement de la realitat de Barcelona i la seva proximitat amb el territori i les entitats, ha permès a l’IMPD atendre amb celeritat totes les demandes i romandre al costat de les persones, famílies i entitats que han sol·licitat els seus serveis d’assessorament, d’acompanyament i de suport emocional.
El consorci de Serveis Socials de Barcelona ha realitzat el seguiment de fins a 70 centres residencials i llars residències de persones amb discapacitat i ha recollit informació de 1.026 residents. D’aquests, 186 han estat afectats pel virus, el 92% ha superat la malaltia i només s’han registrat 15 defuncions, on l’estat de salut previ ha estat la principal causa de mort.
Equipaments residencials especials
El Consorci de Serveis Socials de Barcelona i l’IMPD van posar en funcionament, el 20 de març, tres dispositius especials – Casa del Mar, Llar Sant Sebastià i Pis Viladomat- amb atenció mèdica i social per a les persones amb discapacitat que vivien en llars residències i residències a la ciutat de Barcelona, patien patologies prèvies i tenien risc de contagi. Aquesta ràpida intervenció, així com l’ajuda a altres entitats afectades, facilitant pautes per l’aïllament de persones o reforçant l’equip professional per contagi d’alguns professionals, va permetre contenir l’expansió del virus en aquests equipaments.
En aquests dispositius residencials s’han atès a 109 persones procedents de 20 entitats diferents, que es van recuperar i van poder retornar a les seves llars. Aquest fet ha evidenciat la necessitat de més habitatges i nous models d’atenció per fer front a futures crisis sanitàries.
Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç
Els dos Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), gestionats per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’IMPD, han realitzant 6.431 seguiments telemàtics a 1.100 famílies amb infants amb discapacitat o amb problemes de desenvolupament de 0 a 6 anys. També s’han realitzat 2.287 atencions terapèutiques a distància i s’han elaborat i difós 116 vídeos i materials per a les famílies.
Als CDIAP EIPI de Nou Barris i de Ciutat Vella es reforçarà l’atenció presencial a domicili i, en els centres, es realitzarà amb les mesures de seguretat i protecció pertinents. Respecte a l’atenció a distància, continuarà essent un element terapèutic important durant els pròxims mesos. Per això es fa imprescindible l’abastiment de material tecnològic per part del Banc de Moviment a les famílies que es troben en una situació socioeconòmica desfavorable. Per la seva banda, tornar a posar en marxa els dos CDIAPs requerirà disposar de més espais d’atenció per poder respectar la distància física i garantir la salut dels infants atesos i les seves famílies.
Equip d’Assessorament Laboral
La pandèmia ha colpejat especialment la situació de les persones amb discapacitat que treballen perquè ha afectat molt directament el sector serveis, un del que proporciona més ocupació a aquest col·lectiu.
L’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’IMPD i 10 entitats més del territori formen la Xarxa per a la Inclusió Laboral de Barcelona (XIB), que ha assessorat i acompanyat a les 1.903 persones ateses durant el 2019. A data 1 d’abril, el 35% d’aquestes persones amb discapacitat que tenien contracte havien perdut la feina o estaven afectades per un ERTO.
Per la seva banda, l’EAL ha realitzat 2.020 seguiments a persones amb discapacitat, 1.008 relacionats amb l’àmbit laboral i més de 1.000 peticions de suport emocional, social i/o de salut. En els pròxims mesos es preveu continuar amb els assessoraments laborals a distància amb i incrementar les 137 formacions telemàtiques que s’han dut a terme fins ara.
En aquests moments és prioritari establir un nou pla d’acció per buscar nous sectors i perfils d’ocupació. Caldrà donar suport a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària o al mercat ordinari de treball, especialment a través de la xarxa XIB i en col·laboració amb altres entitats dedicades a la inserció laboral.
Servei d’Assistència Personal
L’Ajuntament de Barcelona ha garantit el Servei d’Assistència Personal a les 52 persones amb discapacitat beneficiàries durant la crisi generada per la Covid-19. L’IMPD ha prioritzat la protecció i seguretat lliurant més de 20.000 materials d’equipament de protecció individual a les persones implicades, fet que ha permès a les persones amb discapacitat i en situació de dependència un confinament total en els seus domicilis, evitant així el risc de contagi.
Aquesta pandèmia ha destacat el servei d’assistència personal com un model d’atenció segur i saludable per reduir el risc de contagi. Tot i això, és necessari reforçar els programes de suport a les persones que viuen a la seva llar amb l’arranjament de domicilis, la incorporació de productes de suport i, la implantació d’elements domòtics i evitar, així, la institucionalització.
Comunicació i informació accessible
L’IMPD ha estat referent en comunicació assumint l’accessibilitat comunicativa i difonent moltes de les propostes estatals, autonòmiques i municipals. Les visites al web i al Twitter de Barcelona Accessible s’han convertit en fonts d’informació importants pels col·lectius de persones amb discapacitat. S’ha posat en evidència la necessitat de l’accessibilitat comunicativa com a garantia de seguretat per a tothom i d’accés universal a la informació.
L’accessibilitat comunicativa és un element essencial i indispensable per garantir la seguretat i el dret a la informació del conjunt de la població. Per tant, és necessari treballar per donar resposta i trobar solucions per a la millora de l’accessibilitat comunicativa i també física, especialment en parcs, parcs infantils, platges i altres serveis públics o d’ús públic.
Font: Ajuntament de Barcelona
