
Aquesta és una foto de fa un mes quan vaig anar a La Fageda d’en Jordà. És un parc especial per ser uns dels pocs boscos de faigs a Europa, al peu d’un volcà. Oficialment és accessible i a causa de la meva diversitat funcional em van deixar entrar amb el cotxe i aparcar-lo dins del parc. Després vaig haver de caminar pel bosc. La cadira de rodes que portava a el cotxe no està adaptada per al parc ni per pujar la costa des d’on vaig deixar el cotxe. Per això me’n vaig anar caminant. Amb aquest article no pretenc to idealize disability, que traduït seria una cosa així com victimitzar la discapacitat, per fer pena i canviar les coses. El costat legal s’ha guanyat; però vull emfatitzar que la meva diversitat funcional és una avantatge.
Estic llegint el llibre: Being Heumann, an Unrepentant Memoir of a Disability Rights Activist, que són les memòries de Judith Heumann. Ella és una activista defensora dels drets de les persones amb diversitat funcional. Diu Heumann que va ser rebutjada per la societat que li diu allò que podia ser i fer. La societat la discrimina i pensa que està malalta. Se sent diferent. Intenta humanitzar allò que pateix. Considera que el seu activisme no és individual sinó comunitari. El que escrivia Heumann ja als anys setanta m’ha fet pensar en la manera com es pot utilitzar la diversitat funcional avui en dia per beneficiar la societat i fins i tot qualsevol negoci o empresa.
Penso que ser pro-diversitat funcional és bo per al negoci. Ho demostra Google, els webinars o els peladors de la cuina. Van ser pensats inicialment per gent amb diversitat funcional, però ara tothom els utilitza. Pensar en diversitat funcional ajuda a humanitzar i no a industrialitzar o mecanitzar l’empresa. Per exemple, la diversitat funcional nega la part més neoliberal del negoci. Rebutja per exemple l’actual producció de menjar que intenta abaratir costos. Humanitzar és acceptar errors i tenir lentitud. El resultat final no és important. El que és important és el procés i el que s’aporta a la societat. Jo defenso que el tercer sector – per exemple, fundacions, ONG, fins i tot governs- pot ser rendible i lucratiu.
La Fageda – al bosc de faig localitzat al parc- és una fàbrica de iogurts que contracta gent amb problemes de salut mental. L’empresa és humana perquè lluita contra la discriminació de persones amb diversitat funcional. És acord a la Convenció Internacional de Drets Humans. Aquesta empresa té molt d’èxit no només perquè manté el rol social de contractar aquest tipus de persones, sinó a més per ser una empresa que fa un producte fantàstic i innova a la seva organització. El seu negoci és millor per contractar gent amb diversitat funcional.
Què fa La Fageda única? La Fageda és un negoci exitós perquè és més adaptable, flexible, híbrid i dinàmic que altres alternatives. És una empresa que és diferent perquè la seva naturalesa és la diversitat funcional. És adaptable perquè és sensible a l’estabilitat de la venda dels productes. La seva estratègia de mercat és temporal i es construeix a poc a poc. És adaptable perquè elimina automatismes i promou la creativitat sobre noves situacions. És flexible perquè accepta canvis en la intensitat. Creix, decreix i es creen connexions amb facilitat. El que importa són les connexions tant estructurals com funcionals. Es preserva l’estructura del negoci, però és flexible a les situacions o funcions. És híbrid perquè combina diverses maneres de fer les coses. L’empresa és complexa, i crea amb facilitat xarxes noves. La Fageda és una empresa humana perquè és dinàmica i accepta errors. Rebutja una manera única de fer les coses. Accepta la diversitat de les persones i de l’empresa promovent la col·laboració. No funciona amb una dada, connexió, o xarxa. Promulga la diversitat i el canvi. No maximitza la productivitat. Rebutja la producció industrial del menjar.
La Fageda defensa que no es tracta d’adquirir drets per a persones amb diversitat funcional. El que fa falta és que les persones amb diversitat funcional tinguin feina i poder, que col·laborin activament, i que arribin a ser presidents o caps. Que no siguin considerats com a víctimes, sinó que tinguin autoritat. La Fageda representa aquesta diversitat. S’accepta així que les persones amb diversitat funcional promoguin el canvi social i econòmic. En definitiva, les persones amb diversitat funcional poden beneficiar les empreses i ser més rellevants per al món.