La Confederació ASPACE ha donat una formació sobre Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ha servit per donar visibilitat a les barreres d’accés a la justícia de les persones amb paràlisi cerebral.
La formació, impartida per la delegada de Drets Humans i Coordinadora d’Incidència de la Confederació ASPACE, Ángeles Blanco, sota el títol ‘Les persones amb discapacitat en el procés penal’, s’ha emmarcat dins el programa de formació continua del Poder Judicial.
L’objectiu de la ponència de Blanco ha estat donar a conèixer les situacions a què s’enfronten les persones amb paràlisi cerebral que, de vegades han vist com les seves compareixences en qualitat de víctimes no han estat admeses per fer servir Comunicació Augmentativa i Alternativa.
I és que, el 98% de les persones amb paràlisi cerebral presenta disàrtria -dificultat per a l’articulació de paraules-. A més, una de cada quatre no té de comunicació oral, per la qual cosa, per comunicar-se amb altres persones, utilitzen productes de suport com a sintetitzadors de veu a través d’ordinador o tablet; quaderns sil·làbics, de pictogrames o de fotografia; o gestos i escriptura d’algunes paraules.
Segons Blanco “el desconeixement de la CAA condueix a assimilar la dificultat comunicativa amb la manca de capacitat intel·lectual”, una situació que, a la seva opinió “ha de ser revertida” ja que “la majoria de les persones amb paràlisi cerebral usuàries de comunicació alternativa preserva capacitat intel·lectual plena” i, així, “totes les persones han de ser escoltades en judici sigui quina sigui la seva manifestació comunicativa”. En cas contrari, ha recordat, “estem no només desatenent els mandats de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, sinó també el dret fonamental a la tutela judicial efectiva recollit a la nostra Constitució”.
A més, des de Confederació ASPACE han assegurat que la CAA és la principal barrera d’accés a la justícia i que per fer efectiu aquest dret és cal comprendre que la paràlisi cerebral és una pluridiscapacitat de base física. I és que, totes les persones amb paràlisi cerebral en comparteixen una sèrie de manifestacions físiques com a dificultats en el control postural, l’equilibri o espasticitat, però no hi ha persona amb paràlisi cerebral igual a una altra perquè a aquesta base física s’hi poden sumar diferents tipologies de discapacitat.
En aquest sentit, Blanco ha afirmat que “per garantir l’accés a la justícia de una persona amb paràlisi cerebral cal articular un veritable vestit a mesura de suports”.
Tot i això, ha postil·lat que “a la llum de la recent modificació de la Llei General de Discapacitat necessitem complir amb el mandat legislatiu i desenvolupar, en un període no superior a 3 anys, un reglament sobre Comunicació Augmentativa i Alternativa que cristal·litzi la seguretat jurídica i garanteixi, amb això, l’exercici real i efectiu del dret a la comunicació de les persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats amb grans necessitats suport que utilitzin aquests sistemes”. En aquest sentit, ha recalcat que “el suport més especialitzat és la intervenció judicial mitjançant tècnica logopèdica”.
Violència en dones amb paràlisi cerebral
En termes de pràctica jurídica, Ángeles Blanco també ha posat èmfasi en els casos atesos al servei de violència contra dones i nenes amb paràlisi cerebral de Confederació ASPACE. D’aquesta manera, va posar sobre la taula que des que es va posar en marxa aquest servei el maig del 2020, s’han atès un total de 53 casos, 36 delictes d’agressions sexuals perpetrades per coneguts i familiars; 6 de violència de gènere en el context de parella; 8 de violència sexual digital en el context de parella; 2 delictes d’explotació sexual; i 1 de violència intrafamiliar.
